Comisiones Obreras del País Valenciano | 18 abril 2024.

CCOO, Ecologistes en Acció i EU contra el tancament parcial de la línia ferroviària Madrid-Conca-València

    El passat 21 de febrer de 2022, el Consell de Ministres va aprovar la clausura de part del traçat de la línia ferroviària 310 Madrid-Conca-València; en concret, el trajecte parcial Tarancón-Utiel. Contra aquesta mesura, les organitzacions esmentades, esgotada la via administrativa, van anunciar els seus recursos en via judicial el mes de juliol passat. Recursos les demandes dels quals han sigut presentades el passat dia 7 de desembre.

    27/12/2023.
    Estació ferroviària de Camporrobles (Plana d'Utiel-Requena) per on passa el tram que es vol clausurar, en una imatge d'arxiu / d'À Punt NTC

    Estació ferroviària de Camporrobles (Plana d'Utiel-Requena) per on passa el tram que es vol clausurar, en una imatge d'arxiu / d'À Punt NTC

    Una part substancial de la societat afectada per aqueix tancament, agrupada en les seues institucions municipals i associacions de molt variada índole, es va oposar amb tots els mecanismes legals al seu abast, a aqueixa decisió, poc o gens justificada. És injustificada fins al punt d’acostar-se a una escena de cinema 'berlanguià' -però del dolent-, quant al moment temporal triat: Tancar una línia ferroviària, en l’“Any europeu del ferrocarril”.

    En un capritxós gir de la lògica es va decidir un tancament ferroviari en contra d'un consens científic mundial sobre que el tren és el mitjà massiu de transport (de persones i mercaderies) destinat a ser protagonista de la lluita contra els gasos d'efecte d'hivernacle i el canvi climàtic. Aqueixa decisió va comptar amb l'impuls de lobbistes immobiliaris, àvids de 220.000 metres quadrats de sòl ferroviari en el centre de la ciutat i, per tant, absolutament aliens a l'interés general de la ciutadania.

    Parlem d'una decisió gens democràtica, aliena al dret de participació ciutadana que preveu la nostra Constitució, a la rendibilitat social i el dret d'igualtat. És contrària, també, al dret de mobilitat universal de totes aquelles persones que per raons d'edat, de salut o econòmiques no disposa de permís de conduir, vehicle propi, o totes dues coses.

    La mesura va ser presa per una elit funcionarial i tecnocràtica, aliena a la realitat social dels pobles de l'Espanya buidada; que igual que justifiquen l'èxit de la liberalització ferroviària per l'augment de viatgers subsegüent a un augment d'oferta; justifiquen el tancament d'una línia a la qual anomenen deficitària, quan la realitat és que els ciutadans van deixar d'usar-la perquè a penes hi havia oferta, i la que escassejava era dolenta.

    Davant de tots aqueixos desficacis i en representació de la gran massa social a la qual representen, CCOO, Ecologistes en Acció (EA) i Esquerra Unida (EU) van anunciar un recurs contenciós administratiu que va ser admés el mes de juliol passat per l'òrgan competent i que va culminar en les demandes que han sigut presentades el passat dia 7, davant de la Sala Tercera del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem.

    Els recursos posen en evidència aspectes greus d'unes administracions que, 45 anys després d'aprovar la nostra vigent Constitució, continuen demostrant que queden vicis d'un temps en què la mateixa Administració actuava sense respecte a la llei, i a l'interés superior de l'administrat, que no és un altre que el ciutadà destinatari de drets. Tant CCOO, com a EA i EU, han sigut conscients de l'atropellament ciutadà de quasi 180.000 conciutadanes; xifra que s'eleva a quasi 5 milions si hi incloem la població de tots dos extrems de la línia que són la primera i tercera capitals d'Espanya.

    Amb aquesta arbitrària decisió perden una important opció de mobilitat més segura i sostenible, en una important porció del territori que servia la línia 310. Per això, i reforçant les demandes dels pobles de la línia, amb els quals aquestes organitzacions ja col·laboràrem molt activament, hui ens complau anunciar aquesta demanda en la qual tenim dipositades grans esperances que es faça justícia.

    El fet que s'haja admés la mesura de suspensió cautelar de la decisió de clausura que s'impugna, ja ha sigut una victòria parcial. Ens sembla encertada la valoració del Tribunal Suprem en evitar un mal irreparable sobre un actiu que és patrimoni de tota la ciutadania, sobre la qual s'ha actuat en via fàctica i sense respectar les formalitats legals a les quals obliguen les lleis administratives, laborals i fins la Carta Magna.

    S'obri un nou horitzó inèdit en la recent història del ferrocarril: la que preveu la possible reversió d'una malíssima decisió política, al seu estat anterior, per a poder fer les coses bé i comptant amb la ciutadania que és subjecte passiu de drets, i amb la qual es degué comptar des del principi. Unes demandes que suposen una demostració de la fortalesa de les institucions democràtiques, de la separació de poders i del funcionament correcte de l'estat de dret. Que el tren, que és el mitjà de transport més social, sostenible i universal, guanye aqueixa batalla per a la ciutadania, serà una prova important que sí que es pot.