Comisiones Obreras del País Valenciano | 13 mayo 2025.

Presentació a València de '1968. El año de las revoluciones rotas', de Bruno Estrada

  • Dijous16 de febrer, 18.00 hores. Sala d’actes de CCOO PV (Pl. Nàpols i Sicília, 5).

CCOO PV acull l'acte de presentació del llibre de l'economista Bruno Estrada. Una obra que camina entre la novel·la i la reflexió política, un conjunt de relats amb la pròpia successió d’esdeveniments com a fil conductor. En la presentació, a més de l’autor, també intervindrà Juan López Gandia, catedràtic de Dret del Treball.

15/02/2023.
Presentació del llibre de Bruno Estrada, a CCOO PV.

Presentació del llibre de Bruno Estrada, a CCOO PV.

'1968. El año de las revoluciones rotas' de Bruno Estrada, publicat per Catarata, és un llibre que s'ha qualificat com de “realisme màgic polític”. És, sens dubte, un text que camina entre la novel·la i la reflexió política. El fil conductor és la pròpia successió d’esdeveniments. Un conjunt de relats on els protagonistes ens parlen des de molts llocs perquè la revolució no va ocórrer en un sol país.

Per emprar un símil cinematogràfic, alguns han dit que es tracta d’un ampli pla seqüència que s'inicia a l'inici de l'any a Saigon, però després passa per París, Chicago, Praga, Ciutat de Mèxic o Moscou i acaba a Londres, Newark, Frankfurt, Islamabad o Pequín. Ofereix un focus múltiple de personatges per a percebre una veritat que és calidoscòpica. Així mateix, la multiplicitat de localitzacions ens remet a una simultaneïtat dels processos de canvi.

No és un assaig polític com a tal. No és una anàlisi saberuda del que passà i del que no passà. És un bitllet cultural per recórrer en primera persona la història d’un any, que, si més no, podria haver canviat més encara l’esdevenir de les diferents societats.

Així doncs, el llibre convida als lectors que es refugien dels atacs yankees en la selva vietnamita, que visquen els turbulents carrers de Chicago, al costat de Jo Freeman, i París, amb Dani “el Roig”, o que traguen el cap els pisos de Praga on grans intel·lectuals com Milan Kundera imaginaven un món diferent. Daniel Bernabé ho ha descrit com: “una guia de viatges a aqueix món on encara succeïen coses que quedaven al marge de la decisió, els desitjos i les necessitats del poder.”

L’obra d’Estrada esdevé, i no sabem si l’autor n’és conscient, un recurs magnífic per aprendre la lliçó del 68. El llibre està farcit de dades, dates i noms que es van mesclant d’una manera magistral. O tens l’immens bagatge cultural de l’autor, o la seua prodigiosa memòria, o necessites al costat un dispositiu constantment engegat a la xarxa. I aqueix és precisament el valor del recurs. El llibre esdevé una guia, a mode de full de ruta, per anar pujant i baixant per les diferents muntanyes i valls, on els viatgers o alumnes que vulguen aprendre la lliçó del 68 trobaran les indicacions precises per no predre’s.

El llibre ens mastega un aprenentatge potent: que el protagonista principal dels canvis polítics, de la democratització social, és la col·lectivitat. Però perquè aqueixa força col·lectiva es pose en marxa fa falta crear un marc d'esperança, cal ser capaç d'imaginar utopies pròximes.

    •