Comisiones Obreras del País Valenciano | 29 junio 2025.

CCOO PV acull la presentació del llibre ‘Ostracia’, de Teresa Moure

  • Dimecres, 19 d’abril, a les 19.00 hores. Centre Sindical Primer de Maig. (Carrer Serrans, 13, València).

Les secretaries de Cultura i de la Dona de CCOO PV organitzen la presentació de l’obra de l’escriptora gallega Teresa Moure, una biografia apòcrifa d’Inessa Armand, activista revolucionària i amant de Lenin. Un nom secundari en la història, però que va participar en la direcció bolxevic, va fundar societats feministes, va dirigir periòdics i es va enfrontar a les normes socials. 

12/04/2023.
Presentació d''Ostracia' al Centre Sindical Primer de Maig de CCOO PV.

Presentació d''Ostracia' al Centre Sindical Primer de Maig de CCOO PV.

Un relat sobre l'amor, la política, la passió i el desig dins d'un context històric irrepetible. A través dels seus escrits, cartes, entrevistes a amics, opinions del mateix Lenin i poemes, anem coneixent una vida que engalipa, captiva i ens fa viatjar a Ostracia, espai en el qual troba i transforma la realitat per a superar-se a ella mateixa i no deixar de ser dona, bolxevic, amant, mare, lliure i molt més.

L’autora d’aquest fascinant relat estarà present per videoconferència des de la seua Galícia natal. La presentació anirà a càrrec de les editores de Tiempo de Papel, Marina Defez i Gloria Zomeño, i del secretari de Cultura de CCOO PV, Santi Mateu.

“La cultura ens permet fer comptes amb el passat i donar la paraula a aquelles persones que han sigut silenciades interessadament per qualsevol sistema oficialista. Inessa fou una dona avançada al seu temps, lluitadora pels drets de la classe treballadora i de les dones, que mereix el nostre reconeixement, i que li dediquem un temps per conéixer-la i apreciar-la", assenyala Santi Mateu. 

Inessa va ser una dona d'acció, a la qual Lenin va encomanar deslluïdes tasques d'organització, missions diplomàtiques i, ja en el govern, àrees burocràtiques. Encara que va dirigir periòdics i societats feministes, no va tindre molt de temps per a escriure, per això és menys coneguda que Alexandra Kollontai, Clara Zetkin o la mateixa Nadia Krupskaia. Però sí que va escriure sobre una peculiar concepció de l'amor lliure. Les versions històriques actuals no coincideixen en absolut sobre la seua figura perquè, a la mort de Lenin, la cúpula del partit no va veure adequat que el nom del seu líder es vinculara al d'una dona sospitosa de tendències anarquistes. La biografia oficial de Lenin serà escrita per Nadia i encara hui molts documents personals que podrien alterar-la estan baix custòdia en el Kremlin, sense possibilitat de consulta.

Teresa Moure: “He intentat narrar conjugant aqueixes versions alternatives, amb la dificultat de trobar la veritat enmig de tants relats de part que es creuen, però he procurat ser màximament rigorosa. La literatura permet aquests jocs: quan descric a Inessa banyant-se nua en el riu davant la cúpula bolxevic només per a provocar a Lenin, estic fabulant, però l'episodi és versemblant, d'acord amb els documents que conservem d'ella.”

 

    •