Comisiones Obreras del País Valenciano | 24 marzo 2026.

El País Valencià clama contra la barbàrie i diu #NoAlaGuerra

    La ciutadania valenciana s'alçà de negre per la pau en resposta a la convocatòria unitària dels moviments socials, milers de persones van inundar els carrers de Castelló de la Plana i València en una contundent mobilització contra l'escalada bèl·lica global. CCOO PV, amb la seua secretària general Ana García al capdavant, va exigir un alto el foc immediat i va denunciar el genocidi del poble palestí i la creixent militarització de la societat.

    23/03/2026.
    Pancarta de CCOO PV per la pau

    Pancarta de CCOO PV per la pau

    La indignació ciutadana davant la violència imperialista es va fer palesa en dues jornades de lluita que van unir els moviments socials, sindicats i partits d’esquerra de tot el territori sota un mateix lema: «No a la guerra».

    La mobilització va començar a Castelló de la Plana el passat divendres 20 de març. Fruit d'una assemblea oberta, la plaça de les Aules es va omplir de manifestants que van reclamar pau i sobirania. Aquesta concentració va servir de motor per a la gran marxa que tindria lloc l'endemà a la capital, deixant clar que la societat civil de les comarques del nord rebutja qualsevol forma de domini colonial o agressió militar.

    Una marea negra s'escampà des de la plaça de l’Ajuntament com a senyal de dol per les víctimes i de protesta contra la barbàrie. La delegació de CCOO PV es va concentrar a les 18:30 hores davall del balcó de l'Ajuntament. Encapçalada per la secretària general, Ana García, el sindicat va marxar darrere d'una pancarta pròpia amb el missatge: «No a la guerra. Per la pau i la justícia». García va destacar durant la marxa que la classe treballadora no pot romandre indiferent davant els que dinamiten les regles de la convivència internacional.

    Clams contra la impunitat

    L'ambient de la manifestació va estar marcat per una forta càrrega reivindicativa. Durant tot el recorregut, es van fer sentir clams dirigits a la comunitat internacional, destacant per damunt de tots el càntic: "Israel assassina, Europa patrocina". Altres proclames com "No és una guerra, és un genocidi" i "Les guerres les paguem els pobles" van ressonar amb força, evidenciant el rebuig a l'aliança bèl·lica entre Israel i els Estats Units i la seua responsabilitat en la neteja ètnica del poble palestí.

    Un manifest per la vida i els drets socials

    En finalitzar la marxa, es va llegir el manifest unitari que va recollir les demandes polítiques i socials de les entitats organitzadores:

    Denúncia del militarisme: Es va alertar que l’augment de la despesa militar significa retallades directes en pensions, sanitat, educació i habitatge. "Mentre es promou la guerra, es debiliten les polítiques que garanteixen la vida digna", recollia el text.

    Geopolítica de la destrucció: Es va denunciar la militarització sistèmica que afecta no només Palestina, sinó també l'agressió contra Veneçuela, l'escalada contra l'Iran o la cronificació de la guerra d'Ucraïna.

    Feminisme pacifista: El manifest va posar l'accent en com les guerres impacten de manera devastadora sobre dones i xiquetes, convertint els seus cossos en camp de batalla. Es va reafirmar que el feminisme és, per definició, una lluita per la pau.

    La mobilització va concloure amb l'exigència d’un compromís real amb el desarmament nuclear i la diplomàcia. La por no aturarà la mobilització: els carrers continuaran sent l'espai per a defensar la pau, la justícia global i el dret de tots els pobles a decidir el seu futur en llibertat.