Comisiones Obreras del País Valenciano | 23 abril 2024.

Un mal quart trimestre tanca un any marcat pel minvament productiu a Alacant

    Respecte a 2018 es recupera l'ocupació, sobretot, d'homes, mentre que l'atur de les dones continua creixent. Acabar amb la reforma laboral i impulsar l'Observatori pel Treball Decent són accions prioritàries per a millorar quantitativament i qualitativament el mercat laboral alacantí.

    28/01/2020.
    Capçalera de la manifestació Primer de Maig

    Capçalera de la manifestació Primer de Maig

    El quart trimestre de 2019 mostra un saldo negatiu: 7.700 persones menys ocupades i 21.600 persones més en situació d'atur. Respecte a l'ocupació, cal assenyalar que es recupera un poc d'ocupació de dones (+2.000), mentre descendeix en homes (-9.600); l'explicació és senzilla: per sectors, el 4t trimestre ha reduït ocupació en indústria (-9.600) i construcció (-7.800), sectors típicament masculinitzats, mentre que el sector serveis recuperava un poc d'ocupació (+7.400); d'ací el mal impacte en l'ocupació trimestral d'homes. És la mateixa causa que ha provocat que l'augment de l'atur impacte més en homes (+15.900) que en dones (+5.500).

    Quant al saldo anual, cal destacar un augment important de l'ocupació (+41.900 persones), que ha beneficiat el doble a homes (+28.700) que a dones (+13.300). No em resistisc a destacar la dada del bon comportament de l'ocupació en termes anuals per recordar els apocalíptics que van anunciar una catàstrofe per a l'ocupació a causa de l’important augment del salari mínim interprofessional que es va aplicar aquest any passat. És curiós, com, malgrat les dades, encara hi ha qui augura un desastre per a l'ocupació amb el nou augment de l’SMI per a aquest 2020, la ignorància partidària és atrevida. A més, aquesta evolució de l’SMI i de l'ocupació, qüestionen l'eficàcia de l'ús de la congelació salarial en temps de crisi. De totes maneres, es mantenen els problemes típics dels mercats laboral i productiu alacantins: estacionalitat, dependència d'un sector serveis quasi en règim de monocultiu i que serveix de refugi a persones en atur d'altres sectors, precarietat, economia submergida, masclisme…

    Si seguim en el còmput anual, cal assenyalar que es produeix un cert augment de l'atur (+8.400), bàsicament, és un augment de l'atur de dones (+15.100) ja que els homes redueixen la seua comptabilitat de l’atur (-6.800). Aquesta mala dada, i la seua distribució injusta per sexes, té a veure, sobretot per l'augment del nombre de persones “actives”, i es redueixen el d’“inactives”. És a dir, el mercat laboral augmenta la població total i, també, la disponible per a treballar, és més, l'augment de l'atur en còmput anual té a veure amb el col·lectiu d'inactius que, en realitat, eren persones en atur que no complien els requisits estadístics per a ser considerades “actives”, de fet, en còmput anual, la inactivitat es redueix en tasques de la llar, jubilats i pensionistes i en estudiants, la qual cosa mostra que, sobretot, dones i joves, estan tornant a la cerca activa d'ocupació i deixen de comptar com a inactives per a comptar com en situació d'atur.

    Aquesta devolució de persones d’“inactives disponibles per a treballar” a “actives, sobretot, en atur” mostra que les famílies continuen necessitant, i amb urgència, salaritzar més membres i augmentar els seus ingressos laborals. Per aquest motiu siga especialment urgent continuar augmentant els salaris i enfortir el sistema de protecció social amb prestacions i subsidis suficients.

    Pel que fa a les taxes, cal assenyalar que Alacant té una taxa d'atur de 15’68 %, la més alta del País Valencià, que, a més, mostra la discriminació per sexes del mercat laboral: la taxa d'atur d'homes és del 13’34 %, mentre que la de les dones és del 18’45 %, és a dir 5’11 punts superior; tant la d'homes com la de dones són les més altes del PV. Respecte a la taxa d'ocupació, se situa en el 49’95 %, la més baixa del País Valencià i que, repeteix la discriminació per sexes i la posició a la cua del País Valencià: en homes és del 56’50 %, mentre que en dones és del 43’59 %, és a dir 12’91 punts de diferència.

    Cal assenyalar que, amb les dades de final d'any (4t trimestre), aquest 2019 presenta la xifra més alta en persones actives i ocupades, almenys, des de 2002 (any límit de l'estadística disponible en la web de l'INE). De totes maneres, que hi haja més població treballant i, alhora, les famílies amb més necessitat de salaritzar membres, assenyala la generalització de la precarietat laboral, hi ha més persones ocupades però en pitjors condicions. És necessari multiplicar els esforços per a recuperar, a més de quantitat, qualitat d'ocupació. I per això és imprescindible construir un marc legal i administratiu més favorable i més coherent amb els drets laborals. És necessària l'eliminació de les reformes laborals que només han servit per a substituir ocupació per precarietat. Creiem que l'Observatori pel Treball Decent recentment constituït al País Valencià pel Consell, sindicats majoritaris i patronal, ha de ser una eina clau en la lluita per la transformació dels mercats productiu i laboral.

      •