Comisiones Obreras del País Valenciano | 27 marzo 2026.

CCOO PV rebat les mentides sobre la migració

    El problema no és la migració, sinó el racisme, el clasismo i l'odi. En CCOO PV volem rebatre, una per una, les mentides que dia a dia es difonen sobre les persones migrants. Aquest engany, producte d'un marc reaccionari amb arrels històriques, es desmunta amb els fets.

    12/12/2025.
    CCOO PV rebat totes les mentides sobre la migració.

    CCOO PV rebat totes les mentides sobre la migració.

    1. Sobre l'ocupació i l'economia: “Viuen de les pagues”.

    La població migrant és un motor econòmic i laboral fonamental en l'Estat espanyol, aportant més del que rep.

    - Major taxa d'activitat: la taxa d'activitat de les persones procedents de països extracomunitaris és del 69,3 %, significativament major que la de la població espanyola, que és del 56,4 %. Això desmenteix la idea que són una càrrega o no volen treballar.

    - Contribució fiscal neta: una persona migrant contribueix, de mitjana, a l'economia espanyola amb 1.600 euros anuals nets més.

    - Aportació a la Seguretat Social: les persones estrangeres aporten el 10 % dels ingressos de la Seguretat Social, mentre que la seua despesa pública associada només representa l'1 %.

    - Despesa pública reduïda: la despesa pública per persona estrangera és un 32 % menor que el d'una espanyola. Això significa que, per cada euro gastat en una persona espanyola, es gasta només 0,68 euros en una persona d'origen migrant.

    - Sectors vitals: la seua participació és essencial en l'economia.

    7 de cada 10 (72 %) de les persones treballadores en el sector de la llar i cures són migrants.Quasi 1 de cada 2 (45 %) en hostaleria.1 de cada 3 en construcció (32 %) i agricultura (31 %).

    2. Sobre ajudes socials i prestacions: “Acaparen les ajudes”.

    L'accés a les ajudes està estrictament regulat i la població migrant no les acapara.

    - Ingrés mínim vital (IMV): el requisit principal per a sol·licitar l'IMV és tindre autorització de residència a Espanya.

    - Baixa taxa de receptors de l'IMV: només el 4,8 % de les persones estrangeres que viuen a territori espanyol reben l'ingrés mínim vital. Aquest percentatge és baix, especialment, si tenim en compte que la pobresa severa entre persones migrants triplica la de les nascudes a Espanya.

    - Situació de les ‘sense papers’: Les persones que resideixen sense autorització administrativa sobreviuen exclusivament gràcies a la remuneració del seu treball ja que no tenen accés a prestacions socials.

    3. Sobre sanitat: "Col·lapsen la sanitat".

    El mite del "col·lapse sanitari" és contrari a les dades oficials i a la realitat de les barreres d'accés.

    - Menor ús sanitari: la població migrant (més jove) utilitza, en general, menys serveis sanitaris que l'espanyola, amb la possible excepció de les urgències.

    - Barreres d'accés: la població migrant sovint s'enfronta a barreres d'accés (discriminació, obstacles administratius, idiomàtics) que els impedeixen exercir plenament el seu dret a la salut.

    4. Sobre seguretat i delinqüència: "Són uns delinqüents".

    Les estadístiques no defensen l'estereotip delictiu.

    - Sota índex de delictes: dels més d’1,2 milions de persones d'origen africà que residien a Espanya l’any 2024, només el 2,98 % va cometre algun delicte, una xifra que a més inclou no residents.

    - Expulsions legals: El Codi Penal espanyol ja estableix que les penes de presó de més d'un any imposades a una persona estrangera han de ser substituïdes per la seua expulsió del territori. L’any 2024 es van expulsar més de huit persones de mitjana al dia després de ser condemnades.

    - Joves extutelats treballant: la majoria de les i els joves migrants (16 a 23 anys) amb autorització de residència estan integrats en el mercat laboral; el 62 % estaven afiliats a la Seguretat Social.

    5. Sobre la nacionalitat i la residència: "Els regalen la nacionalitat i les cases".

    Obtindre la nacionalitat o la residència és un procés llarg i difícil i la discriminació en habitatge és real.

    - Dificultat de la nacionalitat: l'obtenció de la nacionalitat per residència requereix de 2 a 10 anys de residència legal i continuada (depenent del país d'origen) a més d'aprovar dos exàmens de l'Institut Cervantes.

    - Dificultat de l'arrelament: la regularització per arrelament no és una "via massiva" i exigeix demostrar vincles socials i laborals, incloent-hi una oferta de treball d'almenys 20 hores.

    - Racisme immobiliari: el 99 % de les immobiliàries accepten pràctiques discriminatòries suggerides per les propietàries i els propietaris, la qual cosa dificulta a persones racialitzades accedir a un habitatge, fins i tot tenint contracte de treball i autorització de residència.

    6. Sobre la procedència: "La majoria són africans ‘il·legals’ i venen en pastera".

    - La immensa majoria de persones que arriben a territori espanyol no ho fan per la costa, sinó per l'aeroport de Barajas.

    - El país extracomunitari d'on més persones procedeixen no és cap africà, sinó Veneçuela. Li segueixen Colòmbia i Hondures.

    - Han sigut acollides més persones procedents d'Ucraïna (Europa) que de tota Àfrica. 35.000 xiquetes i xiquets ucraïnesos han sigut acollits sense cap problema... Per què el seu problema són 6.000 menors procedents de països africans?

    - La majoria de persones procedents d'altres països ja disposen de “papers”. No arriben ni al 10 % els qui no han aconseguit encara regularitzar la seua situació administrativa.

    - No existeix l’“efecte crida”. Sí l'efecte eixida o fugida: guerres, espoli de recursos naturals, crisi climàtica… obliguen els seus habitants a buscar una vida digna.

    7. Els vertaders problemes els pateixen les persones migrants en carn pròpia.

    - El problema és el racisme, el clasismo i l'odi, amb arrels històriques profundes, és estructural.

    - El drama dels éssers humans morint per arribar a les nostres costes. El desistiment de responsabilitat de gran part dels governs europeus que executen polítiques mortíferes de militarització i externalització de fronteres.

    - El problema al nostre país és la falta de mecanismes prou àgils i efectius per a evitar la irregularitat administrativa.

    - Una legislació que estableix sancions extremadament desproporcionades per no disposar d'una simple autorització administrativa.

    - El problema és la persistència d'un model classista neoliberal de precarietat laboral a costa de població migrant, que és utilitzada com a mà d'obra barata.