Comisiones Obreras del País Valenciano | 27 abril 2024.

Acomiadem un any marcat per la crisi, el diàleg social i les mobilitzacions

    2022 no ha sigut l'any que esperàvem. La crisi de la cadena de subministrament global ocasionada després de l'activació del consum postpandèmia, es va veure inesperadament agreujada per un encariment dels costos energètics, especialment causat per la guerra d'Ucraïna.

    28/12/2022.
    Bon any 2023

    Bon any 2023

    Els efectes són de sobres coneguts, la inflació, lluny de retrocedir, s'ha apuntalat fins a nivells insòlits des de la crisi del petroli dels anys 70 del segle passat. La situació ha generat greus conseqüències per a la immensa majoria del conjunt dels treballadors i de les treballadores que han vist com el seu salari perdia poder de compra a marxes forçades, mentre l'empobriment generalitzat de la població més vulnerable es convertia en un fet cert i en una amenaça seriosa d'involució del nostre estat de benestar.

    En un context tan advers i incert, les nostres demandes sindicals s'han centrat en la petició de mesures valentes per a contindre els preus, i l'aplicació de fórmules conjunturals de suport a la ciutadania més vulnerable. L'excepció ibèrica en el mercat elèctric i el pla autonòmic RE-ACTIVA són exemples que il·lustren a la perfecció l'eficàcia de mesures tant en el pla estatal com en el pla autonòmic. Una altra cosa diferent, és la capacitat d'incidència de CCOO en la proposta i el disseny d'aquestes mesures en el marc del diàleg social, perquè la veritat és que el paper de la concertació, tan rellevant durant la pandèmia, ha quedat un poc desdibuixat durant aquest any. Més allí, en clau estatal, que ací, que tot cal dir-ho.

    De fet, enguany s'ha caracteritzat pel diàleg i la concertació social en l'àmbit autonòmic, mitjançant la qual s'han aconseguit establir mesures per a minimitzar les conseqüències de la crisi per a aquelles persones o famílies més vulnerables, com la millora de la Renda valenciana d'inclusió, els bons energètics, així com mesures destinades al teixit productiu. Mesures moltes proposades per CCOO PV i assumides en l'acord, encara que moltes altres van quedar en meres propostes no ateses.

    En el compte de resultats del diàleg autonòmic requereix esment destacat l'Acord de millora de les condicions de treball en l'àmbit dels serveis socials, que permetrà una equiparació salarial progressiva i de jornada per a més de 12.000 persones treballadores de l'acció concertada (en el sector de majors, infància, diversitat funcional i d'inclusió social). Producte d'aquest acord, el personal dels centres de gestió integral (centres de titularitat pública amb gestió privada) passarà a equipar-se retributivament amb les empleades i els empleats públics de la Generalitat Valenciana.

    La participació de la patronal en el marc del diàleg social, ara que no tot consistia a rebre ingents quantitats de diners públics per a salvar l'activitat econòmica, s'ha caracteritzat per la seua inexistència. Ni van estar quan es tractava de revisar l’SMI, ni han estat quan més altura de mires se'ls requeria. Les contínues crides de les organitzacions sindicals per aconseguir un pacte de rendes han sigut sistemàticament desateses. En aqueixa clau, s'ha vetat un acord en el marc de l’AENC (Acord per a l'ocupació i la negociació col·lectiva), que establira criteris amb vista a temperar els efectes de la devaluació salarial ocasionada per l'alça de preus, alhora molt relacionada, amb la reconfiguració dels marges empresarials. Si bé els salaris han caigut de manera generalitzada, els beneficis empresarials han augmentat considerablement. Definitivament, l'actitud egoista de la patronal ens ha obligat a plantejar un any intens de mobilitzacions en diferents sectors productius per a forçar la negociació d'acords bloquejats i encamina l’any 2023 cap a dinàmiques de conflictes generalitzats.

    2022 també ha sigut l'any de l'aplicació de la primera reforma laboral sense lògiques restrictives que pactem agents socials i Govern. S'han recuperat drets en matèria de negociació col·lectiva i s'ha reduït dràsticament la temporalitat en la contractació. Després d'avaluar els resultats podem dir que, sense cap dubte, s'ha encertat en la direcció adequada per a atallar la dualitat del nostre mercat de treball. Hui se signen més contractes fixos que temporals, una cosa impensable fa a penes un any. Una mesura que hem de valorar i que guarda estreta relació amb l'increment de l’SMI, la revaloració del qual ha d'estar en una xifra pròxima als 1.100 € per a 2023. Ni la reforma ni l'augment de l’SMI han destruït ocupació, més aviat al contrari, en un dels contextos més adversos que hem conegut en les últimes dècades, totes dues mesures poden haver resultat determinants per a consolidar la recuperació de la nostra economia. Definitivament, els mantres neoliberals continuen quedant en evidència.

    També ha sigut un any d'intensificació dels esforços sindicals per a contribuir a la lluita per la igualtat real entre homes i dones en el món del treball a través dels plans d'igualtat. Les múltiples bretxes de gènere persistents en la societat tenen el seu reflex en el mercat laboral. En aquest sentit, CCOO PV continua demanant un compromís polític per a l'impuls i el desenvolupament d'un sistema potent de cures que genere treball decent i dignifique la situació que viuen milers de persones.

    Un dels aspectes que encara requereixen d'un impuls decidit és el relatiu al finançament just per a la nostra comunitat autònoma (CA). Després de tant de temps i de tantes accions reivindicatives, l'última d'aquestes a la ciutat d'Alacant, ja es reconeix el dèficit del PV i ja es treballa en un esborrany per a un futur model, encara que qualsevol avanç, més enllà a la declaració de bones intencions, s'ha demorat a la pròxima legislatura tal com van pactar expressament PSOE i PP. Una demora injustificable, que hem de contestar amb més pressió. Resulta indispensable per al PV aconseguir un model just tan prompte com puga, una solució que ha de passar per la condonació del deute il·legítim de la nostra CA, causada pel dèficit de finançament i que ens dote –sense necessitat d'acréixer l'endeutament- dels recursos que necessitem per a sostindre els nostres serveis públics en igualtat de condicions que la resta de territoris de l'Estat espanyol.

    En referència al PV és indispensable que l’any nou ens porte la posada en marxa sense dilació, del Decret de clàusules laborals. Les persones treballadores d'empreses que presten els seus serveis a les administracions públiques valencianes han de millorar les seues condicions, i tindre plenament garantit el dret a la subrogació en el cas que se succeïsquen les empreses en la prestació del servei. Que es millore el diàleg social en termes de seguiment i avaluació de l'acord Alcem-nos i del Pla Re-Activa. Urgeixen avanços en el canvi de model de finançament, en l'eliminació de les bretxes de gènere, la violència masclista i les discriminacions de qualsevol signe.

    En definitiva, seguirem a voltes amb el gran repte que suposa aconseguir una societat d'acord amb els objectius de desenvolupament sostenible. El canvi de model productiu és una necessitat apressant, i Comissions Obreres ha de tenir el paper que s'espera de la primera organització social del País Valencià.

    Ana María García Alcolea, secretària general CCOO PV

    Enlaces relacionados

    Galeria fotogràfica 2022

      •
    Enlaces relacionados

    Galeria fotogràfica 2022