Comisiones Obreras del País Valenciano | 28 marzo 2024.

La parcialitat forçosa aprofundeix una bretxa salarial de gènere de 5.301 euros que se situa en un 21,6 %

    La secretària de Dona, Polítiques LGTBI i Institucional de CCOO PV, Cloti Iborra, ha plantejat les propostes del sindicat per a atallar la bretxa salarial de gènere que en 2018 va aconseguir el 21,6 % al País Valencià, per damunt fins i tot de la registrada en l'àmbit estatal (21,4 %). “L'ocupació en sectors i ocupacions pitjor remunerades, la parcialitat elevada i la falta de corresponsabilitat agreugen la bretxa salarial”.

    22/02/2021.
    Roda de premsa conjunta amb motiu del Dia de la Igualtat Salarial

    Roda de premsa conjunta amb motiu del Dia de la Igualtat Salarial

    El Gabinet Tècnic de CCOO PV ha elaborat un Informe sobre bretxa salarial basat en les dades de l'Encuesta Anual de Estructura Salarial, que recull un descens lleuger en la bretxa, que passa d'un 26,4 % (en 2012) al 21,6 % (en 2018). “A aquest ritme, el mateix Parlament Europeu assenyala que tardarem més de seixanta anys a aconseguir la desitjada igualtat retributiva” afirma.

    Les últimes dades publicades encara no reflecteixen la repercussió de la crisi derivada de la pandèmia, especialment en sectors feminitzats com el comerç i l'hostaleria. L'ONU ja va advertir que la COVID-19 podria revertir els limitats avanços en matèria de gènere i drets de les dones, la vulnerabilitat econòmica i social de les quals es veuria agreujada.

    L’any 2018 el salari mitjà anual brut de les valencianes arribava als 19.235 euros, davant dels 24.537 euros dels homes, la qual cosa suposa una diferència de 5.301 euros menys per a les dones. En termes temporals podríem dir que al País Valencià les dones deixen de cobrar ingressos pels seus salaris des del 12 d'octubre.

    La responsable sindical s'ha referit a la segregació ocupacional del mercat de treball, tan horitzontal com vertical. “Les dones ocupen majoritàriament determinats sectors ‘feminitzats’ que tenen salaris menors que uns altres ‘masculinitzats’ com podria ser l'industrial. En un sector concret, en analitzar les diferents ocupacions, les dones ocupen els llocs de treball amb menor remuneració” ha afirmat.

    Un altres elements rellevants en la conformació d'aquesta bretxa són els complements salarials, que tradicionalment retribueixen aspectes com l'esforç físic o la disponibilitat horària, i penalitzen les treballadores que, en assumir en solitari tasques de cura, competeixen en desigualtat de condicions.

    Per a Iborra, el factor determinant és la jornada laboral “si homes i dones tingueren la mateixa distribució entre treball a temps complet i parcial, aquesta es reduiria a la meitat, però el 74,4 % dels contractes a temps parcial són ocupats per dones”. Aquesta gran parcialitat és una mescla entre els treballs als quals poden optar (són a temps parcial des de l'inici, sense possibilitat d'accedir a un treball a temps complet) i la necessitat en molts casos de reduir les seues jornades per fer-se càrrec de criatures i persones dependents.

    Segons ha explicat “la bretxa salarial és la conseqüència econòmica de la desigual inserció i participació laboral de les dones al mercat de treball, resultant d'una divisió sexual del treball encara vigent i d'una cultura patriarcal arrelada. A més, aquesta desigualtat determina també les bretxes tant en les prestacions com en les pensions”.

    La bretxa de les pensions al País Valencià se situa en un 34 % en 2020, la pensió mitjana mensual dels homes està en 1.133 euros i la de les dones en 747 (-385 euros). La pensió mitjana mensual de les dones valencianes està per davall de l’SMI del 2020 (950 € mes).

    La sindicalista ha posat en valor les últimes normes aprovades, el RD 901/2020 pel qual es regulen els plans d'igualtat i el seu registre i el RD 902/2020 d'igualtat retributiva entre dones i homes, que han suposat un impuls decisiu per a la implementació dels plans d'igualtat en els centres de treball.

    Segons dades del DIRCE (Directori Estadístic d'Empreses) al País Valencià, per a març de 2021, unes 1.243 empreses de més de 100 persones treballadores estan obligades a haver negociat un pla d'igualtat (323 d'Alacant, 199 de Castelló i 721 de València). I per a març de 2022, unes 1.446 empreses d'entre 50 i 99 persones treballadores també (480 d'Alacant, 157 de Castelló i 809 de València). Això suposarà que dins d'un any prop d'unes 2.689 empreses haurien de tindre un pla d'igualtat.

    Juntament amb l'extensió dels plans d'igualtat, el sindicat reclama polítiques públiques que incidisquen en les causes que generen la bretxa. “Urgeix combatre les discriminacions culturals, socials i laborals que impedeixen la participació plena de les dones, urgeixen polítiques de corresponsabilitat familiar i polítiques d'ocupació que garantisquen treball de qualitat i salaris dignes” ha afirmat Cloti Iborra.

    Propostes CCOO PV

    • Polítiques de reconstrucció dissenyades amb perspectiva de gènere que tinguen en compte les dones.

    • Un SMI que se situe a la fi de la legislatura en el 60 % de la mitjana salarial, com assenyala la Carta social europea.

    • Derogació de les reformes laborals, amb la finalitat de modernitzar el nostre model de treball, marcat per la precarietat, la temporalitat i els baixos salaris.

    • Derogació de la reforma de pensions del 2013, millora dels ingressos del sistema, i desenvolupament dels acords consensuats en el marc del Pacte de Toledo.

    • Una llei d'usos del temps i polítiques públiques que faciliten la conciliació, la corresponsabilitat i la racionalització d'horaris des d'una perspectiva de gènere.

    • Enfortiment d'uns serveis públics de qualitat, especialment educació i serveis socials, i extensió de l'oferta pública d'infraestructures i serveis relacionats amb les cures.