Comisiones Obreras del País Valenciano | 2 marzo 2026.

Precarietat i feminització en la sanitat privada

  • Article de Virginia Sales, secretària general FSS Comarques del Nord

La sanitat privada, i de manera especial les residències de la tercera edat, és un sector profundament feminitzat i marcat per la precarietat laboral. La majoria del personal està format per dones que exerceixen la seua labor en condicions salarials i laborals clarament insuficients, malgrat els successius intents de millora a través de la negociació col·lectiva.

09/02/2026.
Virginia Sales

Virginia Sales

Aquesta alta feminització té un impacte directe en la conciliació de la vida laboral, personal i familiar. La generalització de contractes de curta duració, les jornades exigents i l'absència de mesures reals i efectives de conciliació obliguen a moltes treballadores i treballadors (majoritàriament les dones) a sol·licitar reduccions de jornada per a poder assumir la cura de menors o de familiars en situació de dependència. Aquestes reduccions, lluny de ser una opció, es converteixen en una necessitat que comporta una pèrdua salarial i agreuja encara més la precarietat econòmica d'un col·lectiu ja castigat per baixos salaris i condicions laborals molt dures.

La situació es veu a més agreujada per la creixent escassetat de professionals qualificats, tant en infermeria com entre el personal tècnic en cures auxiliars d'infermeria (TCAI). La falta de personal incrementa de manera significativa la càrrega de treball, genera entorns laborals cada vegada més exigents i deteriora la qualitat de l'ocupació i de l'atenció que es presta a les persones usuàries. Aquesta manca de professionals està directament relacionada amb unes condicions laborals clarament inferiors que les que hi ha en el sector públic, on els salaris, l'estabilitat i les mesures de conciliació resulten més favorables.

La desigualtat entre convenis no sols impulsa la fugida de professionals cap a l'àmbit públic o fins i tot a l'estranger, sinó que perpetua un model laboral insostenible en la sanitat privada, i deixa les seues plantilles en una situació d'especial vulnerabilitat. A això se suma que, una vegada finalitzada la seua jornada laboral, moltes treballadores continuen assumint en les seues llars les tasques de cura, cosa que configura una doble jornada que combina treball remunerat i responsabilitats domèstiques no reconegudes. Aquesta sobrecàrrega provoca un important desgast físic i emocional, que afecta el benestar personal i repercuteix directament en la qualitat del servei, la qual cosa tanca un cercle d'esgotament i precarietat.

En aquest context, durant el mes de febrer s'inicien les negociacions del XII Conveni col·lectiu del sector privat de residències de la tercera edat, serveis d'atenció a les persones dependents i promoció de l'autonomia personal a la Comunitat Valenciana. Des de CCOO afrontem aquesta negociació amb l'objectiu de trencar amb aquest model precaritzat i avançar cap a un conveni que garantisca salaris dignes, estabilitat en l'ocupació, condicions laborals justes i mesures reals de conciliació.