Comisiones Obreras del País Valenciano | 31 agosto 2025.

Cal que separem el gra de la palla

  • Article de Miquel Puig, secretari de Cultura i d'Isabel Barrajón, secretària de Migracions de CCOO PV.

Sols si ens posicionem podrem teixir complicitats. Som moltes les persones que sempre hem defensat el reconeixement de la diversitat, però cal anar més enllà de la inclusió: cal combatre el racisme i construir una societat realment justa i equitativa.

05/08/2025.
Davant l'extrema dreta no pot haver-hi neutralitat

Davant l'extrema dreta no pot haver-hi neutralitat

No pretenem fer un recorregut històric exhaustiu sobre la gran quantitat de pobles i cultures que han contribuït a forjar la societat valenciana actual, però és imprescindible recordar-los per comprendre que la diversitat no és una amenaça, sinó la base mateixa d’allò que som.

Ibers, fenicis, etruscs, romans, àrabs, i després catalans, navarresos, aragonesos, mallorquins, murcians, extremenys, castellans, lleonesos, manxecs, andalusos, etc. Al llarg del segle XX, milers de persones provinents d’altres parts de l’Estat i, més recentment, d’arreu del món. Cap d’aquestes migracions ha “trencat” res. Al contrari: han enriquit i configurat la societat valenciana com un espai de cruïlla i convivència.

Aquesta barreja cultural ha donat forma a un caràcter obert i acollidor. Però no és un atribut innat ni garantit per sempre. És una construcció col·lectiva que cal defensar activament, especialment quan determinades ideologies volen trencar la convivència mitjançant l’odi, la xenofòbia o el supremacisme. Cap territori pertany en exclusiva a ningú. Viure-hi no hauria de ser un privilegi reservat, sinó un dret compartit. La convivència es construeix des del respecte mutu, la igualtat de drets i la responsabilitat col·lectiva de tenir cura del que és comú.

És cert que aquest camí no sempre ha estat fàcil. Hi ha hagut conflictes, discriminacions i fractures. Algunes encara no s’han resolt. Però disposem d’eines, consciència i raó per avançar amb seny, a través del diàleg i la justícia social. La cohesió no és absència de conflicte, sinó la capacitat per resoldre’l sense vulnerar drets. Les institucions i les organitzacions socials, sindicals, educatives i culturals han tingut —i continuen tenint— un paper clau en aquesta tasca. Ara bé, cal que tota la societat prenga consciència que no podem parlar ni de democràcia ni de convivència mentre es toleren discursos i actituds racistes, vinguen d’on vinguen i els promoga qui els promoga.

El que ha passat a Torre Pacheco no és un fet aïllat: forma part d’una estratègia de violència política que busca dividir-nos i debilitar la democràcia. No és només racisme. És una crida a l’enfrontament, una versió moderna del feixisme que es disfressa d’opinions a les xarxes i en platons. Ja no necessiten uniformes ni pistoles: ara utilitzen mentides, odi i por.

No tot s’hi val. Negar el dret de pertinença a una persona o a un col·lectiu per la seua procedència, religió o trets físics no és una opinió: és un acte de racisme que no es pot blanquejar com una simple discrepància. És una agressió contra la integritat humana i una greu vulneració dels drets fonamentals. És violència estructural, un delicte que cal denunciar i combatre des de les institucions i des de la societat.

Al País Valencià tenim un teixit associatiu important i una classe treballadora organitzada i compromesa a garantir drets, oferir suport i fer possible que totes les persones puguen viure amb dignitat. Aquesta xarxa d’entitats socials i sindicals és un exemple viu de responsabilitat col·lectiva.

Ara és el moment de separar el gra de la palla. No hi ha prou a dir “jo no soc racista”, cal deixar clar que no acceptarem cap retrocés en drets ni permetrem discursos d’odi en nom de cap identitat, siga valenciana, espanyola, o europea. Davant del racisme, cal posicionar-se sense ambigüitats. Com deia l’activista i acadèmica Angela Davis: “No hi ha prou amb no ser racista, cal ser antiracista.”

El gra que triem serà la llavor del futur, i en el futur que volem no hi ha lloc per al racisme, ni per a l’odi, ni per a la indiferència còmplice. Davant dels fets ocorreguts a Torre Pacheco — com fa anys a El Ejido—, o en molts altres indrets del país on aquests atacs no televisats passen desapercebuts, callar és legitimar la violència. Davant l’extrema dreta, no pot haver-hi neutralitat: o estàs amb la democràcia i els drets humans o eres còmplice del feixisme.

    •