Comisiones Obreras del País Valenciano | 20 abril 2024.

El 38,9 % de pensionistes al País Valencià es troba per davall del llindar de pobresa

    La secretària de Polítiques Públiques i Protecció Social de CCOO PV, Ana Belén Montero, i els secretaris de les federacions de Jubilats i Pensionistes de CCOO, Juan Sepúlveda, i de CCOO PV, Evaristo Soto, han presentat hui a València les conclusions de l'Observatori Social Persones Majors 2022, així com les propostes sindicals sobre aquest tema.

    11/04/2023.
    D'esquerra a dreta, Juan Sepúlveda, Ana Belén Montero i Evaristo Soto

    D'esquerra a dreta, Juan Sepúlveda, Ana Belén Montero i Evaristo Soto

    L'objectiu de l'Observatori, realitzat per la Fundació 1º de Mayo, en col·laboració amb la Federació de Pensionistes i Jubilats de CCOO, és realitzar una panoràmica de les condicions de vida de les persones majors, el seu estat de salut, els seus recursos econòmics i de protecció social, així com els riscos específics als quals s'enfronten en el procés d'envelliment.

    Espanya és un dels països europeus més envellits, en la nostra comunitat, segons l'INE, l'esperança de vida en nàixer és de 86 anys en els homes i de 90 anys en el cas de les dones. És significatiu que encara que les dones viuen més anys ho fan en pitjors condicions, per la qual cosa les mesures específiques per al col·lectiu de majors han de tindre en compte la perspectiva de gènere.

    Les dades evidencien la persistència de la bretxa de gènere

    La Xarxa europea de lluita contra la pobresa (EAPN) indica en el seu informe 2021 que el 38,9 % de les persones pensionistes del País Valencià es troben per davall del llindar de pobresa (681 € al mes). D'aquestes, un 17,1 % sota el llindar de pobresa severa (458 € al mes) i prop d'un 70 % són dones. El 53,1 % de les pensions rebudes per dones estan per davall del llindar de pobresa davant del 23,2 % dels homes, cosa que evidencia la feminització de la pobresa.

    En aquest sentit, CCOO destaca l'acord històric entre els sindicats més representatius i Govern central en matèria de pensions, que precisament incorpora mesures addicionals que atorguen més protecció i que redueixen algunes de les conseqüències indesitjades de les bretxes salarials, que desencadenen en bretxes de pensions.

    També han valorat que, a partir d'ara, les pensions mínimes tindran un sostre mínim; la millora dels complements per a fer front a la bretxa de pensions, amb un increment addicional a l’increment dels preus del 10 % en els dos pròxims anys i l'abordatge de les llacunes de cotització de les persones amb dificultats o que tenen anys en què no han pogut cotitzar.

    “Per fer front a aquesta realitat és necessària la implementació de polítiques públiques que cobrisquen les mancances que hi ha en l'actualitat i les necessitats majors que es generaran en els pròxims anys” ha afirmat Ana Belén Montero. Sobre aquest tema, la secretària de Polítiques Públiques i Protecció Social de CCOO PV ha ressaltat la necessitat d'introduir els canvis aprovats al País Valencià en el model de cures, especialment en el que a l'atenció residencial es refereix, tant en el seu concepte i caracterització, com en el nivell d'oferta pública.

    “Les dades disponibles evidencien un dèficit superior a 16.366 places per a aconseguir el 4,3 % d'Espanya i de 23.485 per a arribar a la ràtio del 5 % de l’OMS. Dels 324 centres residencials que hi ha al País Valencià 254 són privats i 70 públics” ha puntualitzat Montero. Encara que el sindicat valora la tendència positiva de la reducció de llistes d'espera en els serveis socials i d'atenció a la dependència recollida en l'Observatori, insta a solucionar l'abús de la prestació econòmica per cures en l'entorn familiar, que se situa molt per damunt de la prestació de serveis (el doble que en l’àmbit estatal). Igual que ocorre amb l'ajuda domiciliària que està per davall de la mitjana estatal.

    Pel que fa a l'accés de subministraments bàsics, el secretari general de Pensionistes CCOO PV, Evaristo Soto, ha destacat la bretxa energètica que impedeix al 9,4 % de les persones majors mantindre l'habitatge a una temperatura adequada. Segons l'Observatori, un 4,4 % ha tingut retards en el pagament de despeses relacionades amb l'habitatge principal i més d'un 30 % no pot fer front a una despesa imprevista. “Una situació que està condemnant milers de persones majors, a l'exclusió social, a una afectació negativa en la seua salut i per tant a un perjudici en la seua qualitat de vida” ha denunciat.

    Per la seua banda, el secretari general de la Federació de Pensionistes de CCOO, Juan Sepúlveda, ha instat a trencar amb la bretxa digital, a millorar la ràtio de places residencials públiques i a prioritzar la millora de l'atenció primària. Basant-se en les conclusions de l'Observatori, Sepúlveda ha reclamat una millora efectiva de la coordinació sociosanitària per a qualificar l'atenció a les persones majors, amb el corresponent augment dels recursos que hi ha i la creació d'altres nous com la geriatria o la psicologia.

    El secretari general ha conclòs reclamant el foment de la participació comunitària i la participació en salut a través dels consells de salut de zona bàsica, per a la millora de la salut de la ciutadania en general i amb especial atenció a les persones majors.

    Documentación asociada

    Observatorio Social Personas Mayores 2022

      •
    Documentación asociada

    Observatorio Social Personas Mayores 2022