Comisiones Obreras del País Valenciano | 25 abril 2024.

Les multinacionals destrueixen impunement el teixit productiu del país

    CCOO reclama una aposta clara per un model productiu equilibrat, on la indústria recupere el seu paper de sector principal de generació d'ocupació de qualitat i riquesa per al conjunt de la societat.

    05/06/2020.
    Manifestación contra el cierre de Bosal, imagen de archivo

    Manifestación contra el cierre de Bosal, imagen de archivo

    La falta d’una política i estratègia industrial a mitjà i llarg termini com a país té efectes devastadors per a l'ocupació, i les condicions de vida de milers de famílies, així com per al conjunt de la societat. L'escassa participació de la indústria manufacturera en el PIB (12,6 % l’any 2018), per davall de la mitjana dels països de la UE (14,5 % l’any 2018), situa Espanya en una posició de feblesa per a afrontar situacions de crisis.

    Sectors com el turisme o, els serveis, subjectes a l'estacionalitat, inestables en l'ocupació i amb unes condicions laborals molt inferiors a la indústria, no són capaços per si sols de donar resposta a situacions com la que estem vivint en l'actualitat.

    Actualment estem veient com les ocupacions de milers de treballadors i treballadores estan en la corda fluixa pendents de les decisions de deslocalització de multinacionals com Nissan i Alcoa, més endavant, desgraciadament, continuaran els tancaments i acomiadaments en la resta d'empreses les produccions de les quals en depenen directament.

    Aquestes multinacionals que han obtingut grans beneficis en les seues plantes espanyoles al llarg dels anys, gràcies fonamentalment a l'esforç, al compromís, a la qualificació dels treballadors i de les treballadores i a les ajudes de fons públics a les quals han accedit, hi han realitzat inversions escasses o nul·les per situar les plantes espanyoles en una situació competitiva que garantira l'ocupació i la estabilitat de les produccions.

    Aquesta situació que vivim actualment amb aquests grups empresarials ens trasllada a moments molt durs en els quals altres multinacionals, com ara ThyssenKrupp i Bosal, van decidir fer el mateix amb les plantes que tenien a Sagunt. Encara que, per descomptat, el cas de Bosal, va ser sens dubte el més tràgic amb escreix perquè la multinacional abans de deslocalitzar la producció es va encarregar d'arruïnar completament la planta i deixar-la en un concurs de creditors per no pagar ni tan sols les indemnitzacions als treballadors i a les treballadores que durant dècades havien servit bé per a engreixar els comptes del grup Bosal.

    A Sagunt queden encara moltes plantes, entre aquestes TKGalmed que va reiniciar de nou la seua activitat, vinculades al sector de l’auto i per tant molt dependents de les decisions que adopten les signatures de fabricants de cotxes que operen a Espanya. Sagunt ha suportat la reconversió industrial dels anys 80 i la pèrdua d'una part important d'activitat industrial durant la crisi econòmica passada i per això hem de defensar amb afany la indústria que ens queda i establir les bases per a un desenvolupament industrial potent en el qual sustentar el creixement econòmic del nostre territori.

    És el moment d'exigir als diferents governs situar l'economia espanyola a l'altura de les economies que disposaven de sectors industrials sòlids i potents i sectors públics dinàmics, i no jivaritzats, ja que aquestes economies són les més preparades a l'hora d'afrontar les conseqüències de les crisis econòmiques.

    L'enfortiment de la indústria i dels serveis públics constitueix una necessitat estratègica i una condició indispensable per a la reconstrucció social i econòmica del país, ja que la indústria i els serveis públics poden generar el gran creixement de la productivitat, necessari per a reiniciar un desenvolupament sostenible i la recuperació de l'ocupació, així com la reconstrucció econòmica entorn d'un nou model productiu més fort.

      •