Comisiones Obreras del País Valenciano | 19 abril 2024.

CCOO PV s'adhereix a la 'Crida contra el Racisme i el Feixisme'

    CCOO PV participa en la plataforma Crida Contra el  Racisme i el Feixisme, la presentació oficial de la qual serà el proper dissabte dia 26 d’octubre, al barri d’ Orriols (Plaça de San Jeronim) a partir de les 11 hores.

    18/10/2019.
    Cartell de la presentació

    Cartell de la presentació

    Crida Contra el feixisme i el racisme naix des de l’anàlisi d’un context històric creixentment regressiu, forces molt diverses s'uneixen per a treballar juntes entorn d’uns punts bàsics compartits, per tal d’articular el moviment veïnal i sindical amb el fort teixit associatiu de la ciutat, tant per a convocar àmplies protestes i actes populars com per a elaborar i difondre massivament un discurs argumentat contra el feixisme i el racisme.

    Actualment està formada per més de 50 adhesions de diverses entitats de la societat, entre les quals està CCOO PV, en resposta a la necessitat de teixir un moviment ampli i unitari contra els moviments d’extrema dreta i el racisme

    Per una ciutat lliure de feixisme i racisme, i per la convivència en la diversitat!

    Manifest

    En l’actual context europeu, davant l’alarmant creixement internacional de l’extrema dreta, des de la Crida contra el Racisme i el Feixisme fem una crida a tota la ciutadania a lluitar de forma activa contra les seues manifestacions d’odi i les seues pràctiques reaccionàries que pretenen destruir la convivència igualitària entre els pobles.

    La proliferació d’idees i accions racistes, xenòfobes i ultradretanes a Europa, en l’Estat espanyol i, especialment, a la ciutat de València, són motius suficients per a organitzar-nos i lluitar contra aquestes forces polítiques regressives que posen en risc drets col·lectius i individuals conquistats amb l’esforç de generacions senceres. Amb el rerefons de la crisi i la desigualtat generada, els grups feixistes pretenen capitalitzar el descontentament i la desesperació de la ciutadania per a plantejar suposades “solucions”, tan falses com demagògiques, basades en l’estigmatització i la por cap a diferents grups. Els seus atacs a les lleis implementades per a combatre el masclisme i protegir a les dones de la violència de gènere, les arremeses sistemàtiques contra diverses persones migrants, racialitzades i refugiades plantejades com a amenaça cultural, laboral i securitària, el suport explícit a les polítiques neoliberals que han empobrit de forma accelerada a la majoria de la població i espentat a la precarització de vastes franges socials, així com el foment dels discursos d’odi i les agressions contra la població LGTBIQ+, entre altres qüestions, formen part d’un projecte polític supremacista que cal desmuntar i combatre a partir d’estratègies en comú.

    En un moment històric de forta regressió en matèria de drets humans i permanència d’un sistema social classista, racista, xenòfob i patriarcal, observem com aquesta ideologia, que no té un altre objectiu que destruir la pluralitat cultural que coexisteix en el teixit social, no deixa de créixer a tot el món. Tant a Europa com en altres regions, la normalització de l’extrema dreta no ha fet més que propagar un discurs d’odi que atenta contra la majoria de les persones que habitem aquest món. Alguns exemples són el Brasil amb Jair Bolsonaro, Donald Trump als EUA, Ram Nath Kovind a l’Índia, Rassemblent National Frances de Le Pen a França (RN), Casa Pound i Lliga Nord a Itàlia, Alba Dorada a Grècia, el PEGIDA o el NPD a Alemanya, la participació governamental a Hongria i Polònia o, en el context espanyol, l’amenaça de Vox en les institucions.

    L’extrema dreta europea ja no necessita participar en litúrgies d’uniformes i marxes militars. Sota un semblant presumptament democràtic, les accions i declaracions que promouen són pròpies d’organitzacions feixistes, cridant a restaurar els privilegis de la població blanca i europea en detriment d’una ciutadania plurinacional, multiètnica i culturalment diversa. Els mitjans de comunicació, en aquest sentit, contribueixen a agreujar aquesta situació propagant el relat dominant. El supremacisme racial que promouen té com a contrapart la consolidació de la desigualtat social i el desenvolupament de noves formes d’exclusió basades en la raça, la nacionalitat, el gènere, la classe, l’ètnia i la identitat i orientació sexual.

    El creixement de l’odi anti-immigrant alimenta altres formes discriminatòries. L’antisemitisme, que hauria d’haver desaparegut per sempre després de l’Holocaust, torna a créixer, amb resultats terribles. També la comunitat gitana o roma -altra de les principals víctimes de l’Holocaust- torna a convertir-se en blanc de múltiples agressions,
    producte de la política oficial de diferents governs europeus. De manera similar, la islamofòbia s’ha fet endèmica.

    En síntesi, l’ascens del racisme i la xenofòbia encoratjats per l’extrema dreta representa un greu perill per a la gran majoria de la població. Mai podrem resoldre els diferents problemes socials als quals ens enfrontem si no defensem la unitat de la ciutadania, contra les estratègies dels grups racistes i feixistes de dividir-nos. Malgrat les diferències entre la situació actual i la dels anys trenta, hi ha nombrosos motius per a reconéixer similituds entre totes dues èpoques i mobilitzar-nos perquè no es repetisquen les terribles experiències d’antany. El creixement electoral de l’extrema dreta fa augmentar els atacs racistes al carrer i fomenta el discurs d’odi tant en el conjunt de l’espai polític com, en general, en l’espai públic. Si la nostra societat ja pateix múltiples formes de discriminació (tant institucional com social), l’accés a les institucions de forces d’extrema dreta agreuja aquests mals, en particular, en pretendre legitimar jurídic i políticament la desigualtat estructural entre els grups socials.

    En un context històric creixentment regressiu, necessitem una gran mobilització popular on forces molt diverses puguen treballar juntes entorn d’uns punts bàsics compartits, capaços d’articular el moviment veïnal i sindical amb el fort teixit associatiu de la ciutat, tant per a convocar àmplies protestes i actes populars com per a elaborar i difondre massivament un discurs argumentat contra el feixisme i el racisme. Hem de fer valdre el fet que som majoria la gent que rebutja aquestes pràctiques i la seua institucionalització.

    El franquisme ja va pretendre destruir aquest país una vegada. No deixarem que els seus seguidors actuals ho tornen a intentar, restaurant en l’agenda pública debats anacrònics entorn de drets consolidats per a legitimar una política de retallada de llibertats. Tenim raons suficients per a treballar per la creació d’un moviment ampli, plural i unitari de mobilització, que permeta detindre aquesta deriva feixista i racista del nostre temps, encoratjada per grups organitzats que la difonen a la ciutat. Davant un perill que no cessa d’expandir-se, cridem a tothom a sumar-se, perquè la unitat és la principal eina que tenim per a combatre l’odi i la intolerància. Quedar-se al marge no fa més que agreujar una situació ja de per si mateix alarmant.

    Precisament perquè la indiferència és còmplice, instem a la ciutadania a participar en la Crida contra el Racisme i el Feixisme.

    Adhesions a la Crida: https://forms.gle/2GzYXCnm7Ryy5BFq6

     

      •