Comisiones Obreras del País Valenciano | 19 octubre 2025.

El personal de l'Hospital de Salut Mental Provincial de Bétera denuncia 15 anys d'abandó institucional

    Les persones treballadores de l'Hospital de Salut Mental Provincial de Bétera denuncien públicament una situació d'abandó, de discriminació i d’exclusió des de fa més de 15 anys.

    15/10/2025.
    Concentració Hospital Provincial de Salut Mental de Bétera

    Concentració Hospital Provincial de Salut Mental de Bétera

    Hui dia, els i les professionals segueixen fora del Conveni col·lectiu des de fa 15 anys, la qual cosa genera una greu desigualtat respecte a un altre personal del sistema públic de salut. A més, porten anys exclosos de la carrera professional, sense possibilitat de progressar ni de veure reconegut el seu esforç, experiència o formació. Aquesta doble exclusió els condemna a una situació laboral precària i injusta que l'administració continua ignorant.

    La marginació que pateixen no és només laboral, també és institucional. La setmana passada se'ls va excloure d'unes jornades i ponències sobre salut mental celebrades a l'hospital. De la mateixa manera, durant la commemoració del Dia Mundial de la Salut Mental que s'ha celebrat hui, tampoc s'ha comptat amb la seua presència ni participació en els diferents actes.

    La plantilla és part essencial del funcionament diari de l'hospital, i no obstant això, se'ls tracta com si no existiren. Aquesta situació vulnera no sols els seus drets com a treballadors/es, sinó també els valors fonamentals que haurien de guiar una institució dedicada a la cura, la inclusió i la salut mental.

    D'altra banda, la Conselleria de Sanitat, que tant presumeix de la creació de nous recursos en salut mental, ha oblidat per complet aquest hospital. Resulta incoherent parlar de reforçar la salut mental a la Comunitat Valenciana mentre s'ignora i margina un dels seus centres especialitzats més importants i els seus professionals.

    Per tot això, exigim:

    • La immediata inclusió en un conveni col·lectiu just i digne.
    • L'accés a la carrera professional, reconeixent mèrits i anys de servei.
    • La fi de l'exclusió institucional i la participació activa en jornades, actes i decisions del centre.

    Un compromís clar i públic per part de l'Administració per a corregir aquesta situació de desigualtat històrica.

    No es pot parlar de salut mental mentre s'exclou sistemàticament els qui treballen cada dia per ella.