Comisiones Obreras del País Valenciano | 18 de agosto de 2019

CAMPANYA SMI

L’augment de l’SMI beneficia sobretot les dones joves

    CCOO PV presenta un Informe sobre l'impacte del salari mínim interprofessional al País Valencià. L'SMI es va incrementar l’any 2019 un 22,3 %, passant de 735,90 euros bruts mensuals en 14 pagues a 900 euros, la qual cosa ha pogut beneficiar 140.894 persones assalariades al País Valencià, majoritàriament del sector agrari.

    25/06/2019.
    Riego

    Riego

    El sindicat ha llançat la campanya #QueNoTeLaJuguen amb l'objectiu de garantir la correcta aplicació de l'increment a totes les treballadores i els treballadors, perquè “pot haver-hi moltes persones que estiguen cobrant per sota o que desconeguen si se'ls ha aplicat correctament, ja que hem constatat que l'empresariat està fent trampes per no fer-la efectiva”, assegura Daniel Patiño, secretari d'Acció Sindical de CCOO PV.

    L'Informe mostra que, segons les dades d'afiliació a la Seguretat Social corresponents al mes de maig de 2019, 1.468.173 persones estaven donades d'alta en el règim general Seguretat Social (RGSS), 48.299 en el sistema especial agrari (SIGA) i 31.811 en el sistema especial empleades llar (SEEH). Si apliquem sobre aquestes dades el percentatge del 9,1 % de potencials beneficiaris al País Valencià de l'increment de l’SMI, l'afectació potencial seria de 140.894 persones treballadores, tant amb jornada completa com parcial.

    El sector més afectat seria l'agricultura, que abastaria prop del 20 % del total. Si desagreguem per províncies, se n’estimen 20.128 a Castelló, 74.318 a València i 46.449 a Alacant. Si analitzem qualitativament aquestes dades, es desprén que la major potencialitat la trobem en dones (un 9,5 % davant del 7,6 % d'homes) i en persones joves, amb edats compreses entre 16 i 32 anys (29,1 %).

    Un fenomen que el sindicat ha detectat és que una part dels increments d'SMI s'ha vist esmorteïda en la negociació col·lectiva per mecanismes de compensació i d’absorció de certs complements salarials, en molts casos, de dubtosa interpretació de la legalitat, com per exemple els causals (plusos de nocturnitat, de toxicitat o d’antiguitat). També hi ha una tendència desviadora dels contractes a jornada completa cap als contractes a temps parcial, o per les ampliacions de jornada com a condició per a l'aplicació d'aqueix augment salarial.

    Són nombrosos els convenis col·lectius que mantenen categories salarials que tenen com a referència l'SMI, principalment les que ocupen les persones més joves (fins a 18 anys), les persones amb menys antiguitat (fins a 3 anys), o els contractes formatius. Així mateix, els qui treballen en centres especials d'ocupació o multitud de convenis d'empresa que es limiten als mínims establits en l'Estatut dels treballadors, una jornada màxima anual de 1.826 hores i una remuneració de l’SMI.

    Per a CCOO PV, l’augment del salari mínim és un instrument eficaç per a combatre la pobresa laboral, a més que generarà creació neta d'ocupació. L'Informe recull que mentre l’augment de l’SMI des de 2016 a2019 ha resultat del 37,36 %, en el mateix període, al PV les afiliacions a l’RGSS s'han incrementat un 14,22 %. Una dada addicional que desmenteix la vinculació entre aquest increment i l'augment de la taxa d’atur, tal com havia amenaçat el Banc d'Espanya.

    “Si no s'està traslladant adequadament l’augment, CCOO hi intervindrà, primer a través de la negociació col·lectiva, i si no corregirà judicialment els incompliments”, manifesta Patiño. Per constatar-ho ha posat en marxa una pàgina web www.quenotelajueguen.es que permet comprovar-ho a través d'un simulador, operativa des del 20 de juny, a més d'oferir assessorament sindical.

    Esta web utiliza cookies propias y de terceros para optimizar su navegación. Si continúa navegando está dando su consentimiento para su aceptación y nuestra politica de cookies, haga click aqui para más información y ver cómo desactivarlas.