Comisiones Obreras del País Valenciano | 19 de febrero de 2020

8M 2020

“El canvi climàtic sempre afectarà més a les persones més desafavorides”

    El bioinformàtic i expert en canvi climàtic, Héctor Tejero, ha participat en el Seminari d’Economia, Política i Societat de CCOO PV amb la seua ponència ‘Green New Deal: una transició ecològica amb justícia social’. El també diputat en l’Assemblea de Madrid ha explicat les bases del seu programa de transició, que requereix d’una majoria social molt ampla.

    04/02/2020.
    Inma Martínez, Hëctor Tejero i Emèrit Bono.

    Inma Martínez, Hëctor Tejero i Emèrit Bono.

    El Seminari d’Economia, Política i Societat de CCOO PV va reiniciar les seues activitats el passat 23 de gener amb la intervenció del diputat de Más Madrid en l’Assemblea de Madrid, Hèctor Tejero. L’expert en canvi climàtic va impartir la ponència ‘Greeen New Deal: una transició ecològia amb justícia social’, una gran oportunitat per aprofundir en el tema escollit per a la present edició del Seminari: el treball sindical i la transició ecològica.

    El ponent va ser presentat per Imma Martínez, secretària de Formació i Fundacions de CCOO PV i pel professor Emèrit Bono, director del seminari. Tejero és bioinformàtic, doctor en Bioquímica i Biologia Molecular i coautor del llibre ‘Qué hacer en caso de incendio’, juntament amb Emilio Santiago.

    El polític i activista va començar la seua exposició amb una introducció general al tema i plantejament del seu llibre, que va ser escrit arran del article de col·laboració ‘Impuestos verdes, chalecos amarillos’, que tracta la crisi a França. El moviment contestava el plantejament neoliberal de pagar per contaminar (pujar el preu dels carburants a l’hora que es baixaven els impostos sobre patrimonis). Això era fortament contestat per les classes populars més afectades per la crisi ecològica. “La clau és que la transició ecològica o es justa o no la hi haurà. En tot cas, no hi haurà justícia social sense transició ecològica, perquè el canvi climàtic sempre afectarà més a les persones més desafavorides”.

    El llibre volia anar més enllà de l’esquema habitual a l’hora d’abordar la transició ecològica: subratllar com de greu és el canvi climàtic, la relació amb el capitalisme i acaba amb la descripció de la societat del futur. “Però a nosaltres ens pareixia que s’hi havia d’aprofundir en com s’aconsegueix el canvi. De fet, l’eix central del llibre no és tant el què fer, sinó com fer-ho”, va assenyalar Tejero.

    La magnitud de la transició per evitar el pitjor del canvi climàtic “és de tal magnitud, requereix una transformació tan important que és molt difícil; però es pot. La transició ecològica ha de ser junt amb una justícia social”, va afirmar el diputat madrileny.

    El ponent va constatar que els principals responsables del canvi climàtic són aquells que menys el patiran i això complica l’acció internacional i explicà l’acció dels lobbies perquè no s’hi prenguen mesures. Tejero defensa la necessitat de lluitar contra la transició ecològica perquè s’aconseguisca la justícia social, a nivell global i en cada país, perquè la tendència és a “seguir i seguir”, com si no hi hagueren límits. “Per això necessitem guanyar una majoria social molt ampla. Els partits i els moviments socials hi han de col·laborar”.

    En aquest sentit, l’expert va explicar que el Green New Deal comprén un programa de transició ecològica i un dispositiu polític d’ampla majoria. “La referència històrica a la política del New Deal de Roosevelt (des de l’any 1933 fins a la fi de la II Guerra Mundial) és oportuna: davant d’una gran crisi, l’Estat s’hi implica. És un programa de transició”.

    Els punts més destacats del programa serien: 1) la descarbonització total del sistema energètic i l’electrificació per renovables; 2) la reorganització del transport basat en el petroli; 3) la reducció del consum energètic global i augment de l’eficiència tecnològica i social; 4) la reorganització de l’ocupació i l’impuls de l’ocupació “verda”; 5) el treball per la reducció de la desigualtat i contra les formes de pobresa; 6) la reorganització de les ciutats, millora de la riquesa relacional, conciliació i transformació de l’augment de productivitat en una menor pulsió consumista; 7) davant de la gentrificació i el creixement metropolità insostenible, atendre a la distribució d’activitats en el territori.

    Tejero també va tractar el paper dels sindicats. Segons el PNIEC (Plan Nacional Integrado de Energia y Clima), la transició ecològica generarà moltes ocupacions en alguns sectors (renovables, construcció, serveis...), però n’hi ha que poden resultar molt afectats (mineria, tèrmiques, activitats electrointensives, etc.) El problema és que els afectats negativament són els sectors més sindicalitzats i els únics que poden beneficiar-s’hi sóc els de pitjors condicions, feminitzats i menys sindicalitzats. “Existirà el perill d’utilitzar-los per impedir el canvi i per utilitzar-los políticament com a suport del negacionisme. Però aquesta és la nostra tasca”, va concloure.

    Esta web utiliza cookies propias y de terceros para optimizar su navegación. Si continúa navegando está dando su consentimiento para su aceptación y nuestra politica de cookies, haga click aqui para más información y ver cómo desactivarlas.