Comisiones Obreras del País Valenciano | 18 abril 2024.

28 d'abril, un homenatge a les víctimes de la Covid-19 i a la tasca de les persones treballadores dels serveis essencials

    CCOO i UGT, amb motiu del 28 d'abril, Dia Internacional de la Seguretat i Salut en el Treball, destaquen que la pandèmia ha evidenciat l'associació indissoluble de la salut laboral i la salut pública, i la feblesa de la prevenció de riscos laborals a Espanya. Ambdós sindicats consideren que després de la Covid-19 la salut i la seguretat de les persones treballadores ha de convertir-se en un eix central en les relacions laborals i en les polítiques econòmiques.

    21/04/2020.
    28 d'abril, un homenatge a les víctimes de la Covid-19 i a la tasca dels treballadors i de les treballadores dels serveis essencials.

    28 d'abril, un homenatge a les víctimes de la Covid-19 i a la tasca dels treballadors i de les treballadores dels serveis essencials.

    CCOO i UGT han elaborat un manifest en el qual afirmen que aquest 28 d'abril no pot ser com el d'altres anys, perquè ens enfrontem a una crisi sanitària mundial, com no es recordava des de fa més d'un segle, que ha portat als sistemes sanitaris més enllà dels seus límits, ha paralitzat gran part de l'activitat econòmica i, el que és més greu i dolorós, s'ha emportat desenes de milers de vides només a Espanya.

    Per això, el record aquest 28 d'abril és per a aqueixes víctimes, per als seus familiars, i amics i companys i companyes de treball, però també per a les persones treballadores, que tot i a risc de la seua salut, han plantat cara a aquesta malaltia en primera línia.

    Són els treballadors i les treballadores dels serveis essencials com, per exemple: sanitaris, transportistes, treballadors del camp, dependents, treballadors i treballadores de la neteja, cuidadors i cuidadores, personal dels cossos de l'ordre i seguretat de l'Estat. Tots ells i elles, han demostrat la importància de la classe treballadora per a garantir el funcionament de la nostra societat. Ambdós sindicats consideren que la pandèmia ha posat de manifest una realitat: la salut laboral és indissociable de la salut pública. De fet, els contagis en l'àmbit laboral i en els desplaçaments vinculats han sigut vectors importants de propagació del virus.

    Han quedat en evidència, les polítiques que pretenen prioritzar els beneficis empresarials sobre altres drets prioritaris com són la salut i el treball, en unes condicions dignes. Així, les polítiques d'austeritat imposades per a abordar la crisi de 2008 van arrasar els drets socials i laborals. Fruit d'aquestes retallades es van delmar els serveis públics, que ara es revelen imprescindibles, com la sanitat pública. També es van reduir les inversions en prevenció de riscos laborals en les empreses i de finançament de polítiques públiques actives en matèria preventiva.

    La conseqüència va ser clara: condicions de treball pitjors, precarietat laboral major, i un repunt, en l'última dècada dels accidents de treball, i de les malalties professionals, encara que continua havent-hi una infradeclaració d'aquestes.

    La prevenció és un dret, no un negoci

    En el Manifest les organitzacions sindicals destaquen que, des de l'aprovació de la Llei de prevenció de riscos laborals, fa 25 anys, s'ha desvirtuat la prevenció i, en molts casos, s'ha previst com un negoci, no com un dret, en externalitzar-se la seua gestió. A més, s'han evidenciat també els buits institucionals i l'escassa actuació pública per a regular mínimament “el mercat de la prevenció” i acabar amb la seua mercantilització.

    Així, encara que els serveis de prevenció, són indispensables per a l'organització de les activitats preventives en les empreses, en molts casos, han mostrat limitacions per a minimitzar les exposicions al virus. El paper dels serveis de prevenció aliens ha sigut escandalós, ja que no han desenvolupat, ni abans, ni per descomptat ara, una prevenció vertadera en les empreses, sinó que s'han limitat a tramitar la documentació requerida amb la finalitat de complir, a efectes merament formals, amb la normativa.

    Algunes demandes:

    Tant CCOO com UGT consideren que per aconseguir la integració plena de la salut laboral en la salut pública és necessita una coordinació major entre els departaments de sanitat i de treball tant en l'Administració general de l'Estat, com en les comunitats autònomes. No obstant això, en lloc de reforçar les institucions que haurien de liderar aqueix procés, com l'Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball, s’hi ha reduït la seua plantilla.

    A més, l'escassetat d'inspectors de treball, Espanya té una de les ràtios més baixa d'Europa, ha dificultat en gran manera l'atenció a les denúncies que persones treballadores i sindicats hem presentat.

    A això s'afig un altre obstacle: el criteri seguit per l'Organisme Estatal de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, que ha renunciat a paralitzar activitats per risc greu i imminent de contagi davant el coronavirus o a proposar sancions en una majoria de situacions.

    Malgrat totes aquestes barreres ambdós sindicats continuaran treballant per a afrontar aquesta crisi sanitària i continuaran denunciant on calga i exigint-hi el compliment de la normativa en matèria de prevenció de riscos laborals. En aquest sentit, valoren l'acció dels milers de delegats i delegades de prevenció i dels comités de seguretat i salut.

    Finalment, assenyalen que després de la Covid-19 la salut i la seguretat de les persones treballadores ha de convertir-se en un eix central en les relacions laborals i en les polítiques econòmiques. Per això, és necessària la capacitat de mobilització del conjunt dels treballadors i de les treballadores. No podem consentir que el sistema econòmic es contrapose al que és important, la salut i la vida de les persones treballadores.

     

    Documentación asociada
    Documentación asociada