Comisiones Obreras del País Valenciano | 25 abril 2024.

"El diàleg social amb voluntat política fa avançar els drets de la classe treballadora” Ana García

    La seu de Comissions Obreres a València va acollir recentment un diàleg sobre els efectes produïts per la reforma laboral: avanços, dificultats, reptes pendents i propostes de superació. El debat va comptar amb les intervencions del vicepresident segon del Consell, Héctor Illueca; la directora de la Inspecció de Treball, Carmen Collado i la secretària general de CCOO PV, Ana García.

    24/02/2023.
    Des de l'esquerra, Jaume Mayor, Carmen Collado, Ana García i Héctor Illueca

    Des de l'esquerra, Jaume Mayor, Carmen Collado, Ana García i Héctor Illueca

    El secretari d'Acció Sindical de CCOOPV, Jaume Mayor va moderar les intervencions, tant la visió pràctica sindical com la perspectiva respecte a l'experiència amb anteriors reformes i els seus efectes en el món del treball.

    La secretària general de CCOO PV, Ana García va valorar la capacitat del diàleg social per a protegir drets fonamentals greument danyats. “El balanç de l'aconseguit amb la reforma laboral és positiu, però no complaent. És un acord històric, perquè era important modificar els aspectes més lesius de la reforma laboral de 2012, però no és cap punt final”. Per al sindicat aquest acord constitueix un canvi de paradigma respecte al que havien fet les anteriors, imposades pels diferents governs. “Davant de la desregulació que la dreta sol imposar, aquesta reforma persegueix modernitzar i dignificar les relacions laborals al nostre país”.

    La líder sindical va contextualitzar l'eficàcia de la reforma, “és un mecanisme que no pot llegir-se de manera aïllada, sinó imbricada amb uns altres, com l'escut social alçat en la pandèmia, l’augment de l’SMI o la reforma de pensions”. Al seu judici les línies centrals d'avanç estan sent la recuperació de l'equilibri de relacions en la negociació col·lectiva, l'aposta per una flexibilitat interna com a alternativa real a l'acomiadament (ERTO, mecanisme RED) i l'estabilitat. La contractació indefinida se situa quasi en un 50 %, molt lluny de l'escàs 8 % que hi havia fa a penes 1 any.

    Sobre les dificultats sorgides durant aquest primer període d'aplicació de la norma, en va destacar tres. Alguna de tipus tècnic o pràctic, com la negativa d'aplicació del mecanisme RED en el sector ceràmic; una altra de tipus polític, derivada de la correlació de forces i el moment polític actual i una tercera causada per la impossibilitat d'acordar amb una CEOE ancorada en una cultura empresarial curtterminista. “No assumeixen que només a través de la dignificació de les condicions laborals es pot guanyar en valor afegit i en productivitat”.

    Respecte a les qüestions pendents, va apel·lar a la necessitat de dotar adequadament la Inspecció per a reforçar els mecanismes sancionadors. “No renunciem a seguir amb la negociació en matèries com la indemnització per acomiadament; els salaris de tramitació; la causalitat en les desvinculacions del conveni col·lectiu; aclarir tot el relacionat amb la subcontractació”. García va concloure la seua intervenció apel·lant al valor de la concertació i a altres formes d'acció sociopolítica: "El diàleg social amb voluntat política fa avançar els drets de la classe treballadora i de la ciutadania. Un altre tipus de polítiques són possibles".

    La directora de la Inspecció de Treball, Carmen Collado, va introduir el bloc dels reptes confessant el desfasament entre la realitat laboral i les estructures organitzatives i de control d'aqueixes noves realitats del treball. “El que veiem en la Inspecció és una deriva del món del treball en constant transformació (plataformes, robotització, treball a distància) i la impossibilitat d'encaix en una estructura antiquada. “El nostre engranatge laboral està ancorat a un model de principi de segle, molt sectorial i poc flexible”.

    La seua experiència és que la Inspecció de Treball, paradoxalment, no va perdre protagonisme una vegada aconseguides les llibertats democràtiques. “Les successives reformes han perseguit soscavar el poder de negociació dels treballadors i la capacitat sindical. Amb contractes temporals molt difícilment es promouen eleccions sindicals”. El protagonisme, o almenys la capacitat de vigilància de la legalitat en els centres de treball es va veure desplaçat de la representació sindical a la Inspecció de Treball, desbordant els seus recursos. Actualment, els canvis introduïts en la de 2021 han dirigit l'atenció al possible frau en els contractes fixos discontinus i estan afinant la detecció informàtica de possibles irregularitats, com la crida única, etc.

    El vicepresident segon del Consell, Héctor Illueca, va destacar com el gran avanç d'aquesta reforma l'extensió de drets a les persones treballadores més vulnerables, al precariat desprotegit. Per a Illueca, en aquesta legislatura s'han posat les bases per a lluitar contra la precarietat i avançar en drets socials. No obstant això, va alertar, de la urgència de major implicació social, perquè la Comunitat Valenciana continue avançant. “Necessitem una correlació de forces progressistes alternatives i per això és tan important que la gent treballadora es mobilitze, perquè són els qui poden transformar el país”.

    El també conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica va resumir en tres les propostes d'acció que jutja imprescindibles per a continuar avançant en la construcció d'una societat millor per als treballadors i les treballadores. Una planificació ecològica eficaç per a aconseguir un model productiu socialment just i mediambientalment sostenible; un abordatge profund de la reestructuració productiva, per a una vertadera reindustrialització (més enllà de grans gigafactories); una Administració capaç de pilotar aqueixa transició.

    “El problema -va lamentar- és la resistència a tocar les estructures de poder subjacents al nostre model productiu. És ací quan sorgeixen els problemes” va concloure.

      •