Comisiones Obreras del País Valenciano | 26 abril 2024.

L’atur a Alacant augmenta i continua

    El mercat de treball ha sumat a la seua estructural dependència de l'estacionalitat, la temporalitat, la precarietat… una resposta ràpida, quasi immediata, tant a les mesures de restricció de la mobilitat i el consum per la pandèmia com a la desescalada d'aqueixes mesures. Almenys en part, l'ocupació “suspesa” per la pandèmia es recuperarà a mesura que siguem capaços a, des de la responsabilitat col·lectiva, superar la COVID-19.

    02/03/2021.
    Capçalera manifestació Primer de Maig

    Capçalera manifestació Primer de Maig

    L'atur registrat augmenta per seté mes consecutiu. Continuem comprovant, mes a mes, l'impacte de la pandèmia i les mesures per a combatre-la en els mercats productiu i laboral. Durant el mes de febrer es va mantindre alta la corba de la tercera onada i això ha deixat una petjada negativa en l'ocupació. L'augment de 2.388 persones en el registre de persones que busquen ocupació suposa un canvi de tendència en un mes, febrer, que tradicionalment ha retallat l'atur. Cal anar-se’n als anys 2012 (+4.399) i 2013 (+1.589) per trobar xifres de destrucció d'ocupació en aquest mes. En còmput anual s'aprecia amb més detall la pèrdua d'ocupació a aquesta província: +41.440 persones.

    La pandèmia ha disparat la desocupació i s'ha sumat als problemes estructurals del mercat de treball: precarietat, estacionalitat, temporalitat, economia submergida… Així, febrer de 2021 acaba amb 103.877 persones en atur més de les que hi havia en 2007. El mercat laboral no s'ha recuperat de la crisi de 2008 i ja està patint les conseqüències de l'aturada productiva lligada a l'actual crisi de salut. Continuem mantenint un mercat laboral molt vulnerable a qualsevol mena de crisi, la necessitat de consolidar un nou model productiu basat en la sostenibilitat i l'ocupació digna és, cada dia, més urgent. Qualsevol mesura que influïsca directament o indirectament en el mercat de treball influeix en la qualitat de vida de la ciutadania, per la qual cosa és irrenunciable actuar en el marc dels objectius de desenvolupament sostenible que, entre unes altres qüestionen, promouen l'ocupació amb drets, la lluita contra la pobresa i el respecte al medi ambient.

    Altres xifres que cal considerar són, per exemple, que el 77,5 % de la nova desocupació té nom de dona, la qual cosa està relacionada que només el sector serveis aporta 2.583 persones en situació d'atur registrat més. La reducció en els sectors masculinitzat, indústria i construcció, té a veure, d'una banda, que són sectors que continuen la seua activitat, però, també, amb la quantitat de persones que deixen les llistes de l'atur per l'efecte descoratjament. Pel que fa a la contractació, si observem la realitzada en el que portem de 2021, el nombre de contractes temporals suposa el 87,5 % del total, una xifra disparada, sobretot si tenim en compte que bona part de la contractació indefinida ve de l'acció d'Inspecció de Treball.

    Per la seua banda, les xifres d'afiliació a la Seguretat Social mostren la important reducció de persones que, de mitjana, es troben treballant. És molt significativa la xifra de 24.870 persones afiliades de mitjana menys aquest febrer passat que fa un any. En aquest sentit cal considerar que moltes persones en ERTO s'incorporen al seu lloc amb jornada reduïda cosa que fa que, encara que d'alta, aquesta siga de menys qualitat.

    El mercat de treball ha sumat a la seua estructural dependència de l'estacionalitat, la temporalitat, la precarietat… una resposta ràpida, quasi immediata, tant a les mesures de restricció de la mobilitat i el consum per la pandèmia com a la desescalada d'aqueixes mesures. Almenys en part, l'ocupació “suspesa” per la pandèmia es recuperarà a mesura que siguem capaços que, des de la responsabilitat col·lectiva, superem la COVID-19; encara que caldrà estar pendents de quanta d'aqueixa ocupació en ERTO es converteix en atur estructural. Per aquest motiu és tan important continuar reclamant el compliment estricte de les mesures sanitàries davant de la pandèmia.

    Així, cal insistir en la necessitat urgent de retirar la reforma laboral i la de pensions per aconseguir un mercat productiu més equilibrat i un mercat laboral digne. Els sindicats continuarem reclamant la millora de les condicions de treball, la qual cosa tindrà el seu reflex als carrers en els pròxims dies, continuant la mobilització que es va dur a terme pel febrer. A més, secundem, com a instrument fonamental per a recuperar drets laborals, socials, econòmics… Humans, les demandes del moviment feminista que tenen en el dia 8 de març un altaveu des del qual continuar fent visible la necessitat de la igualtat de gènere i la fi de les violències masclistes.