Comisiones Obreras del País Valenciano | 11 agosto 2025.

#FARTES

No és la calor, és el masclisme

    El moviment feminista del País Valencià va realitzar una nova covocatoria de vigílies en repulsa a la violència masclista. 'Perquè sabem que el silenci mata, perquè la queixa no salva vides, perquè la indignació no és suficient. Estem convençudes que no hi ha futur com a societat si no es protegeix la vida de les dones i les criatures amb la implicació de totes les persones i la responsabilitat dels poders públics'.

    01/08/2025.
    Empar Pablo llig 'Sabates roges'

    Empar Pablo llig 'Sabates roges'

    Els municipis del País Valencià acolliren les vigílies contra la violència masclista. Perquè estem #fartes de tants assassinats de dones, mes rere mes, any rere any, que en set mesos s’han emportat la vida de 38 dones i 4 criatures.

    Una xifra que es dispara tots els estius, i no per la calor, sinó per la convivència forçada, la variació de les rutines i la sensació de pèrdua de control que fa esclatar la violència dels agressors. Fartes dels minuts de silenci, de les concentracions, dels manifestos que, tot i ser necessaris, no són suficients per a prevenir, protegir i garantir la supervivència de tantes dones que cada dia no saben si veuran el següent.

    Les institucions i els poders públics són responsables de l’aplicació i l’efectivitat de les polítiques capaces d’erradicar la violència masclista. Fartes de respostes retòriques, de declaracions de principis, d’actuacions mediàtiques que no frenen la mà dels agressors ni eviten que el masclisme s’estenga entre la joventut i es normalitze davant la societat.

    La coeducació, que educa per a la igualtat, és una eina imprescindible. No és l’estiu, és la violència masclista que s’alimenta de la indiferència d’uns, de la hipocresia d’altres i de l’indecent negacionisme dels qui diuen mentideres a les víctimes. Com a societat civil que assumeix la seua responsabilitat i la seua competència en la lluita contra la violència de gènere, exigim:

    • Que es complisquen i es facen complir les lleis vigents que han de garantir la protecció de les dones amenaçades. • Que la Generalitat Valenciana elimine les retallades pressupostàries que comprometen i afebleixen la lluita contra la violència masclista.

    • Que davant de cada assassinat es rendisquen comptes dels errors comesos, de les fallades detectades, i que s’articulen les mesures de millora necessàries.

    • Que s’informe sobre les mesures i els recursos assignats al II Pacte Valencià contra la Violència de Gènere. Estem ací mogudes per la legítima ràbia que provoca la inacció davant la pèrdua de tantes vides, els avanços de les ideologies reaccionàries i masclistes, i la manca de respostes suficients i eficaces.

    A València, la secretària de Dones i Igualtat de CCOO PV, Empar Pablo, va llegir um fragment del text 'Sabates roges', emmarcada en l'acció col·lectiva realitzada davant l'Ajuntament.

    "Hui, estes sabates roges no són només objectes.

    Són presències. Són absències. Són veus que ja no poden parlar.

    Cada parell que veieu ací representa una dona.

    Una dona assassinada. Una dona desapareguda.

    Una dona que ja no està… pel simple fet de ser dona.

    Aquestes sabates eren ocupades per dones, xiquets o xiquetes amb un llarg camí per davant.

    Un camí que un assassí va tallar de manera brutal, sense cap sentit, sense cap justificació.

    Un acte de violència que ens colpeja com a societat i que no podem permetre que es normalitze.

    Aquesta acció, creada per l’artista mexicana Elina Chauvet, va nàixer a Ciudad Juárez l’any 2009.

    Una ciutat marcada pel dolor, on des de fa dècades les dones són assassinades amb impunitat.

    Una ciutat on es va encunyar el terme feminicidi:

    l’assassinat d’una dona pel fet de ser-ho.

    Des d’aleshores, Sabates Rojes ha recorregut el món.

    Ha ocupat places, carrers, espais públics.

    Ha convertit el dolor en memòria.

    La memòria en art.

    I l’art en denúncia.

    El roig d’estes sabates és la sang, però també és la força.

    És el crit silenciat, però també és la resistència.

    És el dol, però també és la lluita.

    Amb cada acció, teixim xarxes de solidaritat.

    Amb cada mirada, despertem la consciència.

    Amb cada pas, fem camí cap a un món més just.

    Per totes les que ja no hi són.

    Per totes les que lluiten.

    Per totes les que vindran.

    Sabates Rojes és un crit col·lectiu:

    Prou violència.

    Prou silenci.

    Prou feminicidis".

      •