Comisiones Obreras del País Valenciano | 24 abril 2024.

Homenatge a les persones querellants per les tortures patides per l'organització del 1r de Maig de 1967

    En l'acte, celebrat en CCOO PV, s'han presentat públicament les sis querelles interposades per crims de lesa humanitat, per la detenció i les tortures a persones que s’hi manifestaven pels drets de la classe treballadora.

    13/05/2022.
    Entitats de suport a la querella.

    Entitats de suport a la querella.

    La seu de CCOO PV ha acollit hui un reconeixement a les persones represaliades per participar en la convocatòria del Dia del Treball l’any 1967, la primera manifestació de caràcter obrer que es va celebrar a la ciutat de València. El periodista Alfons Cervera ha presentat l'acte i donat pas a les intervencions de Lucila Aragó i Llum Quiñonero, en representació d’Acció Ciutadana contra la Impunitat del Franquisme al País Valencià i de la Coordinadora Estatal de Apoyo a la Querella Argentina (CEAQUA), respectivament, que han recordat la motivació de la presentació d'aquestes querelles: que la justícia reconega la veritat dels fets i la dignitat de les víctimes, represaliades per defensar els drets dels treballadors i de les treballadores.

    L'advocada Aradia Ruiz ha denunciat el franquisme sociològic existent, molt arrelat en la societat, “i que probablement explica el difícil recorregut de totes les querelles que hem interposat de les víctimes del franquisme”. Ruiz ha explicat que les querelles, presentades avui, han intentat rebatre els arguments emesos pel Tribunal Suprem en una sentència de 2012, que va tancar les portes al fet que aquest tipus d'accions judicials prosperen. Les actuals querelles s'han redactat sobre la base del dret i la doctrina internacional. Un dels arguments, la Llei d'amnistia, que fins ara ha impedit jutjar els crims del franquisme, és rebatut amb el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que l'Estat espanyol va ratificar sis mesos abans de l'aprovació de la Llei d'amnistia. “Aquest pacte no contempla l'existència de lleis que concedisquen l’amnistia dels delictes d'un dictador, per la qual cosa la Llei d'amnistia naixeria nul·la de ple dret per contradir un pacte que n’està per damunt”.

    L'advocada ha destacat que els delictes comesos durant la dictadura són de lesa humanitat i no crims individuals, tal com els analitza la justícia espanyola. L'Estat estava adherit als Principis de Nuremberg, que sí que reconeixen els crims de lesa humanitat, en el moment en què es van cometre. D'altra banda, ha assenyalat Ruiz, els delictes de lesa humanitat no prescriuen, un aspecte bàsic de tota llei internacional.

    Finalment, un altre dels arguments que aquestes querelles pretenen rebatre és la mort de les persones que van cometre els crims. “Com saben si estan morts si no hi ha una investigació? A més, l'objectiu d'aquestes querelles no és tant asseure'ls en la banqueta, sinó fer un relat de la veritat judicial”, ha apuntat Ruiz, que ha destacat que hi ha dos vots particulars en el Tribunal Constitucional de dos magistrats que assenyalen que la Llei d'amnistia no és aplicable i que els delictes del franquisme no prescriuen.

    En l'acte s'han pogut escoltar testimoniatges, com el de Vicent Álvarez, un dels protagonistes de la repressió, i d’altres querellants. Cinquanta-cinc anys després, han recordat la persecució, les pallisses de “los grises” i les tortures en la comissaria. De les 21 detencions, 13 de les quals van ser processades pel Tribunal d'Ordre Públic, i cinc a més condemnades per un Consell de Guerra. Sis d'aquelles persones represaliades presenten davant els jutjats valencians querelles per a exigir el dret a la veritat, a la justícia i a la reparació. Són: Joan Castejón, Juan Montalbán, Paco Ventura, Salvador Ayala, Manuel Sanmartín i Roberto Sánchez.

    Posteriorment s'ha explicitat el suport sindical a la querella per part d'UGT-PV, Intersindical, CGT i CNT i el suport institucional representat per la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez, i el vicepresident 2n de la Generalitat, Héctor Illueca.

    La secretària general de CCOO PV, Ana García, que ha clausurat l'acte, ha reiterat el compromís del sindicat amb les persones que van lluitar per la llibertat, la democràcia i per la seua militància obrera. Ha posat l'accent que es conega la veritat sobre els responsables i les decisions que van sostindre la repressió contra les persones treballadores, per a demanar justícia i reparació del mal comés: “Per primera vegada hi existeix un recolzament institucional a Espanya i al País Valencià” ha celebrat. “Exigir aqueixa justícia forma part dels valors que ha impregnat aquesta organització des de la seua creació. En aquell moment, el sindicat va ser capaç de mobilitzar a molta gent, per això se'ns va perseguir i els nostres dirigents van patir les conseqüències de la repressió”, ha assenyalat García, que considera que no es pot entendre el present “si no reparem la memòria de les víctimes de la barbàrie”.

    Al remat, García ha instat a estendre el reconeixement a les persones lluitadores per les llibertats i la classe treballadora. “La democràcia i la causa de les dones i els homes de la classe treballadora cal defensar-la dia a dia. La memòria del mal que van patir companys i companyes d'un passat no llunyà ens manté alerta sobre els mals del present i el futur”, ha advertit.

    Entidats que hi secunden

    UGT-PV, Intersindical, CGT, CNT, PSPV, Compromís, EUPV, Podem, IR, PCPV, Ca Revolta, Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del PV, Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló, Memòria Històrica de Callosa d'en Sarrià, Associació Cultural Institut Obrer, Associació Dones i Homes Lliures, Fòrum per la memòria històrica i democràtica a Cocentaina (Alcoià Comtat), Institut de Drets Humans de la UV, Amnistía Internacional (grup de València), Coordinadora Estatal de Apoyo a la Querella Argentina (CEAQUA), Àrea de Memòria Històrica de la Diputació de València, Conselleria de Transparència i Qualitat Democràtica.

      •