Comisiones Obreras del País Valenciano | 26 abril 2024.

CCOO denuncia una nova agressió en el Psiquiàtric Penitenciari d'Alacant

    El sindicat demana mesures de prevenció i més personal per acabar amb les agressions en presons. Amb el greu dèficit estructural de personal assistencial de primera línia no es pot fer el treball terapèutic, rehabilitador i de reinserció que té encomanat Institucions Penitenciàries. CCOO ha sol·licitat la convocatòria urgent del Comité de Seguretat i Salut.

    01/09/2020.
    Per un protocol eficaç contra les agressions en presons.

    Per un protocol eficaç contra les agressions en presons.

    La Secció Sindical de CCOO es veu en l'obligació, una vegada més, de denunciar les últimes agressions ocorregudes a l'Hospital Psiquiàtric Penitenciari d'Alacant.

    El 27 d'agost, a primera hora, una infermera va rebre un fort impacte en el pòmul dret, amb les safates de la medicació, que li va llançar un intern de l'hospital. Posteriorment, un funcionari del mateix centre va ser atacat per un familiar d'un dels interns. Segons CCOO, la greu falta de personal, l'absència de procediments de treball segurs, la massificació del psiquiàtric penitenciari o una deficient política per a abordar la malaltia mental a les presons són les principals causes d'aquestes agressions.

    L'Hospital Psiquiàtric Penitenciari d'Alacant, que té una capacitat de 158 llits, registra un problema de sobreocupació, ja que en aquests moments alberga 273 persones internes (de les quals 31 són dones), la qual cosa genera una sobrecàrrega de treball en la seua reduïda plantilla i moltes dificultats per a poder crear espais terapèutics i de rehabilitació.

    Més del 40 % de les places de personal facultatiu estan vacants, així com el 33 % de les places de personal zelador, el 31 % d'infermeria i el 25 % d'auxiliars d'infermeria estan sense cobrir. Només hi ha una psicòloga per a atendre 273 pacients. Amb aquest greu dèficit estructural de personal assistencial de primera línia no es pot fer el treball terapèutic, rehabilitador i de reinserció que té encomanat Institucions Penitenciàries.

    Algunes tasques no es realitzen de manera segura. El repartiment de la medicació diària és una de les activitats que genera conflictes entre les persones internes. El personal sanitari d'aquest centre es veu obligat a realitzar el lliurament de la medicació en una sala comuna en presència de totes les persones internes. Els pacients i les pacients tenen accés a tots els tractaments psiquiàtrics de la resta, la qual cosa sens dubte posa en greu risc la seguretat del centre i la integritat del seu personal.

    CCOO ha sol·licitat la convocatòria urgent del Comité de Seguretat i Salut d’IP perquè s'investiguen els dos accidents de treball i s'adopten les mesures estructurals preventives i de protecció necessàries perquè no es repetisquen aquests incidents.

    Falta d'un model d'atenció integral

    El sindicat desitja la ràpida recuperació del company i de la companya agredits. La situació de la malaltia mental dins de les presons espanyoles és d'una gravetat tal que exigeix respostes integrals. Ens trobem amb una política penal que no avalua ni valora la incidència de les patologies mentals i amb la falta d'un model d'atenció integral eficaç capaç de donar una resposta als problemes de salut mental de la població reclusa, quan el 50 % dels incidents regimentals de les presons i més del 60 % de les agressions que pateix el personal penitenciari, tenen a veure amb interns amb patologies psiquiàtriques.

    El sindicat defensa que els serveis psiquiàtrics penitenciaris haurien de formar part efectiva de la xarxa d'assistència psiquiàtrica i social comunitària, de manera que es garantira un tractament integral a aquest col·lectiu. CCOO demana més recursos humans, formació específica, un protocol eficaç de prevenció davant de les agressions i estratègies i mesures encaminades a donar una resposta global al greu problema de les patologies psiquiàtriques a la presó. Tot això abordant actuacions d'educació, de prevenció, d’assistència i de rehabilitació, tant per a les persones privades de llibertat que pateixen una malaltia mental com per a les famílies, on s’hi han d’incloure, per tant, aspectes socials, familiars, etc.