Comisiones Obreras del País Valenciano | 25 abril 2024.

L’EPA del coronavirus i de les polítiques de protecció social

    Important caiguda de l'ocupació (-59.200 en el trimestre, -81.200 en còmput anual) com era més que previsible per referir-se aquesta EPA a tres mesos l'activitat econòmica dels quals ha estat marcada per l'estat d'alarma decretat arran de la pandèmia per coronavirus. Com és habitual, les dones s'emporten la pitjor part en la pèrdua d'ocupació.

    29/07/2020.
    Concentració Alacant 27 juny 2020

    Concentració Alacant 27 juny 2020

    Important caiguda de l'ocupació (-59.200 en el trimestre, -81.200 en còmput anual) com era més que previsible per referir-se aquesta EPA a tres mesos l'activitat econòmica dels quals ha estat marcada per l'estat d'alarma decretat arran de la pandèmia per coronavirus. El segon trimestre sol recollir dades positives d'ocupació (amb el “matís” de ser una ocupació extremadament precària lligada a l'estacionalitat turística) per la qual cosa és més cridanera la caiguda de l'ocupació que no deixa de ser un indicador de la forta caiguda de l'activitat econòmica, especialment en el sector motor de l'economia provincial: els serveis. Un argument més, si és que fera falta, per a recordar la necessitat de modificar un model econòmic basat de forma, quasi exclusiva, en els serveis. Les dones pateixen la major pèrdua d'ocupació (-32.300) cosa que és significativa de la feblesa de l'ocupació que ocupen la precarietat de la qual facilita la seua expulsió del mercat de treball.

    Com és habitual, el nombre de persones en atur (+24.000 en el trimestre) no sembla correspondre amb la caiguda de l'ocupació; l'explicació continua sent la mateixa: bona part de l'atur es recull en l'apartat d’“inactivitat” que augmenta en un trimestre en 38.900 persones i respecte a l'any passat en 78.000. De fet, les 726.200 persones inactives representen la xifra més alta en un segon trimestre des de 2002 (no hi ha dades disponibles en la web de l'INE anteriors a aqueix any); és, a més, la primera vegada que en un segon trimestre se superen les 700.000 persones inactives. Una xifra “unflada” per una gran quantitat de persones disponibles per a treballar però que no compleixen els requisits estadístics per a ser considerades persones en atur. Continua sent especialment greu aquesta situació que, en la conjuntura actual marcada per la pandèmia, es demane a les persones en atur una “cerca activa d'ocupació” quan les oficines del LABORA romanien tancades, a penes es podia eixir al carrer i bona part del teixit productiu provincial romania sense activitat; almenys cal considerar que no se'ls ha posat fàcil aqueixa “cerca activa d'ocupació”.

    En aqueixa línia cal assenyalar que el nombre de persones en situació d'atur registrat en el LABORA pel juny passat es va situar en 185.578, mentre que aquest segon trimestre, per a l’EPA, acaba amb 158.400 persones en atur, la qual cosa mostra, si considerem les diferències lògiques entre el registre públic i l'enquesta, la tendència, si no estratègia, de passar per inactivitat el que és atur.

    Aquestes xifres retrotrauen l'estadística d'ocupació (701.600 persones) en un segon trimestre al període entre l'any 2015 on es comptabilitzaven 681.600 persones ocupades i l'any 2016 en el qual el registre es va situar en 717.500. Segueixen sense ser xifres comparables amb altres períodes per l'especificitat de l'aturada productiva lligada a la pandèmia. Amb la previsió d'un agost molt dolent que, a més, habitualment, representa la fi de la temporada estiuenca, es fa imprescindible posar en marxa mesures de protecció de l'activitat econòmica i de les persones treballadores.

    Una mesura clau per a la protecció de les persones treballadores estan sent els ERTO. Pel maig d'aquest 2020 el nombre de persones beneficiàries de prestació per atur va ser de 218.561, mentre que un any abans, pel maig de 2019 aqueixa xifra es va quedar en 72.060 beneficiàries. Això representa una ajuda fonamental a les famílies i, per descomptat, un suport per a sostindre el mercat intern. A més, una vegada que l'ingrés mínim vital es generalitze, es dirsposarà d’un nou matalàs necessari per a moltes famílies.

    Per sectors, la caiguda de l'ocupació s'ha centrat en indústria i serveis. Tant a còmput trimestral com anual, la principal retallada de l'ocupació el pateix la indústria, encara que si considerem que aquest trimestre el sector serveis habitualment augmenta d'una manera important la seua ocupació (en el segon trimestre de 2019 respecte al mateix període de 2018, l'augment de l'ocupació en serveis va ser de 16.900 persones) i que aquest augment no s'hi ha produït, el resultat per al mercat laboral no deixa de ser dramàtic tant pel que perd d'ocupació com pel que no guanya.

    En aquest marc, cobra especial importància l’“Acord per la recuperació social i la transformació econòmica del País Valencià” signat pel Govern i els agents socials per treballar en la mateixa direcció: la reconstrucció econòmica basada en la sostenibilitat, els drets laborals, la defensa del que és públic i la transformació del model econòmic.

      •