Comisiones Obreras del País Valenciano | 28 marzo 2024.

Txema en la memòria

    Des de la UI de CCOO l´Alacantí-les Marines lamentem profundament la defunció del nostre company José María Rubio Gallo, a qui li cridàvem Txema. Va ser una persona valerosa, generosa amb el seu sindicat, brodava les paraules en els cors, ja fora amb el fibló o com la mel d'abella. Per aqueix últim glop, benvolgut amic i company, ens trobarem en les lluites d'ací i allà.

    23/04/2021.
    José María Rubio Gallo

    José María Rubio Gallo

    Des de la UI de CCOO l´Alacantí-les Marines lamentem profundament la defunció del nostre company José María Rubio Gallo, a qui li cridàvem Txema. Va nàixer a Madrid en 1949. Els seus primers contactes amb CCOO es produeixen en 1977, i és l'any 1985 (coincidint amb la vaga que convoca CCOO per les pensions) que s'involucra de manera activa en el sindicalisme. En 1987 forma part de la CE de la Confederació de les Illes Balears i assumeix la responsabilitat de l'illa d'Eivissa.

    Aquells temps van ser intensos i durs però li van suposar un gran aprenentatge perquè li van introduir en el coneixement de molts sectors de la producció.

    En 1991 es trasllada a Alacant, es va incorporar a la secció sindical de Correus i Telègrafs i molt prompte s'incorporà a la Federació de FETCOMAR (Federació de Transports, Comunicació i Mar). Amb posterioritat es va fusionar amb Arts Gràfiques i Paper (FCyT), on va ocupar diferents responsabilitats, fonamentalment d’organització i salut laboral, matèria amb la qual es va sentir més identificat des dels seus inicis.

    En 2001 es va jubilar i des de llavors va estar col·laborant en la Federació d'origen, fins que ja va passar com a membre de l'executiva i després com a secretari general al Sindicat Intercomarcal de Jubilats i pensionistes de l´Alacantí-les Marines.

    El company Txema va fer una labor importantíssima en els seus anys com a dirigent de Pensionistes perquè va desenvolupar innombrables accions culturals de caràcter obrerista en les seues múltiples facetes, presentació de llibres, recitals de poesia, concerts, xarrades, taules redones, teatre, cinema, la seua participació en la ràdio sindical amb una secció pròpia, l'edició dels ecos del senat que constava de relats curts de caràcter social, i assemblees pròpies del treball sindical de la Federació de Pensionistes.

    Txema va ser una persona valerosa, generosa amb el seu sindicat, brodava les paraules en els cors, ja fora amb fibló o com la mel d'abella. La seua passió pel flamenc com aqueixa expressió més pura de poble treballador, aqueix “quejío” conscient i íntim que sabem entendre la classe obrera. Li trobarem molt a faltar, però no està mort perquè el portem en la memòria, en la memòria de CCOO, i com ell mateix deia “està prohibit oblidar, creure és resistir, resistir és creure”. Per aqueix últim glop, benvolgut amic i company, ens trobarem en les lluites d'ací i allà.