Comisiones Obreras del País Valenciano | 28 marzo 2024.

CCOO PV considera un retrocés en els drets lingüístics les recents sentències del Tribunal Suprem

    Des del sindicat donem suport a la reivindicació de la Federació Llull de millorar i prioritzar el valencià com a llengua de l’Administració valenciana i entre els territoris de llengua comuna.

    15/06/2020.
    Drets lingüístics.

    Drets lingüístics.

    Considerem negatives les dues sentències del Tribunal Suprem (TS) respecte dels recursos contra el Decret 61/2017, de 12 de maig, d’Usos Institucionals i Administratius de les Llengües Oficials en l’Administració de la Generalitat, aprovat pel Consell de la Generalitat valenciana l’any 2017, fetes públiques ahir, tal i com han fet les entitats de la Federació Llull - Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Òmnium Cultural (OC) i Obra Cultural Balear (OCB).

    Aquest Decret té la voluntat de desplegar la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià en l’àmbit de l’ús institucional, per avançar en la igualtat lingüística i acabar amb la discriminació històrica patida per la llengua pròpia del poble valencià. El Govern valencià simplement garantia el dret de tota la ciutadania a l’ús de la llengua pròpia en la seua relació amb l’Administració.

    Però contra la norma aprovada pel Govern valencià amb el suport de la majoria de les Corts Valencianes i de totes les entitats i organitzacions que treballem per la dignificació de la nostra llengua, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) va dictar 4 sentències contra el Decret 61/2017, en les quals l’anul·lava en gran part. Ara, el TS ha fet públiques dues sentències (núm. 634/2020 i 704/2020) en què confirma les dues sentències del TSJ valencià.

    El TS afirma que l’objecte del recurs de cassació només era l’incís de l’art. 12.3 del Decret 61/2017, que preveia que s’usaria la llengua pròpia quan “es tracte de comunitats autònomes pertanyents al mateix àmbit lingüístic que el valencià, i en aquest cas només es redactaran en aquesta llengua. Es redactaran també en castellà quan ho sol·licite la persona interessada”.

    Per tant, es tracta de dilucidar si les administracions valenciana, catalana i balear poden comunicar-se en la llengua pròpia i comuna, la llengua catalana. I les conclusions a què arriba el TS és que no: que el Decret de la Generalitat Valenciana vulnera l’article 15.3 de la Llei de Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (LPACAP).

    A la pràctica, el pronunciament és molt greu, d’una banda, perquè a la pràctica nega al valencià el caràcter de llengua pròpia del poble valencià, la subordina de fet al castellà, i obvia que aquest gaudeix d’una situació de privilegi heretada de segles.

    I d’una altra banda, perquè malgrat que el Decret senzillament recull un fet que ja permet la norma estatal (la Llei del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques preveu, en l’organització de l’Administració pública, que si els documents han de tenir efecte en una altra comunitat autònoma que té la mateixa llengua, no cal traduir-los al castellà), a l’empara d’un defecte de tècnica jurídica anul·la la norma autonòmica. De fet, el Tribunal Suprem es desdiu respecte a una sèrie de sentències anteriors en què reconeixia la unitat de la llengua i l’equivalència de les denominacions oficials de català i valencià.

    Amb les sentències del TSJ i del TS es constata que es necessari avançar en un nou marc normatiu que done la cobertura legal que avui no hi ha per a posar fi a la discriminació de les persones valencianoparlants i per a assegurar l’ús normal de la llengua pròpia i la cooperació amb la resta de la comunitat lingüística catalana.