Comisiones Obreras del País Valenciano | 12 marzo 2026.

22F. DIA DE LA IGUALTAT SALARIAL

La bretxa salarial és una realitat: les dones valencianes treballen gratis dos mesos a l’any

  • Els homes cobren una mitjana de 4.728 euros més a l’any, cosa que fa que la bretxa en el salari se situe en el 16,92 %.

CCOO PV presenta l’Informe sobre la bretxa salarial de gènere al País Valencià, que torna a constatar aquesta desigualtat laboral. El sindicat identifica els factors que determinen aquesta discriminació, com les jornades a temps parcials o l’ocupació en sectors més precaris, i proposa mesures per a evitar que es cronifique. 

20/02/2026.
Empar Pablo (esq.), secretària de Dones i Igualtat de CCOO PV, en la presentació de l'informe sobre bretxa salarial de gènere al País Valencià.

Empar Pablo (esq.), secretària de Dones i Igualtat de CCOO PV, en la presentació de l'informe sobre bretxa salarial de gènere al País Valencià.

En ple 2026, la bretxa salarial al País Valencià se situa en el 16,92 %. “És a dir, les dones treballem gratis quasi dos mesos a l’any. I això no és una metàfora incendiària, sinó que és una realitat estadística. Les xifres són clares i preocupants”, ha afirmat la secretària de Dones i Igualtat de CCOO PV, Empar Pablo en la presentació de l’Informe sobre la bretxa salarial de gènere al País Valencià. 

El salari mitjà anual d'una dona és de 23.206 euros, metre que el dels homes és de 27.933 euros, una diferència de 4.728 euros. És tracta d’una desigualtat estructural, que s'origina abans de l'entrada al mercat de treball, es consolida durant la trajectòria professional i es cronifica en arribar a la jubilació. “La discriminació salarial és conseqüència d'aquesta desigualtat laboral, que té unes arrels socials i culturals i que es manté pels rols i els estereotips de gènere. De fet, la bretxa salarial és una de les desigualtats més importants”, ha explicat la responsable d’Igualtat de CCOO PV. 

Estancament en la reducció de la bretxa

CCOO PV destaca l’impacte directe en la reducció de la bretxa dels plans d’igualtat en les empreses, de l’augment del salari mínim (l’any 2025, el 57 % de les persones beneficiades d’aquest augment han sigut dones) i de la reforma laboral per la disminució de la temporalitat femenina. Recordem que la bretxa ha baixat del 26,4 % l’any 2012 al 16,92 % actual.

No obstant això, el sindicat adverteix d’un estancament en aquesta disminució. “És moment d'eixir d'aquesta inèrcia, d'anar més enllà en les mesures a prendre. Considerem que és necessari renovar els impulsos de les polítiques públiques o si no, farien falta quasi dues dècades per reduir definitivament la bretxa salarial”, assegura Empar Pablo. 

Factors de vulnerabilitat

CCOO PV identifica les causes estructurals de la bretxa salarial, de les quals destaquen els factors de vulnerabilitat. És el cas de la classe social, determinant en l’agreujament de la bretxa. Si mirem els salaris més baixos, el percentil 10, la desigualtat es dispara fins al 42,4 %. Les dones en aquest tram ja amb prou dificultats arriben als 8.017 euros anuals, mentre que els homes superen els 13.900. “Parlem de pobresa, parlem de dones que, tot i treballar, no arriben al salari mínim interprofessional anual. Com més baix és el salari, més gran és la bretxa”, apunta Pablo. 

D’altra banda, entre la població estrangera al País Valencià, la bretxa creix al d'19,6 % amb salaris mitjans per a dones migrants de només 17.293 euros. Per tant, la intersecció entre gènere i origen multiplica la vulnerabilitat. No és casualitat que moltes d'elles es concentren en el treball domèstic, les cures o l'hostaleria, sectors feminitzats i infravalorats. 

Per què persisteix la bretxa? 

La parcialitat involuntària és un factor determinant en la bretxa salarial. És l'autèntic nus que explica quasi el 50 % de la desigualtat salarial. Al País Valencià, prop del 73 % de les jornades a temps parcial les assumeixen dones. No és una preferència massiva. Quasi la meitat declara que treballa a temps parcial perquè no troba una jornada a temps complet.

I una part significativa ho fa per responsabilitats de cura. Segons Empar Pablo, la parcialitat no és una elecció lliure, “és sovint una eixida forçada davant un mercat laboral que no ofereix alternatives i uns serveis públics de cures que són altament insuficients”. La conseqüència són menys hores cotitzades, menys salari anual, menys complement, menys promoció, menys pensió, menys autonomia.

L'altre element és la segregació sectorial. El 86,86 % de les dones valencianes treballen al sector serveis, mentre només un 11 % ho fa a la indústria. A més, els sectors feminitzats amb salaris més baixos, és a dir, les branques on hi ha més dones, són les que tenen pitjors sous, com l'hostaleria o les activitats administratives.

Un tercer factor té a veure amb els complements salarials, que, en estar masculinitzats, expliquen gran part de la bretxa salarial en nòmina. 

Propostes de CCOO PV: la igualtat no pot esperar

CCOO PV proposa una reforma del contracte a temps parcial. El sindicat planteja estipular una causa concreta i justificada en aquest tipus de contractació i acabar amb la impredictibilitat dels contractes ‘a crida’, que exigeixen que les persones treballadores estiguen a disposició dels canvis horaris. Un altre element que hauria de veure amb la reforma del contracte a temps parcial són les hores complementàries. També està impulsant que les hores complementàries es paguen al mateix preu que les hores extraordinàries, amb l’objetctiu d’encarir aquest ús discrecional de la jornada per part de l'empresa. 

L'altre grup de mesures tindria a veure amb la redistribució del treball en les cures. “Es tracta de tindre infraestructures públiques i dotar de recursos a la llei de dependència per treure les cures de l'esquena de les dones”, apunta la responsable de Dones i Igualtat de CCOO PV. També actuar en la persistent i la històrica divisió sexual del treball, promovent la corresponsabilitat de manera que les cures es puguen redistribuir de manera equilibrada entre els diferents components de les unitats familiars. 

CCOO PV també posa el focus en la valoració dels llocs de treball en la negociació col·lectiva, per eliminar aquests biaix en els complementes salarials, que continuen explicant una molt bona part de la bretxa salarial. 

“L’autonomia econòmica és una eina per a combatre la desigualtat i la violència masclista. No podem permetre que la bretxa es cronifique. Com la igualtat no pot esperar, hi hem de prendre mesures”, ha conclòs Empar Pablo.

Documentación asociada

Informe brecha ok

Informe bretxa salarial 2026

Documentación asociada

Informe brecha ok

Informe bretxa salarial 2026