'Si tu no descanses a l'estiu, CCOO tampoc'

    La campanya de sensibilització i d’assessorament sindical #SummerWar se centra en situacions de precarietat més influïdes per l'estacionalitat i està impulsada des de les federacions de Serveis i Construcció i Serveis, i la Federació de Serveis a la Ciutadania.

    12/07/2018.
    Campanya SummerWar

    Campanya SummerWar

    Amb el lema de campanya ‘Si tu no descanses a l'estiu CCOO tampoc’, Comissions Obreres pretén visibilitzar i millorar els mecanismes d'atenció sindical virtual a través de l’espai web anomenat Agència del Treball Decent (ATD).

    L'adreça d'aquest espai web és: https://trabajoenverano.ccoo.es

    Aquelles persones que ho desitgen podran contactar amb el sindicat fàcilment i ràpidament a través d'un formulari senzill, enviar missatges directes per Twitter, Facebook i Instagram.

    L’espai també inclou un mapa interactiu amb la direcció i el telèfon de totes les seus provincials de CCOO PV.

    Informació i presa de consciència

    L’espai web inclou preguntes freqüents i convenis col·lectius perquè les persones que visiten la pàgina puguen trobar de manera fàcil i ràpida qüestions relacionades amb la seua activitat laboral.

    La pàgina permet l’accés a la guia ‘Aprenents, becaris i treball precari’, elaborada pel sindicat, una eina per a lluitar contra la precarietat de les persones joves i corregir situacions inadmissibles que poden arribar a afectar més d'1.400.000 persones joves, així com perquè aquestes coneguen els seus drets.

    En l’apartat ‘Precaripèdia’, es pot accedir a un diccionari obert, i en constant reconfiguració, que naix per desemmascarar la precarietat que amaga el nou llenguatge edulcorat que estan imposant les elits econòmiques en el món laboral, per tal d’amagar l'hostilitat contra la classe treballadora.

    CCOO denuncia així la substitució generalitzada de termes que tradicionalment s'havien lligat a qüestions negatives com la precarietat, la dependència econòmica, l'explotació, etc. per composicions en anglés que no porten aparellades aqueixa reacció negativa, malgrat significar la mateixa cosa.

    Dones en precari

    La campanya té la vocació de fer molt visible com la precarietat s'encrueleix especialment amb la meitat de la població, les dones, presentades a #SummerWar com a superheroïnes: Limpianna, SmileGirl, AquaPrecar, FlashWoman i PluriWorker.

    Joves i precarietat

    L'estiu també és temporada alta per a les pràctiques no laborals. Centenars de persones becàries realitzen el treball del personal de plantilla però sense remuneració o per molt pocs diners, quan haurien d’estar rebent formació. Les empreses els utilitzen per a cobrir les vacances de la plantilla. Sectors on aquesta situació és una pràctica habitual són, per exemple, hostaleria, periodisme o oficines i despatxos.

    L’especial incidència de la precarietat al col·lectiu jove es reflexa en els cartells de campanya protagonitzats per becàries i becaris en diferents sectors: periodisme, hostaleria, oficines i despatxos.

    Antecedents

    La precarietat laboral campa a plaer amb risc d’instal·lar-se en les vides de moltes persones però, fins i tot en aquells sectors més castigats, hi ha formes de fer-li front. El passat estiu naixia Precarity War, una campanya que ha permés a les persones que pateixen la precarietat reconéixer el seu poder transformador i unir-se a CCOO per lliurar batalla.

    Davant la necessitat de visualitzar la precarietat que s'ha generalitzat en el mercat laboral, en especial en algunes de les activitats englobades en el sector serveis, com ara hostaleria, comerç o contact center.

    Precarity War posava sobre la taula que les desigualtats de la societat es reflecteixen sobretot en el mercat laboral i la precarietat s'estén, principalment, entre les dones i la gent jove, de maneres diferents, però amb un element comú: l'empitjorament de les condicions laborals.

    Transversalitat

    El nombre de dones menors de 25 anys amb contracte indefinit ha caigut un 54 % durant la crisi. El dels homes, un 48 %. D'altra banda, més del 55 % de les dones assalariades a Espanya cobren menys de 19.000 € bruts anuals.

    La transversalitat de la precarietat, en un país on la taxa de persones treballadores en risc de pobresa ha augmentat un 13 % des que va començar la crisi, és evident. En tots els sectors productius han empitjorat les condicions laborals.

    En resposta a aquesta realitat, la Federació Estatal de Construcció i Serveis es va unir a la campanya iniciada per la Federació Estatal de Serveis, compartint el missatge que la precarietat no és una condició ni una categoria professional, i que es pot acabar amb aquesta amb la unió de treballadores i treballadors i des d'una organització sindical de classe.

    La campanya denuncia que aquest increment de contractació estacional recau de manera majoritària sobre dones i joves, que durant els tres mesos d'estiu pateixen jornades irracionals i una gran càrrega laboral. Llargues jornades, contractes que no tenen en compte totes les hores que es realitzen, temporalitat, externalitzacions...

    Al comerç s’apliquen condicions excepcionals, jornades de 10 i 12 hores, fins a 8 o 9 dies sense lliurar i tot això drets i escoltant la clientela sempre amb un somriure. Els socorristes i les socorristes de piscina, a més de percebre un sou poc acord amb la formació que s'exigeix, han de fer front que una part d’aquest es lliura en negre.

    També hi ha treballs que deixen d'existir a l'estiu, molts d’aquests tenen a veure amb els centres escolars. Monitores de menjador o netejadores de col·legis i instituts contractades per hores durant 10 mesos i 2 en l'atur. Aquestes últimes, a més, estan exposades a productes químics i problemes com la pèrdua de les vacances generades o llicències.

     

    Esta web utiliza cookies propias y de terceros para optimizar su navegación. Si continúa navegando está dando su consentimiento para su aceptación y nuestra politica de cookies, haga click aqui para más información y ver cómo desactivarlas.