Comisiones Obreras del País Valenciano | 23 julio 2024.

Rutes de la Memòria Obrera II

Llíria fa memòria de la lluita obrera en la Fàbrica Rios

    La Biblioteca Municipal l'Almodí va acollir recentment una nova presentació de la segona edició d'aquest treball editorial de la Fundació d’Estudis i Investigacions Sociolaborals (FEIS). El llibre inclou cinc nous capítols de lluita obrera, i al de Llíria es destaca la memòria col·lectiva al voltant de la fàbrica Rios 1929-1974.

    01/07/2024.
    Juanjo Adrià, Carles Asensi, Santi Mateu, Juanma Miguel, Manolo Montaner i Julia Arastey

    Juanjo Adrià, Carles Asensi, Santi Mateu, Juanma Miguel, Manolo Montaner i Julia Arastey

    A l’acte de presentació intervingueren, a més dels autors del capítol dedicat la ruta local, Juanjo Adrià i Carles Asensi, el secretari de Cultura de CCOO PV, Santi Mateu, l'exsecretària general de CCOO Camp del Túria i la Serrania, Julia Arastey, el secretari general de CCOO Comarques Interior, Manolo Montaner, i l’alcalde de Llíria Juanma Miguel.

    Després de l’èxit del primer volum de les Rutes de la Memòria Obrera, continua el cicle de les presentacions del segon recull de les rutes per diferents episodis històrics del moviment obrer valencià, reivindica la memòria de les dones i els homes que van lluitar per la dignitat del treball, els drets socials i la llibertat col·lectiva al País Valencià. L'objectiu d'aquest projecte de recuperació de la memòria obrera és documentar i difondre els principals episodis, escenaris i protagonistes d’aqueixa lluita, durant el franquisme i la Transició. 

    El secretari de Cultura de CCOO PV, Santi Mateu, va introduir les intervencions agraint l'esforç anònim dels treballs i "els afanys de la classe obrera, els quals han sigut i són intercanviables en els diferents escenaris locals on s'ha lluitat per la dignitat. Si nosaltres no contem la nostra història, altres ho faran. Amb 'Rutes de la memòria obrera II' continuem recuperant-la".

    Juanjo Adrià, coautor del llibre, evidencià la distància entre una imatge domesticada de fàbrica modèlica, venuda per la propaganda del règim, i l'acció sindical existent a la fàbrica. El capítol també il·lustra la conflictivitat col·lectiva més enllà de la protesta legal, "les pintades anònimes als retrets, castigades amb multes de 25 pessetes i amenaça d'expulsió del poble". El públic assistent celebrà especialment les fotografies que recuperen els rostres protagonistes de fets valuosos com la històrica vaga de 85 dones l'any 1943 davant la sanció injusta a una treballadora. També s'endinsà en els espais del conflicte, ubicant els edificis de la por i la repressió, i recordà la mala fama de les presons llirianes, els consells de guerra i les foses... "a boqueta de nit, era pràctica habitual traure del muntó els afusellats".

    Carles Asensi, coautor del llibre, explicà el paper de les dones a la fàbrica Rios, on van trobar un nou espai de socialització, malgrat les bretxes salarials (6 pessetes menys de sou), el pes del sostre de vidre, (sense possibilitat de promoció) i la maternitat com a data de caducitat.

    Julia Arastey, coautora del llibre, activista sindical i política, filla de l'històric Groc, rememorà les vivències i l'abast per a la família del compromís sociopolític i sindical d'un dels representants destacats a la fàbrica. Des de la seua pròpia experiència militant, reflexionà sobre el contrast entre la nombrosa participació de les dones i l'escassa visibilitat o quasi anecdòtic accés als càrrecs de representació.

    El secretari general de CCOO Comarques Interior, Manolo Montaner, va fer valdre la tasca dels autors i autores del llibre, perquè "el conflicte social continua, i necessitem preservar la memòria. Cal un compromís ferm de tots els agents, sindicats, classe treballadora i administració, en la reivindicació d'una responsabilitat social empresarial real, que respecte la dignitat.

    L'alcalde de Llíria, Juanma Miguel, va concloure afirmant que la ciutadania lliriana ha d'estar molt agraïda a totes les persones que "en un moment molt complicat lluitaren per nosaltres i hui en dia hem de continuar lluitant perquè no ens podem permetre perdre el que aconseguiren".