Comisiones Obreras del País Valenciano | 16 junio 2026.

Presentació del nou lliurament de ‘Rutes de la memòria obrera’ i de la web que divulga aquest llegat

    La Fundació d’Estudis i Iniciatives Sociolaborals FEIS ha presentat hui en CCOO PV el tercer volum d'aquest projecte editorial, que divulga els episodis més significatius del moviment obrer del País Valencià. Un treball de divulgació d'un patrimoni històric que ara reuneix la web memoriaobrera.org.

    20/05/2026.
    Acte de presentació.

    Acte de presentació.

    El sindicalisme de CCOO PV s'ha citat aquesta vesprada a València per a reivindicar el seu paper històric com a motor de la democràcia. El motiu ha sigut la posada de llarg del tercer volum de ‘Rutes de la memòria obrera’, un projecte editorial de la Fundació d'Estudis i Iniciatives Sociolaborals (FEIS) de CCOO PV que rescata els episodis clau de les lluites sindicals al País Valencià i en sectors estratègics durant la Transició.

    L'encarregada d'obrir l'acte ha sigut Ana García, secretària general de CCOO PV, qui ha defensat aquesta obra no sols com un exercici d'història, sinó com "una eina de dignificació col·lectiva" i un "deure moral" per a vertebrar la classe treballadora actual. 

    En les seues paraules, la líder sindical ha posat l'accent principalment en la necessitat de combatre la "desmemòria ràpida" i connectar el passat amb un present marcat per la precarietat i una classe obrera molt més plural. Així mateix, ha reclamat amb força una mirada feminista sobre la memòria històrica i ha advertit que "els drets laborals no van caure del cel, sinó del sacrifici i l'organització".

    Una finestra digital a la memòria obrera

    L'acte ha comptat amb la intervenció de Vicent Gregori, responsable del desenvolupament de la plataforma web del projecte, qui ha llançat una profunda reflexió sobre com el poder ha invisibilitzat el relat de la classe treballadora als carrers. 

    "Han passat més de 50 anys de la mort de Franco i podem recórrer centenars de carrers i no entreveure cap vestigi d’aqueixes lluites; els llocs de la memòria s'han amagat als nostres ulls, però existeixen", ha denunciat.

    Gregori ha destacat que l'objectiu de la nova web memoriaobrera.org és precisament traure a la llum aquest patrimoni perquè siga accessible des de qualsevol dispositiu. L'espai reuneix textos, mapes, vídeos divulgatius amb cantautors i el testimoniatge de vida de prop d'un centenar de dones sindicalistes feministes investigat entre 2004 i 2024. 

    "Treballem perquè les administracions locals senyalitzen aquests espais i, pensant en la gent jove, aquest material és posa a la disposició dels docents a les aules", ha afegit.

    El llegat de la fàbrica valenciana MACOSA

    La presentació ha comptat amb el testimoniatge de Paco Signes, veterà sindicalista de CCOO i autor del capítol dedicat a MACOSA, la gran factoria metal·lúrgica valenciana. Signes ha recordat que el projecte, nascut l’any 1897 com Devis i Noguera, va sobreviure a dues guerres mundials, una guerra civil, la dictadura, reconversions industrials i absorcions multinacionals fins a arribar als nostres dies de la mà d’Stadler.

    Signes ha reivindicat amb orgull la genealogia de la fàbrica: "Els treballadors relatats en aquest llibret són els nets d'aquells metal·lúrgics que en les albors del segle XX van fundar el moviment sindical, i fills dels que l’any 1936 van prendre el control dels seus tallers en un procés de col·lectivització irrepetible". L'autor ha remarcat la fita històrica de l'atur de 1958, on es va constituir la que considera "la primera comissió representativa o comissió obrera tal com es concebien a la regió valenciana", plantant cara a l'alta direcció en ple franquisme.

    El fil de la memòria

    Per part seua, el president de la FEIS i director de l'obra, Pere Beneyto, ha sigut l'encarregat de clausurar l'acte, on ha destacat dades demolidores sobre l'impacte del moviment vaguístic de la primera meitat de 1976, que va mobilitzar 3,7 milions de treballadors a Espanya i prop de 190.000 al País Valencià. 

    En aquest punt, ha denunciat la "infrarepresentació oficial" del món del treball, assenyalant que en el Diccionari biogràfic de la Institució Alfons El Magnànim només el 7,4 % dels líders ressenyats corresponen a perfils obrers.

    Beneyto ha tancat la trobada analitzant la mutació del model productiu valencià en els últims 50 anys, on la població ocupada s'ha duplicat fins als 2,5 milions de persones, però el pes de la indústria ha caigut a la meitat. Un escenari transformat que, segons el sociòleg, obliga el sindicalisme de classe a una constant renovació d'estructures, mantenint intacte el fil de la memòria d'aquelles generacions de treballadors i immigrants que, com deia la cançó de Labordeta, "van fer el possible per a espentar la història cap a la llibertat".