Comisiones Obreras del País Valenciano | 28 marzo 2024.

CCOO PV reclama una major una oferta d'habitatge públic i programes de lloguer assequible

  • Les persones joves han de destinar un 73,4 % del seu sou per a pagar el lloguer.

La central sindical reclama un augment pressupostari en polítiques d'habitatge per a pal·liar els problemes d'accés en la nostra autonomia. CCOO PV planteja mesures que asseguren que l’habitatge siga “un dret i no un negoci”, que permeta una major oferta d'habitatge públic i de lloguer assequible.

11/05/2021.
Ana Belén Montero y Carlos Gutiérrez, durante la rueda de prensa en CCOO PV.

Ana Belén Montero y Carlos Gutiérrez, durante la rueda de prensa en CCOO PV.

CCOO PV considera fonamental que es destine com a mínim un 1 % dels Pressupostos generals de la GVA a polítiques d'habitatge, un increment de 50 milions d'euros. Una inversió necessària davant els problemes d'accés a l'habitatge al País Valencià, tal com recull l'Informe elaborat per la Secretaria de Política Social i Joventut del sindicat.

L'habitatge lliure ha augmentat el seu preu de manera generalitzada en els últims anys, i el preu del metre quadrat se situa en 1.217 euros davant dels 1.089 euros en el cas de l'habitatge protegit. L'excepció a l'increment de preus de compravenda la marca l'any 2020, a causa de la pandèmia. De manera contrària, els preus dels lloguers han anat en ascens durant aquest mateix any. De fet, l'evolució del preu del lloguer en els últims anys ha comportat augments de més d'un 20 % en la majoria de barris de grans ciutats, com València, o fins i tot ha superat el 30 %-40 % a molts pobles i ciutats (com Gandia, Dénia o Benicàssim).

La secretària de Política Social i Joventut de CCOO PV, Ana Belén Montero, atribueix aquesta escalada de preus a una oferta de lloguer escassa, a la falta d'habitatge social i a pràctiques especulatives de grans posseïdors. Del total de llars al País Valencià, el 78,5 % estan en règim de propietat, el 15,3 % en règim de lloguer i el 6,2 % en règim de cessió. Aquest baix percentatge de lloguer és conseqüència de múltiples factors, com la proliferació de pisos turístics (l’any 2018 van aflorar 16.000 habitatges il·legals) o la gentrificació.

“Aquests fenòmens generen un impacte negatiu en la societat en general, però molt especialment en les persones més joves, un sector de la població en el qual el lloguer és l'opció majoritària, amb un pagament de mitjana d'un 73,4 % del seu sou”, ha explicat Montero, que relaciona aquest fet amb la situació de precarietat que pateix la joventut en la nostra autonomia. La taxa d'emancipació de la joventut valenciana segueix en descens constant, i se situa en tan sols un 16,3 %.

CCOO PV reclama, en aquest sentit, una dotació major per part de la Generalitat d'ajudes en material de lloguer i foment de la inclusió d'habitatge buit en programes de lloguer segur i assequible.

Descentralització de les polítiques d'habitatge

La dirigent sindical s'ha referit a la falta d'habitatge social, amb un parc públic d'habitatge molt reduït. L’any 2020, el País Valencià tenia 13.960 habitatges protegits, la qual cosa implica una cobertura d'un 0,7 % de les llars (per davall de la mitjana estatal que és d'un 1,6 %). Per a CCOO PV és una dada insuficient, que ha d'ampliar-se: “Considerem essencial que la Conselleria d'Habitatge intensifique la utilització del dret de tanteig i retracte per a dotar-se d'una xarxa més àmplia d'habitatge públic. A més, és necessari descentralitzar les polítiques d'habitatge, mitjançant la signatura de convenis amb ajuntaments per a crear d'aquesta manera un patrimoni públic d'habitatges sòlid i estable en els municipis”, ha destacat Montero.

Tota aquesta situació, unida a la precarietat laboral de la classe treballadora al País Valencià, comporta serioses dificultats d'accés a l'habitatge i que es donen fenòmens com el ‘sesellarisme’ (persones que viuen al carrer), que està en creixement, o els desnonaments. En relació amb aquests últims, que s'han reduït en un 46 % l’any 2020 a causa de les mesures conjunturals de l'estat d'alarma, continuen produint-se: 4.501 desnonaments l’any 2020, davant dels 7.390 de l'any anterior.

Per a Montero, és imprescindible posar en marxa les mesures estructurals necessàries perquè les persones no es vegen davant el drama de patir un desnonament sense una alternativa residencial, “tal com va ocórrer fa uns dies en el cas d'una dona de 75 anys a València, en el qual no es van posar en marxa mecanismes de protecció que evitaren el desnonament”. Per a això, és fonamental una coordinació major entre diferents administracions com la de justícia, serveis socials i habitatge, a més de seguir amb l'harmonització de prestacions com l'ingrés mínim vital i la Renda Valenciana d'Inserció.

Una llei que garantisca el dret a un habitatge

El secretari de Joventut i Noves Realitats del Treball de CCOO, Carlos Gutiérrez, ha destacat les dificultats actuals per a accedir a un habitatge digne i assequible. Per a un nombre considerable de persones treballadores és impossible i a unes altres els extrau una quantitat de recursos excessiva. “Principalment pateix aquesta situació qui té unes pitjors condicions laborals i salarials, qui viu en la precarietat o es troba en atur. En definitiva les persones més vulnerables, encara que no sols aquestes”, ha assenyalat.

Aquesta realitat és conseqüència d'una legislació que ha promogut l'habitatge com un bé de mercat. “És el moment d'aprovar una llei que faça efectiu el dret a un habitatge recollit en la nostra Constitució, en la Declaració universal dels drets humans, en el Pacte internacional dels drets econòmics, socials i culturals, així com en la Carta social europea”, ha apuntat Gutiérrez.

CCOO ha proposat una bateria de mesures orientades a aconseguir aquest objectiu. A curt termini és necessari limitar els preus del lloguer en les zones en les quals el preu s'ha disparat i allunyat de la realitat salarial i productiva, regular els pisos turístics i incentivar que els propietaris traguen els seus habitatges al mercat del lloguer. A mitjà i llarg termini cal construir un parc públic d'habitatges en lloguer, ja que actualment és ridícul en comparació amb els països del nostre entorn europeu.

És l'hora de pensar en el benestar de la majoria del país. “És necessària una llei que garantisca el dret a un habitatge digne i assequible a Espanya. I ha de ser una llei construïda des de la participació de la societat civil, per això continuem insistint al Govern que òbriga una mesa de diàleg social per a tractar aquesta qüestió", ha afirmat el responsable de Joventut de CCOO.