Comisiones Obreras del País Valenciano | 12 noviembre 2026.

Elx

Un 14 d’abril que cal reivindicar

  • Esment especial als catorze companys afusellats a Elx i soterrats en aquest cementeri l’any 1939.

Com fem els últims anys, el Pensionistes de CCOO ens hem convocat en el Cementeri Vell d’Elx el passat dissabte 11 d’abril, per commemorar la proclamació de la II República i retre homenatge a les persones que, en acabar la guerra civil, van ser assassinades pel règim franquista per l'únic “delicte” d'haver estat lleials al Govern legítim de la II República, davant del colp d'estat que, militars traïdors a Espanya, encapçalats per Franco executaren el 18 de juliol del 1936.

15/04/2026.
Teresa Donet, secretària general Pensionistes Vinalopó-Baix Segura, reivindica la República

Teresa Donet, secretària general Pensionistes Vinalopó-Baix Segura, reivindica la República

Recordar-ho també ha de servir d'avís per evitar que situacions com les patides es puguen tornar a repetir. Assistim a un preocupant creixement de les idees ultradretanes i revengistes, que pretenen manipular la història i blanquejar el franquisme, una de les pitjors etapes en la història del nostre país.

És molt trist comprovar que, inclús entre la joventut, probablement més formada i millor informada que mai, s’està produint una fabulació històrica que justifica i fins i tot considera positiva, la dictadura feixista i la guerra que provocà.

Els missatges que ara avancen descontrolats per les xarxes socials, no poden ser més perillosos. És per això que tothom ha de col·laborar a aturar-los, des de posicionaments polítics legítims i democràtics. Volem manifestar i animar la necessitat de contrarestar i aturar aquesta ona de fets alternatius que vol canviar el relat del nostre passat i també el present que ara vivim.

La dictadura va fer patir especialment la joventut, les dones, la classe treballadora i totes aquelles persones que, per raó de la seua condició o decisió, foren marcades pel règim com inferiors, indesitjables, perilloses i, per tant, havien de ser excloses de la societat. Aquell temps, que ara volen rememorar, fou una època de foscor i d’una repressió criminal que va durar massa. Quaranta anys d’un règim que va nàixer i va morir matant.

És necessari defensar la democràcia actual, amb totes les imperfeccions, per poder avançar i millorar les condicions de vida de totes les persones, sense exclusions.

La dreta espanyola, cada cop més radicalitzada i en permanent competició entre ells a vore quina és més extrema, expressada en PP i Vox, amenaça de trencar el marc de convivència democràtica en què vivim actualment, en el seu intent de deslegitimar els resultats electorals i la gestió del govern legalment constituït de l'Estat. Acusen les organitzacions que lluiten pels drets de les persones (sindicats, ONG, ONU, Tribunal Penal Internacional, etc.) de ser les responsables de tots els mals que patim.

Si hi unim un comportament molt esbiaixat per part d'un sector destacat de la Justícia, tenim un fonament molt perillós per a un futur progressista del nostre país, que permeta continuar avançant en èxits com els aconseguits pels governs d'esquerres: Ingrés mínim vital, aungments del salari mínim interprofessional, increment de les pensions amb l'IPC, reducció de l'atur, polítiques d'igualtat i feministes, defensa de la pau, etc.

No podem recular, com pretén la dreta espanyola. No es poden perdre drets, quan encara ens queden tants per assolir. Mai la dreta ha defensat que l’Estat espanyol avance i siga avantguarda en millores socials. Al contrari, la gestió del PP i Vox està lligada a retallades en sanitat, educació, serveis socials, etc. així com a la privatització de tots els recursos públics que els interessen.

Com a pensionistes, per la nostra edat, hem conegut les conseqüències del que va significar la dictadura franquista, que tant semblen enyorar les dretes espanyoles. Va ser terrible i va significar un retard de molts anys per a Espanya sobre altres països europeus. Ha costat i costa avançar, però la democràcia és l'únic camí.

I, en aquests moments, quan la situació de la pau al món està tan qüestionada, és urgent que tots recordem les conseqüències de les guerres, en què sempre és el poble qui les paga. Totes les guerres han de cessar immediatament i el dret internacional ha de ser respectat.

L'arribada de Donald Trump i la seua aliança amb el genocida Netanyahu està posant en perill tothom. L'atac a l'Iran, el Líban, i la matança de Gaza que estan protagonitzant, és miserable i molt perillós. O el que han fet a Veneçuela o fan amb Cuba.

És molt preocupant que es faça davant la passivitat de la comunitat internacional, que prefereix mirar cap a una altra banda o, fins i tot, justificar-ho. El món els hauria d'aplicar els mateixos criteris que es van aplicar a Rússia amb allò d'Ucraïna. No fer-ho demostra la hipocresia de molts.

Per tot això, en aquest acte hem volgut recordar que cal cridar fermament un NO A LA GUERRA!