Les secretàries generals de CCOO en Alacant, Vinalopó-Vega Baixa i Comarques Centrals a la subdelegació d'Alacant
El dia 18 de novembre de 2017 la ciutadania valenciana va eixir als carrers de València per exigir un “Finançament Just”. Han passat ja tres anys i aquella reclamació encara és viva. És per això que avui hem tornat a eixir al carrer per commemorar no sols aquella gran mobilització unitària de tota la societat valenciana, sinó per reivindicar:
- Que en els Pressupostos generals de 2021 es reculla un anivellament del finançament de totes les comunitats autònomes i traga a la nostra de la situació de major infrafinançament de tot l’estat;
- Que aquest mes de novembre el Govern estatal presente la seua proposta del canvi del sistema de finançament actual per arrancar la negociació d’un finançament més just;
- Així com la necessitat de superar aquesta situació financera per fer possibles uns serveis públics forts i de qualitat, necessaris per a garantir igualtat i avanços socials, imprescindibles per a la ciutadania, tal com s'ha posat de manifest especialment en aquesta pandèmia.
Per totes aquestes raons, avui, 18 de novembre de 2020, ens hem concentrat a les delegacions i subdelegacions de Govern d’Alacant, de Castelló i de València per tornar a llegir un extracte del manifest de 2017 que encara continua vigent.
"S’han complit 40 anys de la creació del Consell del País Valencià, l’òrgan preestatutari que va donar motiu a l’actual Comunitat Valenciana en el procés de descentralització i de reconeixement de les singularitats territorials que iniciava la recentment estrenada democràcia espanyola.
Aquells inicis van ser fruit de la voluntat dels valencians i de les valencianes de recuperar el seu autogovern, d’aproximar les institucions a la realitat del nostre territori, dels seus pobles i ciutats i d’atendre les demandes de llibertat i de prosperitat per a tots els ciutadans.
Va ser un esforç compartit en el qual es va implicar tota la societat i que va desembocar en l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana. Un Estatut que ha comptat juntament amb el Govern autonòmic, amb el paper dels sindicats de classe i les organitzacions empresarials com a agents socials garants del bon funcionament d’aquest, com s’ha demostrat amb el seu compromís en aquestes quatre dècades de treball i diàleg pel benestar dels treballadors i de les treballadores, i en definitiva de la ciutadania valenciana.
Quatre dècades més tard, la Comunitat Valenciana es troba en un moment que requereix aqueixa mateixa unitat per fer-nos escoltar amb una sola veu i aconseguir un futur sense més hipoteca que la nostra capacitat per a generar riquesa, benestar i progrés.
Fins avui, cap dels diferents sistemes de finançament ha tractat amb justícia a la Comunitat Valenciana. Rebrem menys que la mitjana de ciutadans de l’Estat. Si sumem infrafinançament i infrainversió, la nostra discriminació augmenta, tenint en compte que la nostra renda per càpita és de 12 punts inferior a la mitjana. No obstant això, som l’autonomia que menys recursos per habitant rep; l’única que, tot i ser pobra, aporta al conjunt de l’Estat. El resultat és, senzillament, insuportable per a la ciutadania valenciana.
Aquestes xifres signifiquen que els valencians i les valencianes ens vegem obligats a fer-ho tot amb molt menys. Les persones treballadores i empresàries valencianes han d’enfrontar-se als reptes carregant amb la motxilla de la discriminació i davant d’aquesta situació diem prou. Diem prou des dels valors compartits amb la ciutadania, diem prou perquè creiem en la igualtat d’oportunitats".
Per tot això les entitats signatàries han exigit:
1. Una reforma immediata del sistema de finançament que establisca un nou model amb recursos suficients i repartits equitativament entre totes les autonomies, que possibilite als valencians i a les valencianes tenir uns serveis públics fonamentals dignes i exercir les nostres competències pròpies. Una reforma perquè mai més hi haja ciutadania discriminada solament pel fet de pertànyer a un territori.
2. Un repartiment de les inversions i una execució que atenga una programació racional que acabe amb el dèficit inversor a la Comunitat Valenciana, que compense en tot cas la insuficiència inversora en els últims anys i dedique una quantitat de recursos ajustada al nostre pes poblacional, tal com arreplega la reforma del nostre Estatut d’autonomia aprovada per Les Corts.
3. El reconeixement dels dèficits de finançament acumulats directament pel mal funcionament dels diferents sistemes de finançament, i l’establiment de mecanismes de compensació perquè el nou model no nasca llastrat per la injustícia diferida dels anteriors.
Quatre dècades després de la nostra unitat per l’autonomia, el poble valencià ha de reivindicar més unit que mai, que puguem aconseguir plenament els drets reconeguts en la nostra constitució.
Els valencians i les valencianes vivim un moment històric en el qual posar punt final a la discriminació, per avançar cap a una societat més prospera i més justa.