Si no generem un vincle directe amb l'afiliació és molt difícil que se senten part de l'organització i s'hi impliquen. La majoria d'unions locals han desaparegut i, al seu lloc, no hi ha res que done resposta. Sabem que els recursos són limitats, per això hem de desenvolupar una creativitat major: cal apostar per seus virtuals, és necessari utilitzar espais municipals o les seccions sindicals com a punts de trobada de la gent afiliada de la localitat per a realitzar activitats o per a reflexionar col·lectivament, s'ha d'aprofitar la implicació de persones que tenen més temps, que estan jubilades… Cal potenciar aqueixos grups locals i també grups units per un interés específic (igualtat, LGTBI, ocupació domèstica, immigració, ecologia, persones en atur…) per anar formant militants, amb consciència. Considerem que aqueix és el repte, acompanyar les persones i aconseguir que es tornen a il·lusionar.
Entre la gent jove, el sindicat és el gran desconegut. Caldria acostar-lo i donar-lo a conéixer en els instituts i en les universitats. Podria ser a través de xarrades que explicaren la realitat del mercat de treball i quins són els seus drets laborals i, de pas, com el sindicat és un instrument per a fer-los valdre.
Representació sindical
CCOO s'està equivocant a cercar delegats coste el que coste, sense que l'importe que hi estiguen o no afiliats. Després signen qualsevol cosa amb l'empresa i qui queda malament és el sindicat, perquè ho fan en el seu nom. Pensem que ha de fomentar-se la participació dels treballadors i de les treballadores en les empreses, per democratitzar-les, sobretot en les que són xicotetes i estan més desequilibrades les forces. També en l'elaboració i la ratificació de la plataforma del conveni. No podem reduir les reivindicacions solament a una qüestió d'augment salarial, s'hi han d'introduir altres elements organitzatius i de condicions laborals.
En moltes ocasions, allò que ens ha allunyat dels nostres companys i companyes han sigut algunes fotos desafortunades. Hem sentit vergonya en veure els nostres líders sindicals signant acords sense un rèdit recognoscible per a la classe treballadora.
Cal flexibilitzar les estructures
Per atendre cada col·lectiu hem de reconéixer les seues necessitats i utilitzar estratègies diferenciades, cal oferir diversos tipus de vinculacions (espais de participació, culturals, formació…) de manera flexible, sense tant encotillament federatiu.
En les xicotetes empreses és molt difícil fer sindicalisme, per tant, malgastem una borsa d'hores important que no s'agafen. Si aqueixes hores s'acumularen, es podria alliberar algú perquè atenguera les xicotetes empreses d'un sector o d'una zona (polígons, centres comercials...) Es podrien negociar amb les patronals sectorials o bé recursos propis del sindicat.
També veiem necessari millorar la comunicació a través del correu electrònic, amb continguts diversificats segons el públic o enviaments específics de cada localitat. Valorem com un primer pas l'enquesta digital de “Repensar el sindicat” perquè és una manera nova de demanar participació, però el problema és que s'ha concebut massa llarga i complicada. Cal establir consultes més àgils.
Considerem que cada dia és més difícil fer crítica en el sindicat, perquè no s'admet. S'entra en la cultura sectària de l’“estàs amb mi o contra mi”. Ja és hora que aquesta organització avance cap a una major horitzontalitat i es plantegen instruments més participatius, des de la votació de la plataforma d'un conveni, passant per la demanda de primàries per a segons quins llocs de direcció.