Comisiones Obreras del País Valenciano | 17 mayo 2025.

CCOO PV denuncia la persistència de la bretxa salarial de gènere que al País Valencià arriba al 17 %

  • Les dones valencianes perceben 4.549 euros menys a l'any que els homes.

El sindicat ha presentat hui un informe que constata la desigualtat salarial entre dones i homes, una bretxa que castiga les treballadores amb remuneracions més baixes i amb un futur de menors pensions i prestacions.

21/02/2025.
Presentació de l'Informe sobre bretxa salarial al País Valencià. Cloti Iborra (dta.) ha explicat els factors que la generen.

Presentació de l'Informe sobre bretxa salarial al País Valencià. Cloti Iborra (dta.) ha explicat els factors que la generen.

En el marc del Dia de la Igualtat Salarial, que se celebra demà 22 de febrer, CCOO PV ha presentat hui un informe que identifica els factors causants d'aquesta bretxa de gènere, fonamental per a poder erradicar-la i fer front als corrents negacionistes sobre la seua existència. Una bretxa salarial que s'explica per la diferència en com han socialitzat les dones i els homes, segons ha assenyalat la secretària de Dones i Igualtat de CCOO PV, Cloti Iborra, amb la perpetuació de rols i estereotips de gènere: “Les dones som les que agafem les excedències per cures o fem més ús dels permisos de conciliació o reduïm la nostra jornada. Tot això dificulta la nostra promoció i l'accés als salaris més alts”.

Aquesta desigualtat persisteix: les últimes dades de l'enquesta anual d'estructura salarial, publicada per l'INE, revelen que l’any 2022 la bretxa salarial de gènere al País Valencià va ser del 17,0 %, similar a la registrada en el conjunt de l'Estat (17,1 %). És a dir, el salari mitjà brut de les dones valencianes arribava als 22.135 euros, davant dels 26.683 dels homes; una diferència de guany mitjà salarial de 4.549 més a l'any a favor del sexe masculí.

Malgrat l'evolució en la reducció de la bretxa salarial, que coincideix amb l'aplicació de mesures públiques com l'augment de l’SMI o la menor temporalitat per la reforma laboral, CCOO PV ressalta alguns dels factors que afecten aquesta discriminació. Entre aquests, la importància de la jornada parcial i la relació amb les cures: la parcialitat és més elevada i té un caràcter més estructural en el cas de les dones. Segons les dades de l’EPA de 2022, quasi la meitat de les dones que treballen a temps parcial (49,2 %) ho fan perquè no han trobat un treball a temps complet; el següent motiu és la cura de menors o persones dependents. Aquest fet continua influint de manera decisiva en les diferències salarials.

CCOO PV també apunta a la importància de la classe social i al tipus d'ocupació, perquè en el grup de població que menys guanya, la bretxa salarial entre dones i homes és major (44,3 %). També registra un nivell més elevat en les ocupacions amb menor qualificació, el 35,5 %). La precarietat impacta i colpeja més forta les dones treballadores. Si tenim en compte els sectors d'activitat, Iborra ha assenyalat que les dones treballadores s'ocupen en un 85 % en el sector serveis i no arriben ni a un 12 % en el sector industrial, on estan els millors salaris. Moltes de les ocupacions i professions feminitzades comporten una inferior valoració, tan social com econòmica (per exemple, les relacionades amb la cura o amb tasques administratives). Alhora, l'assignació de complements salarials beneficia en major manera els homes, ja que solen retribuir factors no associats al treball feminitzat.

Aquesta discriminació salarial es cronifica i es fa extensiva en la trajectòria vital de les dones. El sistema de pensions està molt lligat a les condicions de l'ocupació. Per tant, la bretxa salarial es trasllada a la desigualtat en les pensions, que és encara més elevada i perjudica greument les dones, que perceben actualment un 32 % menys de pensió mitjana mensual que els homes.

Entre les propostes per a la reducció i eliminació de la bretxa salarial, Cloti Iborra apunta a un pacte estatal integral per les cures, que desenvolupe aquestes des dels serveis públics, com un nou pilar de l'estat del benestar.

Iborra incideix en la necessitat d'augmentar els salaris més baixos, perquè redundaria en la reducció de la bretxa, en ser aquests en la seua majoria propis dels sectors més feminitzats. Una qüestió que s'ha reivindicat aquesta setmana, amb la vaga dels sectors de serveis socials que fonamentalment ocupen dones i que han reclamat millors salaris i condicions.

La dirigent sindical ha defensat la reducció de la jornada laboral i ha assegurat que tindria una incidència directa en la disminució de la bretxa salarial, perquè facilitaria la corresponsabilitat entre dones i homes en relació amb les cures. “Tindria efectes sobre el mercat de treball i sobre les bretxes de gènere que patim les dones”.