Comisiones Obreras del País Valenciano | 28 marzo 2024.

Homenatge des del silenci

    Article del president de la Fundació Advocats d'Atocha, Alejandro Ruiz- Huerta, amb motiu del 44é aniversari de l'assassinat dels advocats d'Atocha.

    22/01/2021.
    Alejandro Ruiz-Huerta intervé en l’homenatge als advocats d’Atocha de l’any passat.

    Alejandro Ruiz-Huerta intervé en l’homenatge als advocats d’Atocha de l’any passat.

    Un any molt difícil i molt estrany. La pandèmia ha forçat l'ajornament dels actes que culminaven el diumenge 24 de gener amb el lliurament dels premis Advocats d'Atocha que sempre celebrem. Enguany li ho hem concedit a les treballadores i treballadors de serveis essencials que han cuidat la nostra vida durant aquest temps, com són: els serveis sanitaris i sociosanitaris, ajuda a domicili, transportistes, neteja viària i residus, neteja de serveis públics i privats, cossos de seguretat de l'Estat, serveis públics essencials, centres veterinaris, el sector agroalimentari, etc.

    Tots ells estan en la memòria d'Atocha i que compartim cada 24 de gener. Enguany, amb la mateixa dimensió del silenci, posarem un dia flors en el monument L'abraçada; recordant al mateix Juan Genovés (autor de l'obra), que també ens va deixar a la primavera del passat any. Allí, com en diferents llocs del nostre país, els recordarem, perquè no s'oblide el ressò de la seua veu, que no s'afeblisca. Un homenatge des del silenci i a la pau, sempre necessària.

    Hi tornarem. Amb la idea de poder trobar-nos a la primavera, si el virus ens ho permet, per a realitzar l'homenatge que en aquests moments ajornem i procedir al lliurament del Premi als qui van arriscar les seues vides perquè nosaltres poguérem tindre el més bàsic per a sobreviure.

    Era Miguel Sarabia qui va recordar per molts anys els d'Atocha, amb aquelles paraules seues: “Ángel Rodríguez Leal, Serafín Holgado de Antonio, Francisco Javier Sauquillo Pérez del Arco, Lola González Ruiz, Enrique Valdelvira Ibáñez, Luis Javier Benavides Orgaz, Luis Ramos Pardo, Miguel Sarabia Gil, cal dir els seus noms així, tranquil·lament, perquè dient-los cobra sentit la història i posen harmonia en l'univers”. Fins prompte.