Comisiones Obreras del País Valenciano | 23 abril 2024.

La Federació de Pensionistes de CCOO PV visita el camp de concentració d'Albatera

    El passat 25 de setembre, una delegació de la Federació de Jubilats i Pensionistes de CCOO PV, va assistir a les XIV Jornades entorn del camp de concentració d'Albatera, organitzades per la Coordinadora d'Associacions per la Memòria Històrica de la Província d'Alacant (COAMHI).

    13/10/2021.
    Part de la delegació de la Federació de Pensionistes CCOO PV al camp d'Albatera

    Part de la delegació de la Federació de Pensionistes CCOO PV al camp d'Albatera

    La jornada es va iniciar amb una interessant ponència sobre l'evolució dels treballs arqueològics del camp de concentració d'Albatera. A més, es van tractar diversos temes, com el de l'Exèrcit Popular en la República o el del paper de la dona en l'Exèrcit Popular en la República.

    Una vegada finalitzes les ponències, es va fer la marxa cap al camp de concentració, on es va realitzar la lectura del manifest per part del president de la Coordinadora d'Associacions per la Memòria Històrica del País Valencià, Ángel González. La jornada va finalitzar amb una ofrena floral a les víctimes del camp de concentració i l'actuació dels cantautors Román LC i Arón Dubb.

    Breu història del camp de concentració d'Albatera

    Es construeix l’any 1937, com a camp de treball per a albergar uns 1.620 presos que van treballar en un projecte de la II República per a la dessalinització i sanejament de les terres, a través de drenatges i reg amb aigües procedents del riu Segura, basat en un projecte de la Confederació Hidrogràfica del Segura.

    Com a camp de treball acaba el 28 de març de 1939, per passar a ser un camp de concentració. A partir d'aquests moments l'activitat és molt diferent, i les condicions de vida en el recinte també. Els presos seran uns altres, els vençuts: quinze mil persones que no van poder escapar en el vaixell Stanbrook, de la brutal repressió franquista que va haver-hi en finalitzar la Guerra Civil.

    Entre els milers de presos republicans hi van estar: Manuel Navarro Ballesteros, director de “Mundo Obrero”; Manuel Villar, director de “Fragua Social”; Eduardo de Guzmán, director del periòdic sindicalista de Madrid “Castilla Libre”; i Aselo Plaza, redactor en cap de la Confederació Nacional del Treball (CNT); Juan Bautista Peset Alexandre, que fou rector de la Universitat de València; Gonzalo Recatero, cap de Sanitat de l’Exèrcit de Llevant; Francisco Bajo Mateos, que ocupà la Direcció General d’Higiene Infantil. També els escriptors Miguel Alonso Calvo, de pseudònim “Ramón de Garciasol”; Pascual Pla i Beltrán, poeta valencià, que morí a Veneçuela l’any 1966; Ángel Gaos, escriptor valencià; Marcos Ana, poeta; Manuel Tuñón de Lara, historiador, que va romandre en el camp de concentració fins a l’últim dia, en què fou traslladat a Porta Coeli; Jorge Renales Fernández, posteriorment escriptor amb el pseudònim de “Jorge Campos”, Premi Nacional de Literatura l’any 1955, autor de Cuentos sobre Alicante y Albatera, que estigué pocs dies en el camp de concentració.

    El camp va ser clausurat a l'octubre de 1939, després d'una gestió desastrosa i negligent. Allí no sols va haver-hi un amuntegament exagerat de presos. Les condicions de supervivència van ser extremes, sense menjar, sense aigua i sense condicions higièniques. També hi ha constància que va haver-hi tractes vexatoris i tortures als presos i execucions. S'han trobat, en el que va ser el camp, fosses comunes cavades pels mateixos presos.

    Les administracions local i autonòmica, han iniciat gestions per convertir la parcel·la en el primer centre d'interpretació de la memòria d'un camp de concentració espanyol.

     

     

     

      •