Comisiones Obreras del País Valenciano | 28 marzo 2024.

La Comissió 9 d’Octubre presenta acusació particular per les agressions a la manifestació de 2017

  • Destaca la gravetat dels delictes així com el perfil violent i reincident de molts dels acusats.

L'escrit d'acusació particular presentat demana, en alguns casos, penes d’entre 5 i 11 anys de presó, per una llarga llista de delictes a 28 extremistes violents. També afegeix la sol·licitud d'una pena accessòria de prohibició d’aproximació a una distància de 300 m del domicili de les entitats de la Comissió, així com de les manifestacions o actes que aquesta convoque.

09/06/2021.
Roda de premsa de presentació de l'acusació particular de la Comissió 9 d'Octubre

Roda de premsa de presentació de l'acusació particular de la Comissió 9 d'Octubre

Toni Gisbert, portaveu de la Comissió 9 d’Octubre presentà aquest dimarts en roda de premsa l’escrit d’acusació particular per les agressions a la manifestació del 9 d’Octubre de 2017, acompanyat de representants de les organitzacions que formen la Comissió, entre les quals està Comissions Obreres del País Valencià.

Santi Mateu, secretari de Política Lingüística i Cultura de CCOO PV afirmà "avui denunciem la violència feixista a València i rebutgem la seua impunitat".

Aquesta acusació particular està formada per les associacions Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Associació Cívica Tirant lo Blanc, Ca Revolta, Federació d’Escola Valenciana, Plataforma pel Dret a Decidir, Plataforma per la Llengua i Societat Coral El Micalet; els sindicats CCOO PV i Intersindical Valenciana; i els partits Compromís, ERPV, EUPV, Podem i PSPV-PSOE. Totes aquestes formem la Comissió 9 d’Octubre, plataforma que organitza la tradicional manifestació del 9 d’Octubre.

Antecedents

Com és conegut, els dies anteriors a la realització de la manifestació de l’any 2017, diverses persones i col·lectius van realitzar per les xarxes socials cridades a impedir el dret fonamental de manifestació i llibertat d’expressió dels convocants, de manera que era pública la seua intenció. Tot i això, el dia de la convocatòria van poder actuar amb absoluta impunitat, ocupant el lloc de concentració de la Comissió 9 d’Octubre (la plaça de Sant Agustí) tot i que aquesta havia comunicat a la Delegació de Govern el punt i hora d’eixida de la manifestació i havia rebut la corresponent resposta positiva.

Malgrat això, un nombrós grup de violents extremistes van actuar de manera organitzada per a impedir la realització de la manifestació, i van agredir verbalment i físicament diversos ciutadans que de manera pacífica pretenien exercir el seu dret a l’exercici del dret de manifestació, davant la passivitat de la Policia Nacional.

De manera que els convocants d’un acte legalment comunicat vam ser encapsulats per un nombrós desplegament policíac, de manera impròpia en una democràcia: allò que calia esperar era que la Delegació de Govern i les Forces de Seguretat de l’Estat garantiren l’exercici del dret fonamental de manifestació, i encapsularen els extremistes violents que pretenien impedir-lo de manera agressiva, i no a l’inrevés, situació que va permetre com a resultat la vulneració d’un dret fonamental.

A més, l’acte final de la manifestació no es va poder realitzar en el Parterre, tal i com estava previst i legalment comunicat, perquè aquest espai va ser ocupat per un nombrós grup de violents extremistes de manera impune i sense que la Policia Nacional ho impedís.

Cal destacar que, a més d’això, durant el procés d’instrucció les diferents acusacions particulars han treballat molt, i amb resultats positius, per identificar els agressors i aportar proves documentals, fotografies i vídeos, de la seua violència i de cadascun dels seus delictes.

Gairebé 4 anys després, encara som a l’espera de l’obertura del judici oral per uns fets tan greus, i l’acusació particular formada per la Comissió 9 d’Octubre hem presentat el nostre escrit d’acusació.

L’escrit d’acusació de la fiscal delegada de delictes d’odi, en el qual coincidim àmpliament, també s’ha fet públic, i en ell la fiscalia demana, com consta publicat a la premsa, que a l'escrit d'acusació enviat al Jutjat d'Instrucció Quinze de València, sol·licita penes per als 28 ultres acusats d'entre 3 i 7, 5 anys de presó, per ser autors presumptament de delictes de desordres públics, contra els drets fonamentals i les llibertats públiques, coaccions, amenaces, mal tracte o delictes lleus de lesions. Concorrent les agreujants d'abús de superioritat i de reincidència.

L’acusació de la Comissió va igualment en el sentit d’interessar una condemna per als 28 violents extremistes acusats per la comissió d’una llarga i important llista de delictes:

- Delicte de desordres públics.

- Delicte d’amenaces.

- Delicte de danys.

- Delicte de coaccions.

- Delicte de lesions.

- Delicte comés amb ocasió de l’exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques, “vulneració de dret de manifestació”.

- Delicte comés amb ocasió de l’exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques, “delicte d’odi”.

- Delicte d’“integració en grup criminal”.

L’acusació particular de la Comissió 9 d’Octubre considera, com la fiscalia, que existeixen les agreujants d’abús de superioritat, de discriminació ideològica i, en alguns casos, de reincidència, i demana penes d’entre els 5 i els 11 anys de presó.

Però, a més, la Comissió considera imprescindible que, més enllà de les penes de presó o multa que puguen imposar-se, que es garantesca l’exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques. Per això s'ha sol·licitat per als acusats la pena accessòria de prohibició d’aproximació a una distància de 300 metres del domicili de les entitats integrants de la Comissió 9 d’Octubre així com de les manifestacions o actes que aquesta convoque, es concreta l’esmentada prohibició en aquells llocs on se celebren els actes i/o recorregut de les manifestacions que convoquem, per un període superior en dos anys al temps de durada de la condemna.

Aquesta pena accessòria està justificada en la gravetat del fet que parlem de casos de reincidència en delictes de lesions (alguns dels acusats ja estan condemnats en altres casos anteriors i, per tant, presenten un perfil violent i reincident) i, conseqüentment, de l’obligació que tenen els poders públics de garantir la integritat física de les persones i també dels béns immobles, així com la necessitat no només de condemnar de manera clara i dissuasòria l’exercici de la violència sinó també d’aïllar socialment els extremistes violents, amb l’objectiu de protegir la democràcia i els drets fonamentals.

"Per damunt del filibusterisme judicial mostrat per les defenses dels acusats de delictes tan greus que recorren sistemàticament les actuacions que es dicten amb la intenció d’allargar el procediment i la celebració del judici oral, la Comissió 9 d’Octubre confia en la justícia i què la ciutadania que va veure els seus drets de manifestació perjudicats tindrà l’empara judicial" afirmen.

En aquest sentit, la Comissió valora com a greu el context de creixent extremisme violent. Els casos d’enviaments de bales a ministres i altres càrrecs electes (l’última víctima ha estat el regidor de Compromís de Caudiel) demana un posicionament ferm i contundent dels poders públics en contra de l’ús de la violència verbal i física i de l’amenaça de violència contra els pilars de la democràcia, com ho són el lliure exercici dels drets fonamentals i la llibertat d’expressió i actuació dels càrrecs electes.

Per això, ens comprometem a continuar el treball d’identificació i de denúncia dels extremistes i violents, amb l’objectiu del seu aïllament i condemnes socials. En aquest treball de defensa de la democràcia, s’ha d’abandonar partidismes i interessos particulars, perquè en definitiva es tracta de la defensa d’un bé comú i major.

De moment, haver aconseguit la imputació de 28 extremistes violents és ja un pas en la bona direcció. La seua condemna serà el necessari missatge de compromís de la justícia amb la democràcia i els drets, i d’absolut rebuig social de la violència.