Comisiones Obreras del País Valenciano | 16 julio 2025.

A la memòria de Rosalía Sénder (1933-2021)

    Militant antifranquista, sempre lligada al PCE i a la reivindicació dels drets de les dones, va participar activament en la creació del Moviment Democràtic de Dones del País Valencià (MDM). Sénder, que durant molts anys va regentar una destacada galeria d'art, ha mort a València.

    22/12/2021.
    Rosalía Sénder. Fotografia d'Iván Belinchón. Arxiu històric CCOO PV.

    Rosalía Sénder. Fotografia d'Iván Belinchón. Arxiu històric CCOO PV.

    Rosalía Sender Begué va nàixer a Albalate de Cinca (Osca) l’any 1933. Filla de republicans, es va exiliar juntament amb la seua família a França pel febrer de 1939. Va estudiar Ciències Empresarials a París. Als 16 anys va ingressar en les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) i posteriorment en el PCE. Vint-i-vuit anys després tornaria definitivament a Espanya, l’any 1967, amb el seu company Antonio Palomares Vinuesa i els seus dos fills, Lidia i Antonio. Van fixar la seua residència a València, on va continuar la seua militància antifranquista, sempre lligada al PCE i a la reivindicació dels drets de les dones.

    Arran de la detenció i tortures pel novembre de 1968 d'Antonio Palomares, dirigent del PCE valencià, amb 35 dels nostres fundadors de CCOO a València, Rosalía Sénder va organitzar la mobilització de protesta de les dones i familiars dels detinguts, coordinada amb Alberto García Esteve i en col·laboració amb la DECO i el seu cunyat Marcos Ana, exiliat a París. Aquesta mobilització va ser decisiva per a obtindre el pas del procés de la jurisdicció a la d'Ordre Públic (TOP) i el posterior sobreseïment sense judici.

    Va participar activament en la creació del Moviment Democràtic de Dones del País Valencià (MDM), amb altres companyes com Ana Cari Rodríguez, Josefa Ortega i moltes altres, i en les lluites feministes des de 1969 fins a 1981. Va ser membre del Comité Central i Executiu del PCPV des de 1976 fins a la seua dimissió l’any 1982.

    És autora de dos llibres de memòries editats per PUV, 'Nos quitaron la miel. Memorias de una luchadora antifranquista' i 'Luchando por la liberación de la mujer. València 1969-1981'. En aquests narra les seues experiències personals i el seu amor incondicional per les arts, les lletres i la cultura. Durant molts anys va regentar una destacada galeria d'art a València.

    Va participar en el projecte 'Tres generaciones de antifranquistas en el País Valenciano', de la nostra fundació FEIS. Va fer diverses aportacions al nostre arxiu històric de CCOO PV, si bé va donar el seu arxiu personal, que va ser traslladat a Madrid, a l'Arxiu Històric del PCE, on pot consultar-se.

      •