Comisiones Obreras del País Valenciano | 4 de julio de 2020

CCOO PV advoca per estendre les mesures de protecció per a evitar una destrucció major de l'ocupació

  • L'atur registrat pel maig al País Valencià ha augmentat en 575 persones respecte a abril, un 0,13 %

La central sindical destaca que les mesures de protecció adoptades han esmorteït l'impacte de la crisi sanitària al País Valencià, per la qual cosa han de prolongar-se per evitar una destrucció major de llocs de treball. CCOO PV denuncia que les dones són les més perjudicades en l'augment de l'atur de maig i reclama plans per a revertir aquesta situació a través del diàleg social.

02/06/2020.
El sector serveis és el que més atur ha generat amb 307.893 persones aturades, un 69,9 % del total de l'atur del País Valencià.

El sector serveis és el que més atur ha generat amb 307.893 persones aturades, un 69,9 % del total de l'atur del País Valencià.

L'atur registrat pel maig al País Valencià ha augmentat en 575 persones respecte a abril, un 0,13 %. El nombre total de persones aturades és de 440.517, una xifra que no recull les persones afectades per un ERTO.

Per a CCOO PV, el fet que s'hagen establit mesures de protecció de l'ocupació respecte als ERTO, ha esmorteït l'impacte de la crisi sanitària. “Si no s'haguera flexibilitzat per a les empreses i protegit les persones treballadores, estaríem parlant de milers i milers de persones més en atur”, explica Ana García, secretària d'Ocupació de CCOO PV, que advoca per estendre aquestes mesures més enllà del 30 de juny a través del diàleg social, “en aquells sectors en els quals siga necessari, i evitar així un impacte major quant a destrucció d'ocupació”. El sindicat recorda que actualment són 411.844 les persones treballadores afectades per un ERTO al País Valencià, el 24 % de la població assalariada.

Respecte al total de persones en atur, CCOO PV lamenta que el percentatge de dones en atur continua representant quasi el 58 %, les grans perjudicades en aquest augment de l'atur pel maig, mentre que disminueix notablement en els homes (2.503 homes aturats menys que a l'abril, davant de 3.078 dones més en atur). És a dir, mentre l'atur en els homes ha disminuït un 1,33 %, el de les dones augmenta un 1,22 %. A més, el sindicat manifesta la seua preocupació per l'increment de l'atur en joves menors de 25 anys, que ha crescut en 391 persones respecte al mes anterior.

D'altra banda, de la contractació escassa que s'ha realitzat pel maig en comparació amb anys anteriors, atés que ens trobem en plena precampanya estival, quasi el 90 % dels contractes són de caràcter temporal.

“Tenim un mercat laboral marcat pels serveis, per la qual cosa en ser un dels sectors més afectats per la pandèmia, ja que ha sigut el primer a tancar i serà l'últim a activar-se al complet, això afecta la volatilitat del nostre mercat laboral”, assenyala Ana García. El sector serveis és el que més atur ha generat amb 307.893 persones aturades, un 69,9 % del total de l'atur del País Valencià. La indústria i la construcció han disminuït l'atur registrat: en el sector industrial hi ha 570 persones en atur menys que a l'abril i en construcció n’hi ha 2.456 menys.

La dirigent sindical insta a posar en marxa mesures per a reactivar l'economia i per a la recuperació de l'ocupació, per a la creació d'ocupació de qualitat i per a rectificar la situació de les dones en el mercat laboral. “Tenim molts reptes per davant que anirem resolent fruit del diàleg social”, apunta.

El nombre mitjà de persones afiliades a la Seguretat Social pel maig se situa en 1.828.319, la qual cosa representa un increment de 3.684 persones cotitzadores respecte a la mitjana d'abril (un 0,2 % més). Però aquesta recuperació lleu de l'ocupació, que comporta l'augment d'afiliació, no arriba als valors del mateix període de l'any passat.

Per a CCOO PV, la renda no generada, a causa de la menor activitat, tindrà sens dubte un impacte retardat sobre el mercat de treball, i cal esperar que en els mesos pròxims això repercutisca en forma d'expedients de regulació d'ocupació. Això posa de manifest la necessitat de garantir les mesures de protecció social, amb nous mecanismes de finançament de la Seguretat Social que garantisquen el seu equilibri. D'altra banda, la crisi sanitària hauria de servir per a plantejar la necessitat d'introduir una major equitat en el sistema fiscal, amb la finalitat de millorar el finançament públic i els nivells de despesa social.

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para optimizar su navegación. Si continúa navegando está dando su consentimiento para su aceptación y nuestra politica de cookies, haga click aqui para más información y ver cómo desactivarlas.