Comisiones Obreras del País Valenciano | 27 marzo 2026.

JORNADA

La lluita de les dones per la llibertat davant de l'avanç de l'extrema dreta

    La Federació de Pensionistes de CCOO PV va realitzar recentment una jornada sobre el paper de la lluita de les dones espanyoles pels seus drets al llarg de la nostra història i l'amenaça involucionista dels plantejaments d'extrema dreta.

    25/03/2026.
    María José Ruiz, Marta Marín i Rosa Ganga

    María José Ruiz, Marta Marín i Rosa Ganga

    La responsable de Dona i Igualtat en la Federació de Pensionistes PV, Rosa Ganga Ganga, va presentar a la ponent de l'acte, Marta Martín Morán, llicenciada en Dret amb un Màster en Relacions Internacionals i Cooperació, lluitadora pels drets i llibertats de les dones. Actualment és regidora a Alboraia per Esquerra Unida-Podem.

    A continuació, María José Ruiz Sánchez, de l'equip de Comunicació de Pensionistes, va fer una breu síntesi sobre l'objectiu de la jornada: la lluita per les llibertats de les dones mai ha sigut fàcil en cap moment. Apesar que algunes van aconseguir escapoli-se dels estrets marges que els deixava el sistema patriarcal, no va ser fins a mitjan segle XIX i principi del segle XX quan van començar les reivindicacions massives, primer centrades en els drets laborals i posteriorment en el dret al vot.

    Aquest dret es va aconseguir a Espanya amb la II República, igual que l'accés a l'educació i a no dependre legalment de ningú. El franquisme va acabar amb tota la llibertat aconseguida i les dones van tornar a estar sota el jou i la tutela patriarcals, la qual cosa demostra que els drets i les llibertats es poden perdre en qualsevol moment.

    La ponent Marta Marín va exposar que parlar hui dels assoliments del feminisme no és fer un repàs ornamental del passat ni alçar una llista de dates per a complir expedient. Parlar dels assoliments del feminisme és parlar d'una de les grans forces transformadores de la història contemporània. És parlar de dones que es van organitzar quan tot estava en contra seua, que van desobeir quan se'ls exigia submissió, que van pensar quan se'ls volia obedients, que van treballar dins i fora de casa quan se'ls negava fins i tot el reconeixement del seu propi esforç, i que van conquistar drets que hui moltes persones consideren normals precisament perquè elles van lluitar perquè ho foren.

    El feminisme, va subratllar, és una escola de dignitat i si retrocedeix és per les forces reaccionàries i de la ultradreta. És un perill real perquè l'extrema dreta necessita qüestionar la igualtat per a recompondre un ordre autoritari.

    De la seua recent estada a Cuba, va assenyalar com a principal problema el bloqueig sistemàtic que, des de fa quasi setanta anys, s'imposa a l'illa. La Unió Europea podria trencar aqueix bloqueig, però no vol. Va esmentar que des del tres de desembre no entra petroli al país, amb les nefastes conseqüències que això comporta. Ella va viure el tall elèctric que va afectar tota l'illa, però en vint-i-quatre hores el Servei Elèctric Nacional (SEN) va poder recuperar-lo.

    Entre les intervencions del públic se li va preguntar si hi ha una desafecció del poble als dirigents. “El poble està cabrejat, però no amb la classe política sinó amb els Estats Units i els països que segueixen les seues directrius i que són els causants del bloqueig”.