Comisiones Obreras del País Valenciano | 20 abril 2024.

“Ampliar l’estat del benestar no és suficient, urgeix un contracte social nou i una revertebració profunda del país” Unai Sordo

    L'auditori del Centre de Cultura Contemporània de València acollia aquest dilluns la presentació del llibre del secretari general de CCOO, Unai Sordo, 'Los sindicatos y el nuevo contrato social. Cómo España salió del ERTE', organitzada per la Secretaria de Cultura de CCOO PV, amb un format d'entrevista col·loqui, amb la intervenció de la secretària general de CCOO PV, Ana García.

    11/11/2022.
    Presentació del llibre en l'Octubre Centre de Cultura Contemporània, Violeta Tena, Unai Sord i Ana García

    Presentació del llibre en l'Octubre Centre de Cultura Contemporània, Violeta Tena, Unai Sord i Ana García

    La periodista d'El Temps, Violeta Tena, iniciava la presentació amb una cita de M. Eugenia Rodríguez Palop: “Aquest llibre conta la manera en què una catàstrofe va poder il·luminar un nou ordre social i com van lluitar els treballadors a Espanya per evitar que la por es convertira en una gàbia”.

    Preguntat per la motivació per a la recopilació d'articles sobre la convulsa situació sociopolítica i econòmica d'aquests tres últims anys, Sordo responia que va intentar donar compte d'unes polítiques inèdites per a fer front una pandèmia sanitària i la profunda crisi econòmica derivada. L'autor considerava necessari relatar l'aposta per unes polítiques laborals en l'antítesi de les utilitzades en les anteriors crisis espanyoles des dels anys 70 (devaluació interna, precarització sistemàtica de la contractació i dels salaris…) i en línia amb el que el sentit comú recomanava a la resta d'Europa (protecció de l'ocupació, utilització dels ERTO, protecció dels sectors essencials...)

    Al seu parer, l'anticipació de mesures de contenció, el fet de poder disposar de mecanismes protectors des del primer moment via decret llei va ser fonamental per a frenar una destrucció letal de l'ocupació i del teixit productiu. “Aqueixa capacitat de reacció ha de quedar en l'actiu de Govern i dels agents socials” afirmava. Una fórmula que no sols ha sigut més justa, sinó més eficaç, per la qual cosa el resultat d'aplicar mesures oposades a les utilitzades històricament hauria de fer guanyar centralitat a les propostes progressistes per al repte actual, la recomposició d'un contracte social nou per al segle XXI. En tot aquest procés, els agents socials han sigut "un referent ineludible en la pandèmia, i el principal ancoratge de legitimitat complementària als poders executiu i legislatiu del nostre país” apuntava Unai.

    L'extensió d'aquest paper a cada territori cedia la paraula a la secretària general de CCOO PV, Ana García, que reivindicà el paper clau representat pel sindicat en la construcció de l'escut social i les alternatives desenvolupades per a atendre les persones treballadores durant tota la pandèmia "vam haver d'improvisar assemblees virtuals i oferir consultes adaptades, fer pedagogia sobre protocols ERTO o prevenció de riscos en actualització permanent, fins a fulls d'anotacions d'incidències en el cobrament de prestacions".

    La secretària general valorava la bona salut del diàleg social autonòmic i els fruits que ha collit “a les mesures d'urgència acordades en #Alcem_nos van seguir les del #PlaReactiva de lluita contra la inflació, el suport a autònoms i famílies afectades, les mesures d'eficiència, d’estalvi i d’autonomia energètica”. No obstant això i malgrat tot l'aconseguit, el sindicat considera que ha d’agilitar el treball de les meses de diàleg per completar tot el procés: anàlisi, disseny, revisió de la implementació de les polítiques, avaluació quantitativa i qualitativa.

    Al llarg de la xarrada s'abordava també l'impacte de mesures llargament reivindicades pel sindicat, com l’augment del salari mínim interprofessional, la revaloració de les pensions o l'aprovació de la reforma laboral. Finalment, la resposta d’Unai Sordo davant el gran repte de com enfrontar els postulats reaccionaris de l'extrema dreta, aqueixos enclavaments segurs (encara que rancis, excloents, perillosos) davant la incertesa que tenalla les persones? és que reforçar l'estat del benestar no és suficient, és determinant una revertebració social profunda mitjançant l'apoderament col·lectiu.

    “El gran element diferencial sobre la capacitat de blindar les societats d'opcions reaccionàries i de promoure societats inclusives és el grau de vertebració social que hi ha. El neofeixisme del segle XXI no marxa en columnes militars sobre Roma. És molt més penetrant davant el subjecte individualitzat, replegat i aïllat de la societat neoliberal, sense cosmovisions polítiques que el porten a ser propens a la infecció reaccionària de l'odi, de l'exclusió o del concepte opressiu de pàtria, d'homogeneïtat sexual o racial, així com dels vells rols de gènere. El nacionalpopulisme cala més on hi ha societats dislocades, fragmentades, sense vincles comuns, sense militància política, social o veïnal. Per això el sindicalisme de classe és un element tan important per a un sistema democràtic, per la seua capacitat per a organitzar la classe treballadora en termes d'agregació i de proximitat, des de la construcció d'un subjecte col·lectiu” concloïa.

      •