Comisiones Obreras del País Valenciano | 31 agosto 2025.

No és la calor: és el masclisme

  • Article de M. Lidón Calvo, secretària de la Dona Comarques del Nord, publicat al 'Mediterráneo'

Aquest 31 de juliol, a les 21 hores, els carrers del País Valencià s'ompliran de silenci i llum. A Castelló cridarem a la participació amb la Coordinadora Feminista de Castelló al Moll de Costa del Port, al Grau de Castelló, davant la font del Far. No és una festa d’estiu. És una vigília de dolor, de ràbia i de denúncia.

25/07/2025.
Lidón Calvo Sánchez

Lidón Calvo Sánchez

Prop de 200 associacions de dones han convocat concentracions per recordar-nos una veritat incòmoda: que la violència masclista continua matant dones i criatures, i que com a societat encara no hem estat capaços de posar-li fre.

Comissions Obreres ha fet una crida clara: participar-hi no és opcional, és un deure. Davant la tragèdia de 38 dones i 4 menors assassinats en només set mesos, no podem continuar resignant-nos a mirar cap a una altra banda. I no, no és la calor. És el masclisme. És la convivència forçada, la falta de recursos, la inacció institucional, el silenci còmplice i la normalització de l’odi masclista, especialment entre la joventut.

Fartes dels minuts de silenci que no salven vides. Fartes de discursos buits que no eviten assassinats. Fartes de veure com cada nou cas és tractat com una excepció i no com el resultat d’un sistema patriarcal que falla, una vegada i una altra. Ja n’hi ha prou.

Calen pressupostos reals, polítiques valentes i una coeducació que arrele des de la infància la llavor de la igualtat. Cal revisar cada cas, assumir responsabilitats institucionals i exigir transparència sobre el compliment del II Pacte valencià contra la violència de gènere. Que es complisquen i es facen complir les lleis vigents que han de garantir la protecció de les dones amenaçades. Que la Generalitat Valenciana elimine les retallades pressupostàries que comprometen i afebleixen la lluita contra la violència masclista.

Aquest dijous no serem només dones, ni només víctimes. Serem ciutadania responsable. Serem memòria per les que ja no hi són i escut per a les que encara pateixen. És una crida a la consciència col·lectiva.

Perquè cada dona assassinada és un fracàs col·lectiu. I no hi ha futur digne si no és amb elles, vives. Perquè volem viure, no sobreviure.

    •