Comisiones Obreras del País Valenciano | 10 abril 2026.

Un 31 de març per a avançar: Dia Internacional de la Visibilitat Trans

    El Dia Internacional de la Visibilitat Trans no és una data simbòlica: és una jornada de lluita, de reivindicació i de compromís polític i sindical. Un dia que interpel·la directament el món del treball, les institucions públiques, les empreses i els qui defensem els drets laborals i socials.

    24/03/2026.
    Dia Internacional de la Visibilitat Trans.

    Dia Internacional de la Visibilitat Trans.

    La visibilitat trans és una exigència democràtica. La igualtat real no es garanteix amb discursos buits, sinó amb polítiques públiques, estructures laborals sòlides, prevenció de riscos laborals efectiva i marcs normatius que protegisquen els qui històricament han sigut vulnerades.

    Hui, més que mai, hem d'afirmar que els drets de les persones trans són drets laborals, i que la seua vulneració constitueix un risc per a la salut, la seguretat i la vida. En un moment en el qual els drets del col·lectiu LGTBI+ —i especialment els drets de les persones trans— estan sent qüestionats o directament atacats, el sindicalisme ha de respondre amb claredat: ni un pas arrere en igualtat, dignitat i drets.

    La Sentència del 12 de març del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha reafirmat que el reconeixement de la identitat de gènere és un dret fonamental. Negar-lo vulnera la vida privada, la lliure circulació i la igualtat. No és un tràmit administratiu: és un dret humà.

    A Espanya, la Llei 4/2023 va consolidar aquest reconeixement, garantint que totes les persones trans —incloses les persones trans migrants— puguen disposar de documentació d'acord amb la seua identitat. Però la llei no basta si no s'aplica. Els drets no poden quedar en el paper: necessiten estructures que els facen efectius.

    A Espanya, la Llei 4/2023 va marcar un abans i un després, garantint que totes les persones trans —incloses les persones trans migrants, que enfronten barreres documentals addicionals— puguen disposar de documentació d'acord amb el seu nom i gènere sentit. La llei reconeix que la identitat de gènere ha de ser respectada en tots els àmbits, també en el laboral, i que cap persona ha de veure limitada la seua trajectòria professional per qui és. Perquè els drets no poden quedar-se en el paper, necessiten estructures que els facen efectius.

    El 57 % de la població europea considera que la discriminació per identitat de gènere (ser trans) està molt estesa. En l'enquesta de l'Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea de 2024 les persones LGTBI+ van manifestar sentir-se discriminades quan buscaven treball (9 %) i, quan treballaven (18 %). Entre els diferents grups del col·lectiu van ser les persones trans les qui van manifestar sentir més discriminació, informació que revela que la transfòbia laboral no és un fenomen aïllat, sinó un problema estructural en tota Europa.

    Això motiva que una part significativa de les persones trans oculte la seua identitat en el treball per por de represàlies, assetjament o pèrdua d'oportunitats. Davant aquestes situacions la invisibilitat en el treball no és una elecció: és una estratègia de supervivència.

    La Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals estableix que l'empresa ha de garantir la seguretat i salut de totes les persones treballadores en tots els aspectes relacionats amb el treball. “Totes” significa totes: també les persones trans. I garantir la salut implica abordar no sols els riscos físics, sinó també els riscos psicosocials, tal com recull el RD 39/1997, que regula els serveis de prevenció. De la mateixa manera, l'Estratègia espanyola de Seguretat i Salut en el Treball 2023-2027 ho deixa clar: la salut laboral inclou la dimensió psicosocial. No és opcional. No és accessori. És una obligació legal i ètica. Perquè la salut laboral inclou: Salut física, salut mental, salut emocional, salut social.

    Negar la identitat de gènere, invisibilitzar-la o qüestionar-la, l'assetjament, la burla, la discriminació, la falta de reconeixement documental o l'exposició a entorns hostils constitueixen conductes inadequades resultat de l'exposició a condicions psicosocials adverses.

    Per això el protocol d'acompanyament de les persones trans no és un simple document tècnic: és una eina de prevenció. Una eina que permetrà previndre situacions de risc, establir mesures d'acompanyament, garantir la confidencialitat, assegurar l'adequació documental interna i protegir les persones trans davant de qualsevol forma de violència o discriminació en l'entorn laboral.

    La seua imminent publicació suposa una fita. Un protocol voluntari, sí, però profundament transformador. Un instrument que reconeix que la diversitat no pot dependre de la bona voluntat de cada empresa, sinó de marcs clars, garantistes i respectuosos.

    Aquest protocol permetrà:

    • Garantir la confidencialitat en els processos de transició.

    • Assegurar l'adequació documental interna.

    • Previndre i eliminar l'assetjament i la discriminació.

    • Formar les plantilles i els equips directius.

    • Establir mesures d'acompanyament i de suport.

    • Crear entorns laborals segurs, respectuosos i lliures de violència.

    La salut laboral no finalitza a la porta del centre de treball. Les condicions laborals impacten en la vida social i privada de les persones. Quan una persona trans és respectada en el seu entorn laboral, el seu benestar s'estén a la seua vida quotidiana. Quan no ho és, el mal també s'estén.

    Per això el protocol és més que un document: és una eina de justícia social. Una eina per a construir centres de treball segurs, respectuosos i lliures de discriminació. Una eina perquè cada persona trans puga viure la seua vida professional amb seguretat, amb dignitat i amb ple reconeixement de la seua identitat.

    CCOO ha participat activament en la negociació del protocol, defensant que havia de ser un instrument profundament laboral, profundament preventiu i profundament transformador. La nostra participació garanteix que el protocol no siga un document buit, sinó un compromís sindical amb la igualtat, la diversitat, la dignitat i la visibilitat.

    Perquè la visibilitat no és només veure. És reconéixer. És respectar. És garantir. I garantir implica actuar: avaluar riscos, formar i sensibilitzar a les plantilles i als equips directius, assegurar la confidencialitat, acompanyar els processos de transició, adaptar els procediments interns i protegir a les persones trans davant de qualsevol forma de violència o discriminació.

    Per tot això CCOO volem que aquest 31 de març siga un recordatori que la dignitat no es negocia, que els drets no s'ajornen i que la diversitat ens enforteix com a classe treballadora i com a societat. Continuem construint un món del treball on cada persona trans puga viure la seua vida laboral amb seguretat, amb respecte i amb ple reconeixement de la seua identitat.