Comisiones Obreras del País Valenciano | 11 octubre 2026.

Els resultats de PISA representen un senyal d’alarma greu per al sistema educatiu valencià i exigeixen responsabilitats

    CCOO PV i la Federació d’Educació presenten les conclusions sobre la intensa caiguda dels resultats al País Valencià. Per al sindicat, la Generalitat disposa de competències àmplies per a actuar i no pot reduir l'explicació del diagnòstic a anteriors governs i a la legislació estatal. 

    23/09/2026.
    Presentació Informe PISA PV

    Presentació Informe PISA PV

    El Secretari de Política Educativa, Lingüística i Cultura de CCOOPV, Miquel Puig, ha presentat els resultats de PISA 2025 on s’evidencia que el rendiment mitjà de l'alumnat de quinze anys presenta una caiguda molt intensa, des de 2022, en lectura (-58,24 punts), matemàtiques (-38,10 punts) i ciències (-32,69 punts) i situa el País Valencià clarament per davall de les mitjanes espanyola, europea i de l'OCDE. Un senyal d'alarma greu per al sistema educatiu valencià, que exigeix una investigació específica de les causes del deteriorament.

    La Conselleria ha vinculat públicament els resultats de PISA 2025 al model educatiu desenvolupat durant els governs del Botànic i a la LOMLOE, argumentant que l'alumnat examinat havia cursat gran part de la seua escolarització durant aquell període. Però les dades mostren com la ruptura més intensa de la sèrie es produeix entre PISA 2022 i PISA 2025 i, per tant, qualsevol diagnòstic seriós ha d'intentar explicar què ocorre específicament en aqueix període. 

    Per a CCOO PV, és legítim analitzar l’impacte de qualsevol reforma, però la sèrie valenciana no mostra un deteriorament continu 2015-2025. La LOMLOE és comuna a totes les comunitats autònomes, mentre els resultats territorials són molt diferents. Per tant, la llei estatal pot formar part del context, però és insuficient per a explicar la magnitud específica de la caiguda valenciana.

    La secretària general de la Federació d’Educació de CCOO PV, Xelo Valls, ha recordat que la Generalitat disposa d’un ampli marge d’actuació sobre plantilles, planificació, distribució territorial de recursos, infraestructures, admissió, desenvolupament curricular, programes propis, formació docent, inspecció i organització de centres, entre d’altres. “La Generalitat no pot reclamar autonomia per a definir la política educativa i externalitzar simultàniament la responsabilitat sobre els resultats del sistema que administra”, ha afegit Valls. Les mancances de professorat, personal de suport i infraestructures també són variables educatives, no qüestions perifèriques.

    CCOO PV considera, per tant, que la resposta no pot consistir en una altra reforma conjuntural ni en una nova confrontació partidista. Necessitem una política educativa pensada per a una generació, basada en: ràtios adaptades; plantilles estables; professionals especialitzats; centres dignes; una política estructural per al foment de la lectura; matemàtiques i ciències; ús crític de la tecnologia; el valencià entés des de la cohesió social; lluita contra la segregació; recursos segons necessitat; avaluació; transparència; i continuïtat institucional.

    Perspectiva global i estudi observacional

    Miquel Puig ha fet especial atenció a que PISA és un estudi observacional. Moltes de les relacions que identifica pantalles i rendiment, ISEC i rendiment, suport familiar i resultats, titularitat dels centres, repetició són associacions estadístiques. Per si soles no permeten establir una causalitat directa però sí tindre una perspectiva global i fer comparatives amb altres situacions.

    Disgregar les dades i fer una anàlisi de la situació del sistema educatiu valencià, és una manera d’aprofundir en les propostes de millora que necessiten abordar-se per a afavorir les condicions laborals del professorat i la qualitat del servei que s’ofereix al conjunt de la comunitat educativa.