Comisiones Obreras del País Valenciano | 27 abril 2024.

La Filmoteca de CCOO PV ens apropa al futur distòpic de ‘Plan 75’

  • Dimecres, 7 de febrer, a les 18.00 hores. Sala d’actes de CCOO PV (plaça Nàpols i Sicília, 5, València).

Sessió de cinema i tertúlia amb la pel·lícula de la directora japonesa Chie Hayakawa. Un imaginari futurista amb temes molt actuals com la sobrepoblació, l’envelliment de la societat i la mercantilització de la pròpia vida. 

05/02/2024.
Filmoteca de CCOO PV

Filmoteca de CCOO PV

La pròxima sessió de la filmoteca de CCOO PV ens presenta Plan 75 (2022), de la directora japonesa Chie Hayakawa. La pel·lícula ens introdueix en un imaginari futurista on l’evolució de l’estat de benestar ha portat a un envelliment extrem de la població que, sense poder-se afrontar des de polítiques públiques, ens aboca a una solució tràgica: el foment de la mort assistida per a reduir la població japonesa de més de 75 anys. 

Chie Hayakawa posa en relleu al llarg del film una problemàtica estesa arreu del món: l’actual sobrepoblació conseqüència de l’elevat envelliment de totes les societats. Aquesta situació extrema – en termes econòmics i socials – ens porta a un escenari que molts encara poden veure com a part d’un capítol de Black Mirror, però que, tenint en compte la conjuntura actual d’individualisme extrem provocada per les polítiques neoliberals, pot plantejar-se com a un futur imminent. 

En aquest futur distòpic, el govern japonés implementa l’anomenat Plan 75 amb el qual les persones majors de 75 anys poden escollir entrar en un programa d’“eutanàsia voluntària” a canvi d’una recompensa econòmica. Aquesta economització de la pròpia vida és un reflex clar de la mercantilització i deshumanització que aquest futur planteja, fet que es reflecteix clarament amb la contraposició que suposen totes les relacions socials que es desenvolupen al llarg de la pel·lícula, especialment amb altres agents socials que, com els ancians, ocupen un lloc en l’escala social menys elevat. 

Hayakawa aconsegueix crear una realitat apocalíptica amb trets molt presents en la nostra societat actual fent que, inevitablement, ens qüestionem si el que estem veient no és més que una projecció d’un futur que encara no podem enfrontar. 

Amb una cruesa impecable ens fa preguntar-nos allò que més ens atemoreix: és possible la vida després dels 75, o les actuals conjuntures socials i econòmiques ens han abocat, necessàriament, a un fi desastrós? 

    •