Comisiones Obreras del País Valenciano | 6 noviembre 2025.

CCOO reclama que els permisos siguen retribuïts per a incidir realment en la reducció de la desigualtat en les tasques de cura

    “Els permisos no retribuïts són un dels principals motius de la desigualtat d’oportunitats entre homes i dones treballadores, ja que impliquen una sobrecàrrega desproporcionada, desavantatges econòmics i entrebancs en la carrera professional” Empar Pablo, secretària de Dones, Igualtat i Coordinació de Diàleg Social CCOO PV

    29/07/2025.
    Les cures s'han de compartir i els permisos s'han de retribuir

    Les cures s'han de compartir i els permisos s'han de retribuir

    Les dones assumeixen una part significativament major de les responsabilitats de cura, en gran manera pels rols de gènere arrelats, on s'espera que siguen les principals cuidadores.

    Els permisos no retribuïts redueixen els ingressos de les dones, la qual cosa contribueix a la bretxa salarial de gènere. Això afecta, també, a les seues oportunitats de promoció i desenvolupament professional, cosa que limita el seu progrés en el lloc de treball.

    L'ús freqüent de permisos no retribuïts pot portar a la discriminació en el treball, ja que es podria percebre les dones com menys compromeses o fiables. Això les espenta a una major precarietat laboral, amb contractes temporals o a temps parcial.

    Per a abordar aquesta desigualtat, és crucial promoure la corresponsabilitat en la cura, tant en la llar com en el lloc de treball, i donar-li caràcter retribuït als permisos per aquesta causa.

    La transposició de la directiva europea per part de l'Estat espanyol, tot i que caldrà analitzar-la una vegada estiga publicada en el BOE, és un avanç i per tant una bona notícia, tot i que insuficient. La directiva europea diu que hem de gaudir de 8 setmanes per a cuidar, el que s’està interpretant per la clàusula paral·lela (no tota la normativa és igual a tots els països de la UE) és que Espanya acompleix aquest requisit perquè ja tenim reconegudes per la legislació espanyola les dues de lactància i dues del permís parental retribuït, en queden dues sense retribuir. CCOO continuarà reclamant-les.

    Segons els informes que anualment elabora el Gabinet Tècnic conjuntament amb la Secretaria de Dones i Igualtat de CCOO PV: "Situació sociolaboral de les dones treballadores al PV 2025"

    1) Si són permisos o suspensions contractuals retribuïdes (permís per hospitalització, etc. de familiars, prestació per naixement i cura de menor, etc.) o adaptacions de jornada de treball per motius de conciliació familiar i laboral sense reducció de jornada, més o menys hi ha una certa igualtat entre dones i homes. Els agafen més les dones, però s'aproximen bastant.

    2) Si són permisos o suspensions contractuals no retribuïdes total (excedències) o (parcialment) reduccions de jornada per motius de cura, especialment de fills i filles menors però també en altres persones familiars, els agafen majoritàriament dones.

     

    Per cura de menors (Del 2005 al 2024)

    L’any 2022 un 89,2 % són dones les que agafen l’exedència i un 10,8 són homes.

    L’any 2023 un 87,7 % són dones i un 12,3 són homes.

     

    Per cura de familiars (Del 2005 al 2023)

    L’any 2022 un 80,1 % són dones el 19,9 són homes.

    L’any 2023 un 78,2 % són dones el 21,8 són homes.

     

    Contractació a temps parcial (DADES ESTATALS)

    Si s'analitzen els motius pels quals es treballa a jornada a temps parcial, l'Enquesta de població activa (EPA) ofereix dades clares, encara que només es presenten en l’àmbit estatal. En l'últim trimestre de 2024, dels 21,8 milions de persones ocupades el 14 % treballen a temps parcial (3.059.000). Entre les que treballaven amb jornada reduïda el 73,6 % estan registrades per dones (2.252.600) i el 26,4 % per homes (806.400).

    És a dir, la major part del treball a temps parcial el desenvolupen les dones. I la creença social és que es tracta d'una opció personal per a atendre les tasques de cura de menors i persones dependents. Però les estadístiques demostren que aquesta voluntarietat no és certa, perquè 1.008.700 de les dones (el 44,8 %) estan ocupades en aquesta modalitat de jornada perquè no han pogut trobar treball de jornada completa. A elles en realitat els agradaria tindre un treball a temps complet, però és en els sectors d'activitat feminitzats on s’ofereix majoritàriament el treball a temps parcial.

    Així doncs, 391.500 de les dones (el 17,4 %) al·leguen com a motiu l'atenció a cura de criatures o persones adultes dependents, a la qual cosa caldria sumar el 7,4 % (167.500) que ho fa per altres obligacions familiars o personals. En definitiva, més del 24 % de les dones relacionen la parcialitat amb l'atenció a cura d'altres persones.

    En el cas dels homes aquest motiu només motiva el 9 % dels permisos. Són necessàries polítiques públiques i empresarials que puguen solucionar aquesta necessitat. A més a més, és un percentatge que ha de llegir-se tenint en compte el desig exprés de més de la meitat d'elles de cotitzar al 100 %. Lamentablement no disposem d'aquesta informació en l’àmbit autonòmic, però tot indica que al País Valencià la dinàmica és similar.

      •