Comisiones Obreras del País Valenciano | 28 marzo 2024.

MEMÒRIA OBRERA

50 anys de la detenció a València de 16 sindicalistes

    La Brigada Político Social del franquisme va detindre, el 25 d'octubre de 1970, sindicalistes que eixien d'una reunió a les escoles professionals San José, a València. Aquestes persones, que preparaven la negociació del Conveni del metall, es van enfrontar a una petició de 137 anys de presó.

    23/10/2020.
    Retalls de premsa sobre el judici en el Tribunal d'Ordre Públic, l'any 1974.

    Retalls de premsa sobre el judici en el Tribunal d'Ordre Públic, l'any 1974.

    CCOO PV reivindica l'aportació a la conquesta de les llibertats dels homes i de les dones que van participar en les protestes obreres durant la dictadura.

    A l'eixida d'una reunió a les escoles professionals San José a València, convocada per les clandestines Comissions Obreres per a preparar la negociació del IV Conveni provincial del metall, la policia política de la dictadura (BPS) va detindre als primers participants als voltants del Pont d'Ademús.

    Era el capvespre del 25 d'octubre de 1970 i durant els tres dies següents caurien algunes persones sindicalistes més (entre elles dos capellans) fins a un total de 14, mentre que altres dos se'ls escapaven i aconseguien fugir cap a l'exili francés. S'iniciava així el Sumari 981/70 del Tribunal d'Ordre Públic (TOP) amb una petició fiscal de 137 anys de presó i 270.000 pessetes de multa.

    Un any de repressió i de protestes obreres

    Aquell va ser un any en què el règim franquista, després de tres llargues dècades de dictadura, va iniciar la seua última fase repressiva en un intent agònic de detindre l’expansió creixent de les protestes obreres i demandes democràtiques.

    Segons dades oficials (estimades sempre a la baixa pels buròcrates verticalistes), l’any 1970 es van registrar 817 conflictes col·lectius, en els quals van participar 366.146 treballadors amb un total de 6.750.900 hores perdudes per vaga.

    La fredor estadística dels números no permet albirar les condicions difícils de treball que provocaven aquests conflictes, ni el compromís dels homes i de les dones que participaven en aquests, ni les seues pors, riscos i esperances… És per això que la nostra defensa de la memòria obrera i democràtica exigeix ampliar el focus, contextualitzar els fets i reivindicar la seua aportació a la conquesta dels drets i de les llibertats.

    Avui resulta inimaginable que un grup de persones treballadores, entre elles 6 representants sindicals, siguen detingudes i processades per preparar la negociació del seu conveni col·lectiu, que incloïa demandes tan ‘subversives’ com un salari de 136 pessetes/dia per al peó i de 159 per a l'oficial de primera. Però així va ser, així era llavors, i cal no oblidar d'on venim i honrar la memòria dels qui van lluitar aleshores assumint els riscos de la repressió.

    A penes uns mesos abans (21 de juliol) tres treballadors de la construcció havien sigut assassinats per la policia a Granada, en el curs d'una assemblea sobre el seu conveni. I pel desembre d'aquell mateix any un consell militar dictava a Burgos 9 penes de mort.

    És ara, quan els epígons del franquisme denigren la memòria dels qui van defensar les llibertats republicanes i van participar en la resistència contra la dictadura, quan es fa més necessari que mai reivindicar la seua memòria i defensar el seu llegat.