Comisiones Obreras del País Valenciano | 8 mayo 2024.

Es dispara la mortalitat laboral a Alacant

    En el primer semestre de l'any, els accidents mortals han augmentat un 54 % respecte al mateix període de 2019, pràcticament el doble de la mitjana nacional. Es registren menys accidents, per la paralització productiva, però amb pitjors conseqüències, la falta de prevenció en les empreses s'ha fet crònica.

    13/08/2020.
    Manifestació Salut Laboral

    Manifestació Salut Laboral

    L'aturada productiva lligada al coronavirus, com era d'esperar, ha reduït el nombre d'accidents laborals en el primer semestre de l'any, no obstant això, la irresponsabilitat d'una part del teixit empresarial provincial continua augmentant en registrar-se sis morts més que l'any passat. Menys accidents però amb pitjors conseqüències, la falta de prevenció en les empreses s'ha fet crònica.

    La reducció del nombre d'accidents declarats (n’hi ha molts més que no arriben a l'estadística) s'ha produït en tots els sectors, excepte, curiosament, en el grup “activitats de llars com a ocupadors domèstics” un col·lectiu extremadament precari. Crida l'atenció la reducció del nombre d'accidents en hostaleria (-523), on s'han reduït més de la meitat els accidents, únicament i exclusivament, perquè la meitat del període en qüestió (gener-juny) el sector ha estat tancat o funcionant a mig gas. Del nombre d'accidents que es redueixen, un de cada quatre accidents menys són d'hostaleria pel tancament covid-19.

    El tipus d'accidents mortals, segons l'estadística de l’INVASSAT en el període juliol 2019 a juny 2020, és el 54’2 % patologies no traumàtiques (accidents cardiovasculars), el 37’5 % accidents traumàtics i el 8’3 % accidents lligats al trànsit.

    L'increment de la gravetat en els AT és alié a la pandèmia (de l'impacte de la qual en l’aspecte laboral no es pot precisar), però no ho és en la Llei de prevenció de riscos laborals. Aquesta complirà un quart de segle del més amarg: caigudes en altura -cobertes fràgils i treballs en altura-, colps amb objectes immòbils, tots aquests amb un denominador comú, són evitables amb un mínim de mesures preventives, de major cultura preventiva i d'una organització del treball basada en treball decent. Des de CCOO portem anys dient que la precarietat mata, i l'eixida de la crisi de la pandèmia només serà real si posem en primera pàgina de l'agenda política i empresarial la seguretat i salut en el treball. Més que el coronavirus, l'augment de la mortalitat en els accidents de treball té a veure amb la inaplicació de la Llei de prevenció de riscos laborals, té a veure amb una relaxació preocupant en matèria preventiva. Per molt que es valoren les xifres de la sinistralitat, per molt que s'investiguen els sinistres, per molt que es facen informes quantitatius i qualitatius, les causes dels accidents es repeteixen perquè no s'arriba a posar mesures que els eviten.

    Cal tindre en compte que aquesta estadística ofereix una panoràmica molt limitada per com de burocratitzat és el tractament administratiu de la sinistralitat i per la “sinistralitat submergida” que algunes empreses amaguen per evitar indemnitzacions, multes i, per descomptat, per evitar complir la Llei de riscos laborals i estalviar-se uns costos que posen en risc la integritat, la salut i fins la vida de treballadores i treballadors. Encara així, el panorama és clar: La falta greu i irresponsable de mesures preventives en les empreses.

      •