Comisiones Obreras del País Valenciano | 28 marzo 2024.

Sindicalisme de classe davant de la discriminació salarial estructural que afecta les dones

    L'Assemblea de les Nacions Unides han proclamat que avui siga el #InternationalEqualPayDay. La igualtat salarial és una reivindicació històrica del moviment feminista i sindical. Al País Valencià la bretxa salarial se situa en el 22,4 % segons les darreres dades.

    18/09/2020.
    Sindicalismo de clase frente a la discriminación salarial estructural que afecta a las mujeres

    Sindicalismo de clase frente a la discriminación salarial estructural que afecta a las mujeres

    La secretària de Dona, Polítiques LGTBI i Institucional de CCOO PV, Cloti Iborra manifesta el temor del sindicat a l'augment de la bretxa salarial de gènere per raó de la pandèmia. "Des de CCOO PV seguirem denunciant aquesta discriminació, proposant mesures a través del diàleg social i treballant per erradicar-la a través de la negociació col·lectiva i els plans d'igualtat".

    En el Dia Internacional per la Igualtat Salarial, 18 de setembre, CCOO manifesta el seu compromís i actuacions en tots els escenaris per a eliminar la desigualtat retributiva que afecta de manera estructural les dones, que representa una manera de violència econòmica i comporta, a moltes d'elles, empobriment i falta d'autonomia, en el present i en el futur.

    Comissions Obreres se suma a aquesta celebració, que té lloc enguany per primera vegada després de la proclamació de l'Assemblea de les Nacions Unides el passat 15 de novembre. El sindicat pretén subratllar la importància d'atallar i de suprimir aquesta bretxa que afecta la realitat material de les dones i que serveix de base per a altres desigualtats, així com les seues causes.

    Si la igualtat de gènere i l'empoderament de les dones han sigut reconeguts com a objectius de desenvolupament de l'Agenda 2030 (ODS 5), així com aconseguir el treball decent per a totes les dones i els homes (ODS 8), cal recordar que res d'això pot aconseguir-se mentre persistisquen les desigualtats salarials, que són conseqüència econòmica de diferents discriminacions que tenen lloc en la societat i en l'àmbit laboral.

    "És indignant que, avui dia, les dones continuen cobrant menys per treballs d'igual valor. O que els treballs feminitzats continuen sent els pitjors valorats econòmicament. Ens felicitem que l'ONU haja fet aquest pas endavant en aquesta lluita, que és mundial perquè afecta les dones de tots els països. Cal posar tots els mitjans polítics, legislatius, educatius i també econòmics per acabar amb aquesta injustícia. Les sindicalistes portem dècades assenyalant aquest problema i posant els nostres esforços i recursos al servei d'aquesta causa, que no és una altra que la causa de la igualtat. Per descomptat, continuarem fent-ho", assenyala Elena Blasco Martín, secretària confederal de dones i igualtat.

    Les xifres són incontestables i assenyalen la magnitud del problema: segons dades de Nacions Unides a les dones se'ls paga menys que als homes en totes les regions i la bretxa salarial està estimada prop d'un 23 %. A Espanya, segons l'estudi realitzat per la Secretaria Confederal de Dones i Igualtat de CCOO, Igualdad retributiva, un derecho pendiente, l'any 2017 el salari mitjà era de 23.646 euros anuals, però amb una profunda bretxa entre el salari mitjà dels homes (26.392 euros) i el de les dones (20.608).

    Aquesta diferència té a veure amb barreres en l'accés a l'ocupació que determinen carreres laborals discontínues, segregació laboral horitzontal de dones i homes en diferents sectors, els obstacles que troben les treballadores per a ascendir fins als llocs de major responsabilitat i més ben remunerats, la utilització de diversos tipus de contractes, les jornades parcials, els complements salarials, etc. A més, aquesta desigualtat salarial no sols té conseqüències en el present immediat de les dones, sinó que incideix en la quantia de les seues prestacions futures i contribueix al fenomen de la feminització de la pobresa.

    Com ens recorda la secretària confederal de Dones i Igualtat, Elena Blasco Martín, “La lluita contra la bretxa salarial és un eix central de l'acció quotidiana de CCOO des de fa dècades. Analitzem, detectem i actuem perquè es corregisca des dels diferents escenaris, principalment a través de la negociació col·lectiva. Referent a això és de valorar positivament l'Acord del passat 30 de juliol sobre el registre salarial. Volem que siga efectiu el dret a la igualtat salarial per treballs iguals o d'igual valor, per a la qual cosa es requereixen auditories salarials i transparència en les dades, informació determinant per a atallar la discriminació salarial mitjançant la negociació col·lectiva“.

    La proclamació del Dia Internacional d'Igualtat Salarial representa un estímul i reforç a les polítiques, mesures i accions que s'estan desenvolupant al nostre país per a erradicar la bretxa salarial. A causa d'això es pot interpretar com un “suport eficaç” al 22 de febrer, Dia de la Igualtat Salarial a Espanya, aprovat per Consell de Ministres mitjançant l'Acord 26/2/2010, i al Dia Europeu de la Igualtat Salarial, la celebració de la qual varia cada any segons les dades que sobre la bretxa salarial de gènere a la UE publica Eurostat.

    Es tracta d'un suport especialment important en l'escenari actual, marcat per la pandèmia de la COVID-19 que complica encara més si és possible aquesta situació i ens obliga a estar alerta davant l’increment previsible de les desigualtats, també en matèria de gènere. Segons la Coalició Internacional per a la Igualtat Salarial (EPIC per les seues sigles en anglés), dirigida per l’OIT i ONU Dones entre altres, les repercussions econòmiques a curt termini de la COVID-19 afectaran especialment els sectors que depenen de la interacció física amb els clients, molts dels quals són grans ocupadors de dones. Com a resultat, les dones han patit de manera desproporcionada la reducció de les hores de treball i la pèrdua d'ocupacions a tots els països del G-20 sobre els quals es disposa de dades. A més, als països en desenvolupament, les dones són les treballadores més vulnerables de l'economia informal, sense accés a la protecció social ni als plans nacionals d'estímul.

    "Cal defensar els assoliments obtinguts i continuar avançant en l'agenda sindical feminista. La pandèmia no pot ser una excusa per a perpetuar i aprofundir en les desigualtats, molt especialment en matèria salarial, i, per descomptat, les dones, les treballadores, no pagarem la factura d'aquesta crisi. Volem igualtat real i efectiva i la volem ja", conclou Elena Blasco Martín.