Comisiones Obreras del País Valenciano | 27 julio 2024.

XXIII Jornades d'estudi de dret laboral a Alacant

    Més de 120 persones van assistir a l'última edició de les jornades jurídiques d'Alacant, fruit del conveni de col·laboració CGPJ-CCOO. En la trobada es van abordar aspectes rellevants del món del treball com l'eficiència processal, el control de les normes laborals per l’OIT, la indemnització reparadora davant de l'acomiadament injustificat segons la Carta social europea, la directiva europea relativa a la conciliació de la vida familiar i la vida laboral de progenitors i cuidadors, el teletreball i la Llei integral d'igualtat de tracte i no discriminació.

    16/05/2023.
    Aurora de la Cova, M. José Renedo i M. Teresa

    Aurora de la Cova, M. José Renedo i M. Teresa

    Destaquem algunes qüestions d'especial transcendència, com la valoració per magistrats del Suprem del recent Acord per l'ocupació i la negociació col·lectiva, un conveni de convenis que va més enllà de la recomanació sobre els increments retributius i la jornada, sinó un full de ruta que els agents socials han de prioritzar i en el qual es desenvolupen algunes matèries ja formulades en la reforma laboral, com en altres normatives disposades en els últims 4 anys, com són la Llei orgànica de protecció de dades i els drets de desconnexió digital, per posar alguns exemples.

    El magistrat del Tribunal Suprem, Antonio Sempere, en la seua intervenció sobre anàlisi jurisprudencial i negociació col·lectiva, es va referir a aquest acord com un text molt complet que recull matèries importants com la discapacitat, el gènere o les noves tecnologies.

    El dret europeu i internacional també ha ocupat un lloc important en el desenvolupament de les jornades, i ha sigut abordat des de diferents dimensions. D'una banda, tot el sistema d'elaboració de normes i els mecanismes de seguiment i reclamació de l'Organització Internacional del Treball, a càrrec de l’exfuncionària de llarga trajectòria, Maria Luz Vega.

    En aquest sentit, el director de l'Oficina a Espanya, Félix Peinado, ha analitzat a partir dels informes de tendències del món del treball presentats l’any 2023, les repercussions que en ocupació i salaris tenen a Espanya, i ha valorat els mecanismes de diàleg social que han sigut necessaris en l'època pandèmica. També ha referit l'impacte de la ratificació dels 4 convenis per Espanya en l'últim any (treball domèstic, assetjament i violència, treball en domicili i conveni sobre el treball en la pesca).

    D’altra banda, Carmen Salcedo, membre del Comité Europeu de Drets Socials, ha presentat un complet repàs a la Carta social europea i la recent jurisprudència en la matèria, amb especial èmfasi a la indemnització reparadora davant de l'acomiadament injustificat i dissuasiva d'aquest.

    S'han repassat temes de gran actualitat i s'ha facilitat la reflexió conjunta entre els qui estan al cap del carrer i de les empreses, el personal del sindicat, i els qui han d'interpretar i aplicar la norma.

    Així, Rosa Virolés Piñol, presidenta de la Sala Quarta del Tribunal Suprem ha analitzat la problemàtica sobre l'adaptació de jornada i planteja una forma pràctica d'escometre-la: es reconeix el dret a sol·licitar-la amb la necessitat que hi haja una causa de conciliació raonable i proporcionada per la qual cosa és necessari un procés de negociació.

    Destacable intervenció de M. Luisa Segoviano Astaburuaga, primera dona a presidir una sala del Tribunal Suprem i flamant magistrada del Tribunal Constitucional a proposta del CGPJ, que ha assenyalat l'oportunitat que suposa la intel·ligència artificial i els algorismes en la relació professional: accés a l'ocupació, la promoció, però que poden mostrar biaixos de gènere, edat, raça, etc.

    En aqueixa línia, M. Aurora de la Cueva, presidenta de la Sala Social del TSJ de Madrid ha insistit la importància del teletreball en la conciliació familiar, ja que no és un mecanisme de conciliació, perquè accentua els rols de gènere. CCOO PV insisteix en la corresponsabilitat, perquè les dones, més que conciliar, acumulen treball.

    També ha destacat qüestions clau sobre el treball a distància i teletreball, des de la consideració de la voluntarietat entre les parts i la importància de l'acord, així com els aspectes més conflictius respecte a les despeses, les avaluacions de riscos laborals, o les últimes sentències sobre la catalogació d'accidents de treball en aquesta modalitat de treball. De la Cueva ha dedicat part de la seua intervenció al dret a la intimitat i a la desconnexió i a reforçar que no estem davant el “dret d'absència” sinó que es tracta del “dret de presència”.

    Durant aquests dies s'ha realitzat un brillant i exhaustiva anàlisi de moltes novetats normatives que, en major o menor manera, tenen a veure amb el Dret Laboral, com la reforma laboral, SMI, incentius a la contractació, la Llei de protecció al denunciant, Llei de salut sexual i reproductiva, Codi Penal, becaris… Així, s'ha insistit en la importància de la negociació col·lectiva per a posar en marxa drets reconeguts legalment; per la qual cosa és indubtable la necessitat de tindre sindicats forts amb el suport de la plantilla en el centre de treball i de la classe treballadora al carrer.

    Finalment, Maria Emilia Casas, catedràtica de Dret del Treball i la Seguretat Social i expresidenta del Tribunal Constitucional, s'ha referit a la Llei integral per a la igualtat de tracte i la no discriminació, insisteix que la igualtat és un deure fonamental de l'ordenament i la no discriminació és un dret fonamental. Destaca que és una llei nova, en aqueixa senda normativa denominada “paralaboral”, ja que són normes que regulen moltes matèries amb implicació en les normes laborals i el món del treball. Alhora, es combinen amb altres normes sobre igualtat i destaca la referència a les accions positives per la qual cosa la vulneració d'aquestes suposa un incompliment de la llei i un acte discriminatori.

      •